Descripció personatges la plaça del diamant

8.- Armand Obiols (Joan Prat)

   Parella sentimental de M. Rodoreda, havia assumit el paper de conseller i lector crític en el repàs de les seues obres entre 1939 i 1971, i la va influir en l’organització i en l’estructuració d’alguna de les peces més conegudes de l’autora. Obiols li mostrava les novetats bibliogràfiques del moment i les seues preferències literàries que també van acabar per influir a l’escriptora: André Gide, J.P. Sartre, Thomas Mann, E. Hemingway i, sobretot Virgínia Wolf i Marcel Proust. També cal afegir-hi que abans de la guerra Rodoreda ja s’havia imbuït de la novel·la psicològica de F. Dostoievsky.

9.- Personatges

La plaça és una novel·la d’un personatge o de dos tan íntimament enllaçats que és impensable l’un sense l’altre. L’única descripció llarga que conté és la de Quimet (pàg. 63), tots els altres personatges són descrits breument, a grans trets caricaturescos. Els personatges viuen lligats a la percepció que ens fa la protagonista.

-NATÀLIA/COLOMETA: És la narradora i protagonista principal de la novel·la. Òrfena de mare, viu amb el pare i la madrastra i ha sigut educada segons les normes i els costums de les classes treballadores. És dependenta d’una pastisseria. Ingènua, bondadosa, submissa i passiva, no sap dir que no.

Abans de casar-se tenia un promès (Pere). Es casa dues vegades (Quimet i Antoní) i té 2 fills del primer matrimoni:
Antoní i Rita.

  A penes tenim descripcions, i les úniques que hi ha fan referència a com la narradora es veu a ella mateixa; i sempre en relació al seu caràcter més que no a l’aspecte físic: «Perquè jo era així, que patia si algú em demanava alguna cosa i havia de dir que no». També es descriu com una xica que es regeix pels costums de les classes treballadores de la Barcelona de l’època «Havia après de llegir i d’escriure i venia pastissos i caramels...»

   És la visió del món d’un personatge que té nombrosos punts de contacte amb altres Heróïnes rodoredianes. Tanmateix ofereix diferències ben significatives: la supressió del narrador per donar més subjectivisme i l’evolució de l’Heróïna. Les paraules de Natàlia-Colometa ens expliquen la psicologia: «però és que a mi em passava que no sabia ben bé perquè era al món». Ara bé, el personatge central madurarà.

Primer matrimoni

Procès de submissió o pèrdua de la identitat amb anul·lació absoluta de la personalitat. Metamorfosi: Passa a ser Colometa «Quan li vaig dir que em deia Natàlia encara riu i va dir que jo només em podia dir un nom: Colometa»

En el capítol IX l’antic promès li diu Natàlia i ella no s’hi reconeix, capítol XV és «la noia dels coloms».

Segon matrimoni

:

    Antoní li diu Natàlia però això no fa que recupere la pròpia identitat. Passa a ser la Sra Natàlia o la senyora dels coloms en les apel·lacions públiques.

Natàlia és la que naix o renaix.

Rodoreda reivindica la innocència del personatge perquè fa el que ha de fer quan ho ha de fer. La considera més intel·ligent que Madame Bovary o que Anna Karenina.

En ocasions, la crítica literària ha fet una interpretació esbiaixada de gènere. (Com si les autores només tractaren de sentiments i de la seua experiència estricta. Una novel·la és ficció.)

- QUIMET: és el primer marit de Natàlia. Colometa en fa una descripció caricaturesca; «ullets de mico». És fuster. Se’n va al Front d’Aragó durant la Guerra Civil i hi mor. Autoritari, dominant, manipulador:

 «Pobra María» Natàlia sempre es compara amb María que és el símbol de la perfecció. Fa minar la seua estima. Més endavant sabrem que María no ha existit mai.

 «Mal de la cama»

També compara la maternitat amb el seu cuc (la tènia)

Egocèntric i poc treballador: carrega sobre Natàlia la responsabilitat de la casa, dels fills, dels coloms. No està mai a casa. Li ompli la casa de coloms reals, angoixants. Li canvia el nom: Colometa.

Irresponsable i somiatruites: Regala els coloms.

  «T’ha d’agradar el que a mi m’agrade»

   El personatge actua de contrapunt de la protagonista i provoca la problemàtica relació home-dona en un matrimoni segons els cànons masclistes.

Joaquim Molas tracta la dimensió històrica col·lectiva i considera que el matrimoni amb Quimet ocorre durant la República i la Guerra Civil mentre que el segon matrimoni ocorre durant la postguerra.

- Antoní: És el segon marit de Natàlia-Colometa. Va tornar de la Guerra Civil «inútil del mig». És honrat, comprensiu, castrat. Treballa a casa. Respecta, estima i protegeix Natàlia sense imposar res.  La rescata de la mort. És l’adroguer de les veces  que s’inclou a la novel.La des dels primers capítols. «Era un noi com en Pere, el cuiner, alt, amb els cabells ben pentinats i la cara una mica gravada de verola, no gaire» (pàg. 119). No hi ha caricatura en la seua descripció.

   L’adroguer carregarà Colometa de paperines de menjar per a ella i els seus fills, en canvi Quimet sortia de la botiga només amb veces.

  És també una figura paterna per als fills: el fill vol ser adroguer, fa el dot de la Rita.

  Pateix per la por de perdre Natàlia quan no sap on és.

   Aquest segon marit proporciona a Natàlia un altre tipus de vida. (La senyora Natàlia mitifica els coloms)

- FILLS: Toni i Rita. Fills de Natàlia i Quimet. Naixen poc abans de la Guerra Civil.

Rita s’assembla molt al seu pare (ulls de mico) i actua com ell amb Vicenç. Acabarà casant-se amb Vicenç que és el propietari del bar de davant de casa.

Toni no vol allunyar-se de la família per la mala experiència de la colònia.

-SENYORA ENRIQUETA: «Era alta, amb boca de rap i amb nas de paperina» (pàgina 37)

Figura pseudomaternal de la protagonista. Li troba feina, li vigila els fills, li dona consells i la consola en els moments difícils.

- CINTET: Amic de Quimet. «Tenia els ulls molt grossos com de vaca, i la boca una mica torta» (pàgina 34)

- CAMBRER: «Era un espàrrec, bastant begut de galtes i només una dent. Duia els cabells pentinats tots a cap a una banda perquè li tapessin el tros que tenia sense cabells» (pàg. 53, descripció caricatura)

- PROMÈS: «I va dir que el promès era alt, i prim, i amb els ulls negres i lluents com el carbó d’antracita. I que tenia els llavis fets per parlar baixet i donar repòs» (pàg. 161, descripció clixé poètica)

- MATEU: El millor amic de Natàlia, parella de Griselda. Natàlia se sent identificada amb ell perquè Mateu també té una relació de submissió amb la seua parella (Griselda)

- MARE DE QUIMET: Viu sola a casa i no té una bona relació amb el seu fill. Té la casa plena de llaços.