Desenvolupament de l'Activitat: Estratègies per a la Lectoescriptura

Desenvolupament de l'Activitat

1. Aquesta activitat es treballa a llarg termini. Durant tot el curs, farà que el nen practiqui la seva lectoescriptura. Consta de cinc passos:

1. Primer, ha de seleccionar les consonants i vocals correctes per formar la paraula del dia.
2. Segon, haurà d'escriure amb guix aquesta paraula.
3. Tercer, haurà d'identificar quines vocals apareixen.
4. Quart, haurà de comptar el nombre de síl·labes a través de mamballetes.
5. Cinquè, escriure una lletra sota cadascun dels números per poder comptabilitzar-los.

2. Es tracta d'un dominó. En cadascuna de les fitxes hi haurà una imatge de cadascun dels nens i, en l'altra, la lletra inicial de cada nen. Una vegada consolidades les lletres inicials, es podrà fer per síl·labes i, finalment, la paraula sencera. Aquest joc té com a element positiu l'autoavaluació dels nens.

Habilitats

1. S'utilitza l'habilitat de recerca en totes les fases del plafó, perquè els nens observin i esbrinin quines consonants i vocals necessiten per formar la paraula del dia. S'utilitza l'habilitat de conceptualització i anàlisi en aquesta activitat, quan agrupen i classifiquen les lletres que es necessiten per formar la paraula del dia o, en la tercera fase, s'agrupen les vocals que hi ha en la paraula del dia. S'utilitza l'habilitat de comunicació perquè els nens expliquen de forma argumentada, descriptiva i interpretativa allò que fan en cadascuna de les fases del plafó.

2. S'utilitza l'habilitat de cerca, perquè els nens han d'observar els animals de les fitxes i relacionar-les amb la lletra que li correspon d'aquesta paraula. S'utilitza l'habilitat de conceptualització i anàlisi perquè diuen les semblances i diferències de les lletres minúscules i majúscules. S'utilitza l'habilitat de comunicació perquè descriuen verbalment les lletres i imatges que veuen. També s'utilitza la de raonament perquè estableixen relacions entre la lletra i les imatges que apareixen.

Millora

1. En relació al plafó de la paraula del dia, podem afegir un apartat on els nens puguin dibuixar el significat de la paraula que han treballat aquell dia. Inclús, també es poden dur els objectes que representin la paraula treballada per facilitar als nens l’aprenentatge. Una altra variant consistiria a permetre als nens crear les lletres a través de l'experimentació amb materials plàstics, com per exemple la plastilina o la pintura. D'aquesta manera, podran treballar la motricitat fina i gruixuda. A més, també es podria representar amb el propi cos.

2. Es poden treballar les lletres amb diferents grandàries, perquè treballin la motricitat fina i gruixuda.

Nivell de Desenvolupament de l'Escriptura

1. Fase d'escriptura alfabètica: aquí l’infant arriba a establir i generalitzar la correspondència entre sons i grafies. A cada consonant i vocal de la paraula, li correspon una lletra. Però que entengui que hi correspon una lletra no vol dir que sigui correcta.

Nivells de Desenvolupament

Escriptures Indiferenciades

• Confon escriure i dibuixar: no entenen que un signe pugui representar un objecte, representació simbòlica, un dibuix.
• Diferència entre dibuix i escriptura: fa formes gràfiques que s’assemblen entre si, entén l'escriptura com un objecte simbòlic.
• Apareixen les pseudolletres: grafies semblants a les lletres però no convencionals.
• Mescla alfabètic i numèric.
• El nen pensa que l’escriptura serveix per posar noms (hipòtesi): creuen que el que està escrit vora, posa el nom d’aquest objecte.
• Escriptura d'aspectes quantitatius (longitud, grandària): escriptures més llargues o amb més caràcters.

Escriptures Diferenciades

• Formes gràfiques amb més proximitat amb les lletres convencionals.
• Hipòtesi de quantitat: pensa que necessita tenir com a mínim 3 o 4 grafies.
• Hipòtesi de varietat interna: pensa que hi ha d’haver variació en lletres, moltes lletres iguals no serveixen per designar.
• Hipòtesi de varietat externa: pensa que hi ha d’haver paraules diferents, perquè diguin coses distintes.

Escriptures Sil·làbiques

Posem una quantitat fixa de lletres i també pensem quina hem de posar. Comença a establir una relació entre l’escriptura i els aspectes sonors.

• Hipòtesi sil·làbica quantitativa: per a cada síl·laba de la llengua oral, escriu una lletra qualsevol.
• Hipòtesi sil·làbica qualitativa: per a cada sílaba de la llengua oral, escriu la vocal que li correspon.

Escriptura Sil·làbica Alfabètica

Comença a escriure més d’una grafia per a cada síl·laba.

Jocs d'Escoltar

• Qui diu què?: escoltar un soroll determinat i aparellar-lo amb la seva font sonora. Els sorolls són sons d’animals i les fonts sonores són els mateixos animals. Distribuir les joguines d’animals i preguntar quin soroll fa aquest animal i fer les següents onomatopeies.

Ritmes

• Paraules rimades: adonar-se que quasi totes les paraules poden ser rimades. Es diu una paraula i una altra que rimi amb aquesta. Dir uns quants exemples. Buscar paraules que rimin amb la que es proposa.

Paraules i Frases

• Introduint la idea de “paraula”: introduir als nens la idea de que les frases estan fetes per cadenes de paraules. Construir una frase de dues paraules monosíl·labes, construir una nova frase amb 3 paraules i dir quina és més llarga.

Consciència de Síl·laba

• Pican noms: introduir als nens en la naturalesa de les síl·labes iniciant-los en picar i comptar les síl·labes dels seus propis noms.

Son Inicals i Finals

• Trobant coses: fonemes inicials. Ampliar la consciència dels nens als fonemes inicials fent que comparin, contrastin i identifiquin els sons inicials de diferents paraules. Imatges de diferents paraules, el mateix fonema inicial. Escampar els dibuixos enmig d’un cercle, els nens han de buscar els dibuixos que comencin amb el so que s’ha treballat. Quan un nen troba un dibuix, diu el nom i el fonema inicial.

Fonemes

• El follet parlant: fonemes; reforçar l’habilitat dels alumnes per sintetitzar paraules a partir de fonemes separats. Els nens asseguts en cercle, el mestre explica el conte del follet. En aquest cas, el follet descriu els 5 regals fonema per fonema.

Introducció de les Lletres i Lletrejar

• Endevinant qui: introduint sons i lletres; introduir les correspondències lletra-so. Els nens asseguts en cercle, la mestra diu “estic pensant en el nom d’algú que comença amb la lletra... aixequeu la mà si sabeu qui és”. Es presenta la lletra inicial mentre es produeix el fonema inicial del nom d’un nen, repetir-ho fins que l’endevinin.