Descripció i Anàlisi de la Casa del Poeta Tràgic

Context Històric i Cultural

Pompeia estava habitada per un poble preromà, els oscs.

La ciutat va ser fundada al segle VII aC i va ser conquerida pels romans durant la República. La van convertir en una colònia romana (Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum). Posteriorment, es va convertir en una ciutat d’estiueig, en la qual hi havia tots els serveis d’una ciutat romana i va arribar a tenir 20.000 habitants.

L’erupció del Vesubi va destruir completament la ciutat, que va quedar sepultada per les cendres fins al segle XVIII, quan es van iniciar les excavacions. La lava i la cendra van permetre mantenir pràcticament intacta la ciutat.

Estil i Característiques de l'Art Romà

«La casa del poeta tràgic» pertany a l’estil romà pompeià.

L’art romà és un exemple d’art al servei de l’ostentació del poder i es caracteritza per la construcció de grans edificis públics i privats.

L’art i la cultura de l’antiga Roma són molt eclèctics, ja que van assimilar influències dels diferents pobles i cultures amb les quals va estar en contacte: etrusca, grega, grega hel·lenística.

Pel que fa a l’arquitectura, l’estil romà és una fusió dels models etrusc i grec que es caracteritza per:

• Ús de l’arc de mig punt, la volta de canó i la volta d’aresta d’origen oriental, que arriba a Roma a través dels etruscs.
• Barreja d’ordres arquitectònics grecs tradicionals (dòric, jònic i corinti), i l’ús de dos ordres arquitectònics nous: l’ordre toscà (d’origen etrusc) i un ordre propi romà, l’ordre compost (que es caracteritza per tenir un capitell barreja de jònic -volutes- i corinti -fulles d’acant-).
• Priorització dels aspectes tècnics i funcionals per damunt dels estètics, fet que va permetre una gran proliferació de l’arquitectura de serveis i el desenvolupament de les obres d’enginyeria: ponts, aqüeductes, vies, cloaques.
• Els romans, més que arquitectes, van ser enginyers.

Aparició de noves tipologies com:

• La basílica
• L'amfiteatre
• Les termes
• Decoració de les cases amb pintures i mosaics.

Descripció de la Casa: Parts i Materials

Es tracta d’una domus de modestes dimensions, pertanyent, pel que sembla, a una família de classe mitjana enriquida, possiblement d’un comerciant.

L'Espai Exterior

Segons sembla, es tractava d’una edificació de dos pisos, tot i que sols s’han conservat restes de la planta baixa. A un costat i a l'altre de la porta es trobaven uns taulells que ens indiquen que possiblement el propietari de la casa es dedicava al comerç i que aquests espais corresponien a les «tabernae», les botigues. Aquestes es comunicaven amb el vestíbul que portava a l'«atri», al voltant del qual es distribuïen les diferents estances.

L'Espai Interior: Distribució

L’entrada a la domus es feia a través d’un corredor, el vestibulum, que duia fins a la porta.

El passadís continuava fins a l'atri, espai buit amb una obertura en el sostre (el compluvium) que es corresponia a terra amb una espècie de pila rectangular (l'impluvium) destinada a recollir l'aigua de la pluja que es guardava en una cisterna. Just al costat, el puteal servia per extreure l’aigua de la cisterna.

La casa s’estructurava al voltant de l’atri. A la zona central, enfront de l'atri, es trobava el tablinum, sala de recepció de visites i despatx del senyor. Més enllà hi havia el peristylum, en el qual s’obrien una sèrie d’habitacions. Les dependències de servei, com la cuina, el bany i les latrines, es situaven on quedaven espais lliures.

La decoració era abundant a l’interior a base de marbres i estucs a les parets, mosaics al terra, pintures i mosaics al vestíbul i la sala principal (tablinum) i columnes i estàtues al peristil.

Els Materials

Els materials utilitzats eren la pedra calcària, maons, fusta i recoberts decoratius de marbre i estuc.

Pintura i Mosaics

Entre les decoracions pictòriques de la «Casa del poeta tràgic» cal destacar diverses pintures al fresc de temàtica mitològica.

Entre aquestes, cal remarcar una situada en el pòrtic del peristil que representa el «Sacrifici d’Ifigènia» (actualment conservada al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols).

La pintura romana es classifica segons un estudi fet l’any 1882 per l’arqueòleg alemany August Mau, a partir de les pintures de Pompeia:

• Primer estil o d’incrustació: imita plaques de marbre de diversos colors.
• Segon estil o arquitectònic: Es caracteritza per la compartimentació de l’espai pictòric amb columnates, elements i portes fictícies darrere de les quals s’obren, en perspectiva, espais imaginaris.
• Tercer estil o ornamental: Representa estructures arquitectòniques planes, amb fons monocroms, i escenes de tota mena.
• Quart estil o il·lusionista: Era l’estil predominant a Pompeia en el moment de la seva destrucció (79 dC). Crea espais formant escenografies complexes amb representacions d’escenes mitològiques o heroiques.

Significat i Funció

La «Casa del poeta tràgic» era una casa unifamiliar (domus) on vivia una família de classe mitjana enriquida.

El seu nom deriva d’un mosaic situat en el tablinum, habitació on l’amo de la casa rebia les visites o clients (que no volia rebre en la intimitat de la casa).

La família tenia el seu comerç (tabernae) en el mateix conjunt de la vivenda.

La «Casa del poeta tràgic» tenia evidentment una funció residencial i en part comercial, però, si tenim en compte les decoracions trobades i la seva qualitat estètica, també podem atribuir a l’obra una funció de signe extern de riquesa.

Pel que fa al mosaic de l’entrada, de ben segur pretenia tenir una funció dissuasòria, davant de possibles lladres.