Desenvolupament Afectiu i Emocional Infantil: Teories i Etapes Clau

Desenvolupament Afectiu

1. Desenvolupament Afectiu

És un procés que s'inicia quan l'infant estableix les seves primeres relacions.

1.1 L'Afecció en el Desenvolupament Infantil

És un vincle afectiu amb un nombre reduït de persones properes del context social de l'infant.

1.2 Teoria de l'Afecció - Bowlby

La seguretat de l'infant depèn de la resposta de l'adult davant les seves necessitats.

1.3 Característiques de la Teoria de l'Afecció

Fases segons Bowlby:

• Preafecció (0 a 6 setmanes): Respon a estímuls del medi usant respostes reflexes innates.
• Formació de l'afecció (6 setmanes a 6 mesos): Les respostes i la conducta del nadó s'orienten cap a la mare. No hi ha ansietat. L'enfadament es produeix per la pèrdua de contacte humà.
• Afecció (6 a 24 mesos): Fort vincle entre la mare i el nadó.
• Formació de les relacions recíproques (18 a 24 mesos): Aparició del llenguatge i representació mental de la realitat. Comprèn que l'absència de la mare NO és definitiva.

1.4 Teoria de la Situació Estranya

Tipus d'Afecció segons Mary Ainsworth:

• Afecció segura: La mare és una base segura per a l'exploració del medi. Hi ha ansietat si la mare s'allunya.
• Afecció insegura resistent-ambivalent: Angoixa per la falta de la figura d'afecció. Reacció ambivalent al retorn: pot ser positiva o de rebuig.
• Afecció insegura evitativa: No hi ha ansietat per la desaparició de la figura d'afecció ni reacciona al retorn. Ignora els estranys.
• Afecció insegura desorganitzada: No hi ha reacció a la figura d'afecció ni a un altre cuidador. Evita la mirada i expressa tristesa. Pot sentir-se amenaçat.

1.5 Principis per a un Nadó amb Afecció (Aferrament)

8 principis que formen un vincle segur entre pares i infant:

1. Preparació per al naixement del nadó.
2. Comprendre i respondre a les necessitats emocionals de l'infant de forma sensible.
3. Lactància materna.
4. Portar en braços al nadó.
5. Compartir el son.
6. Evitar separacions freqüents.
7. Usar disciplina positiva.
8. Mantenir una vida familiar estable.

2. Etapes del Desenvolupament Afectiu (0-6 anys) - Wallon

Wallon proposa dues lleis que regulen la seqüència i l'organització dels estadis del desenvolupament emocional: la llei d'alternança funcional i la llei de preponderància i integració funcional.

Llei de Preponderància i Integració Funcional:

Estudia l'aprenentatge que, cada vegada, va afegint més coneixements, promovent un creixement superior; com més s'integra, més coses es poden fer.

Estadis:

• Impulsivitat motora (0 a 6 mesos): Establir comunicació per cobrir necessitats bàsiques. Exemple: rabietes, connecta aquestes emocions amb el menjar.
• Emocional (6 mesos a 1 any): Necessitats de presència dels pares i emocionals.
• Sensoriomotor (2 - 3 anys): Relacions d'afecció amb objectes de l'entorn.
  Exemple: relació amb els pares i també pot tenir relació afectiva amb altres persones o amb un objecte.
• Personalisme (3 - 6 anys): Forta necessitat d'atenció per part de l'adult. Afirmació i construcció del JO. Període d'oposició, de gràcia, d'imitació i adquisició de rols.
• Pensament categorial (6 - 12 anys): Conquesta i coneixement del món exterior.
• Pubertat i adolescència (12 anys endavant): Conflictes, contradiccions, desequilibris emocionals…

3. Característiques de l'Afectivitat Infantil

0 a 3 anys

• L'afecte i les relacions amb els altres estan lligats a la satisfacció de les necessitats vitals.
• Imitació de les conductes afectives de la figura d'afecció.
• Mimetisme entre l'infant i les seves figures d'afecció.

3 a 6 anys

• L'infant busca l'aprovació dels adults de referència.
• Presa de consciència de les pròpies emocions.
• Aparició de l'amistat.

Unitat 2: Emocions

1. Què són les Emocions i els Sentiments?

Les emocions són reaccions fisiològiques davant un estímul. Són subjectives i la mateixa emoció pot variar amb el temps.

• Emoció: Es sent, té una durada curta però amb molta intensitat. No són ni bones ni dolentes; són agitacions i excitacions que ens informen de coses i volen expressar-se, ja que ens donen informació de com estem (ira, ansietat, riure...).
  • Manifestacions fisiològiques: somriure, agitació, acceleració del cor, etc.
  • Emocions primàries: alegria, tristesa, enuig, fàstic, por i sorpresa.
  • Altres emocions: enveja, vergonya, culpabilitat i orgull.
• Sentiments: Són més "mentals" i tenen una durada més llarga que les emocions, com la tristesa, la nostàlgia o l'alegria.

2. Classificació de les Emocions

2.1 Primers Mesos

• Primeres setmanes: plor i somriure (expressió de malestar o plaer).
• Reacciona davant l'alegria, l'angoixa i l'enuig.
• Somriure social (en resposta a la veu humana o a persones de l'entorn).
• Alegria: somriure, alliberament de tensió, menjar i atenció.
• Alegria (primers mesos): somriure social (quan veu la mare o altres persones).
• Alegria (3 o 4 mesos): rialla.

2.2 Mesos Posteriors

• Rialla (4 mesos).
• Reacciona davant de la por, la tristesa i la sorpresa.
• La tristesa i la por són menys freqüents. Sorgeixen l'angoixa per separació i l'ansietat davant de persones estranyes.

2.3 A partir dels 2-3 anys:

Aparició de la vergonya, l'orgull, la culpabilitat i l'enveja (emocions autoconscients).

3. Les Emocions a l'Etapa Infantil i la Intel·ligència Emocional (Daniel Goleman)

Què és la Intel·ligència Emocional?

És la capacitat de validar els sentiments i de prendre decisions condicionades pel raciocini i les emocions. En els primers anys, es refereix a:

1. Identificar i comprendre els sentiments propis.
2. Autoestima.
3. Control i canalització de les emocions.
4. Empatia o comprensió de les emocions dels altres.

És necessària l'autoconsciència (autoconeixement) i la comprensió dels sentiments.

3.2 Autoconcepte

• Imatge que algú té de si mateix (física, intel·lectual i socioafectiva).
• Implica la consciència d'un mateix independent de l'entorn i dels altres.
• El llenguatge permet a l'infant pensar i expressar-se (a partir dels 2 anys).
• Primer expressa característiques físiques o preferències, i després emocionals.

3.3 Autoestima

• Valoració que algú fa respecte a la imatge que té de si mateix.
• Mead la divideix entre autoestima general (acceptació o rebuig d'un mateix) i autoestima de competència (capacitats en àrees cognitiva, física i social).
• Dels 2-3 anys fins als 6 anys, l'autoestima de l'infant està relacionada amb la informació que rep dels adults.
• A partir dels 6 anys, distingeix aptituds i resultats de les accions.

3.4 Expressió i Canalització de les Emocions a l'Etapa Infantil

• Expressió emocional: L'expressió de les emocions està condicionada culturalment. És important validar l'emoció.
• Canalització de les emocions:
  • Autocontrol: capacitat de dirigir la pròpia conducta.
  • Autoregulació: control de la situació sense intervenció externa.

4. Intervenció en l'Àmbit Afectiu

1. Paper de l'educador i de l'escola: Fomentar el desenvolupament integral de l'infant i les competències afectives.
2. Paper de la família: El nucli familiar ha de ser el primer context d'aprenentatge. L'infant ha de sentir-se estimat i acceptat.
3. Període d'adaptació: Procés en què s'elabora emocionalment la pèrdua i el guany de la separació de l'infant respecte de les seves principals figures d'afecció.

Objectius del Període d'Adaptació:

• Socialitzar i integrar l'infant.
• Establir relacions afectives i socials.
• Crear un ambient d'acollida.
• Implicar efectivament pares i mares.

5. Disseny d'Activitats

• Objectius
• Ambient ric en estímuls
• Adaptació al nivell educatiu i evolutiu
• Observació.

6. Desenvolupament Integral de l'Infant

És el creixement equilibrat en les dimensions física, cognitiva, emocional i social. Busca formar persones autònomes i capaces de relacionar-se positivament amb el seu entorn. Inclou quatre àmbits principals:

1. Acadèmic (coneixement): Adquisició de coneixements, habilitats cognitives, pensament crític i creativitat.
2. Emocional i afectiu: Gestió de les pròpies emocions, empatia i benestar personal.
   • Competències intrapersonals: Autoconsciència, autoestima i resiliència.
   • Competències interpersonals: Comunicació, empatia i resolució de conflictes.
3. Social en grup: Integració social, convivència, col·laboració i valors com la solidaritat i el respecte.

L'objectiu és un creixement equilibrat i connectat entre tots els àmbits, fomentant el benestar personal i social.