Descomposició del Sistema i Dictadura a Espanya (1917-1930)

La descomposició del sistema (1917-1923)

Entre el 1918 i el 1923, la incapacitat dels governs per reformar el sistema polític, la forta conflictivitat social i les tensions polítiques derivades de la guerra del Marroc van dur el règim de la Restauració a una gran crisi.

La fi del sistema del torn pacífic

Es va formar un govern de concentració (líders dinàstics i catalanistes), però les diferències entre coalitzats van impedir fer un programa de reformes. El 1918 es va tornar al sistema de torn i es va crear un govern nacional (integrava líders dinàstics, de la Lliga i reformistes), però tampoc va aconseguir estabilitat. Entre 1918 i 1923, hi va haver 10 canvis de govern, es van suspendre les garanties constitucionals i es va clausurar el Parlament.

La campanya per l’autonomia

La Lliga i dirigents de la Mancomunitat van endegar una campanya de defensa de l’autonomia. Al 1919 es va presentar a Madrid un projecte d’Estatut de Catalunya (parlava de sufragi universal). Va ser mal rebut per cercles polítics i va desencadenar una campanya en contra perquè creien que això era el trencament d’Espanya. Va coincidir amb un moment de fortes tensions i es va considerar prioritari el restabliment de l’ordre social.

L’enfortiment del catalanisme d’esquerres

Davant la claudicació de la Lliga a Madrid, les forces d’esquerra van proposar una renovació basada en la idea de catalanitzar el republicanisme. Van voler atraure sectors obreristes. L’any 1917, Lluís Companys crea el Partit Republicà Català i el 1923 es crea el PSC.

La conflictivitat social

Els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial van ser de gran conflictivitat, propiciada pel canvi brusc de condicions econòmiques: menys producció, més atur, preus més alts, cosa que va provocar mobilització social i augment del sindicalisme. A Andalusia, revoltes pageses per fam de terres, però la detenció de líders obrers va aturar la rebel·lió. A Catalunya, es va declarar una vaga a la Canadenca que va paralitzar el 70% de la indústria local durant 1 mes i mig. La fi d’aquest conflicte va donar lloc a un fort conflicte entre patronal i sindicats. La patronal va formar el Sindicat Lliure i va llogar pistolers per assassinar els principals líders obrers. Els grups vinculats a la CNT van respondre. Hi va haver una gran repressió contra els sindicalistes i va propiciar-se una època coneguda com a pistolerisme.

El problema del Marroc: Annual

El 1920, a la zona oriental del Marroc, al voltant de Melilla, hi havia lluites permanents entre tribus rifenyes i espanyols. El 1921 es va intentar una ofensiva que va acabar fatal a Annual, es va perdre el territori ocupat i es van sofrir unes 13.000 baixes. Això, juntament amb els governs inestables, va mobilitzar l’exèrcit i la dreta, que veien la solució de la crisi en una dictadura militar.

Com va influir el desastre d'Annual en la crisi de la Restauració? El protectorat espanyol al Marroc era una zona de poc valor econòmic, només de valor per a algunes empreses mineres. Les classes socials majoritàriament estaven en contra de la guerra colonial, menys alguns militars ‘’africanistes’’. La guerra no havia parat des de 1909, excepte a la Primera Guerra Mundial. El 1921, la derrota a Annual va produir una gran indignació i va generar un debat sobre l’organització i preparació de l’exèrcit. La investigació sobre les responsabilitats de la derrota (expedient Picasso) va relacionar la mala gestió del rei amb el problema i va provocar que Primo de Rivera donés un cop d’estat per posar fi al sistema parlamentari.

La dictadura de Primo de Rivera

El 13 de setembre de 1923, Primo de Rivera va fer un cop d’estat.

Les causes del cop militar

La solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que passava el país, la inestabilitat i el bloqueig del sistema polític parlamentari. El dictador va anunciar la seva intenció d’acabar amb el caciquisme i posar fi a la corrupció política, la indisciplina social i les amenaces a la unitat nacional, però el que volia era més aviat evitar que el règim polític es democratitzés. També hi va influir el desastre d’Annual.

La reorganització de l’estat

Va tenir dues fases: fins al 1925 va governar un directori militar, però després va passar a ser un directori civil, tot i que els militars van seguir sent importants.

Directori militar: suspensió del règim constitucional, dissolució de les cambres legislatives, prohibició d’activitats de partits polítics i sindicats, militarització de l’ordre públic, repressió a l’obrerisme. Primo de Rivera, juntament amb França, va aconseguir posar fi al conflicte del Marroc.

Directori civil: institucionalització del règim, es va prendre com a model el feixisme italià i es va crear una assemblea nacional consultiva.

Resum del tema

A. Regeneracionisme polític i forces d’oposició:

1. Govern de Silvela-Polavieja:
   • Intent de reformar el sistema polític (regeneracionisme).
   • Reforma fiscal: oposició amb el tancament de caixes.
2. Govern de Maura:
   • Llei electoral 1907 i lleis socials.
   • Acords amb els catalanistes.
   • Dura repressió de la Setmana Tràgica, caiguda del govern.
3. Govern de Canalejas:
   • Nou reformisme, lleis laborals (Llei del Candado).
   • Canvi del sistema d’impostos i de lleves.
   • Assassinat de Canalejas per un anarquista el 1912.
4. Forces d’oposició al sistema:
   • Republicanisme.
   • Carlisme i tradicionalisme.
   • Obrerisme: socialisme (PSOE, UGT) i anarquisme (CNT).

B. Evolució del catalanisme:

1. Organitzacions polítiques:
   • Hegemonia de la Lliga Regionalista.
   • Creació de la coalició electoral Solidaritat Catalana el 1906.
   • Enfortiment del catalanisme republicà.
2. Mancomunitat de Catalunya (1914-1925):
   • Primer ens d’autogovern català després del 1714, unió de les 4 diputacions catalanes.
   • Gestionada per la Lliga Regionalista.
   • Important tasca de suport a la cultura catalana i fonament d’infraestructures.
   • Anul·lada per la dictadura de Primo de Rivera.
3. Campanya per l’autonomia (1919):
   • Fracassa per l’oposició del rei, el govern i la campanya anticatalana.
   • Comporta el deteriorament polític de la Lliga.

C. Problemes interns:

1. Guerra del Marroc:
   • Reclutament de tropes per a la guerra al Rif.
   • Setmana Tràgica, esclat popular de la guerra, fracàs i dura repressió (execució de Ferrer i Guàrdia).
2. Crisi del 1917:
   • Impacte de la Primera Guerra Mundial.
   • Juntes de defensa (manifest contra el govern, reivindicacions professionals).
   • Assemblea de Parlamentaris (reformes polítiques, Corts constituents).
   • Vaga revolucionària (unió de sindicats obrers CNT, UGT, repressió i detencions).

D. Descomposició del sistema (1917-1923):

1. Crisi política:
   • Governs de concentració.
   • Tornada al torn i gran inestabilitat política.
2. Problemes socials:
   • Fi de la conjuntura de la Primera Guerra Mundial (crisi econòmica, vaga de la Canadenca 1919, tensió social, pistolerisme).
3. Crisi del Marroc:
   • Desastre d’Annual 1921.

E. Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930):

1. Cop d’estat:
   • Governs de concentració.
   • Tornada al torn i gran inestabilitat política.
2. Característiques:
   • Econòmiques (Intervencionisme estatal i dirigisme econòmic, política d’infraestructures).
   • Polítiques (suspensió de la Constitució, prohibició dels partits i sindicats, estat corporatiu a imitació del feixisme italià, persecució del catalanisme, solució del problema marroquí a Alhucemas).
   • Oposició (catalanistes, republicans, moviment obrer i intel·lectuals).
3. Crisi (1930-1931):
   • Rebuig polític i social, fi del suport del monarca al dictador.
   • Dimissió de Primo de Rivera i convocatòria d’eleccions municipals.