Descolonització: vies pacífica i en guerra

Hi ha dos tipus de descolonització: La descolonització en guerra serà portada per França i la més pacífica va ser la via Britànica.

La via Britànica (Anglesa = pacífica) La dissolució s’havia iniciat a l’era de entreguerres amb Egipte (1922) Irak (1930). En general, la descolonització fou poc traumàtica per a la metròpoli.

Índia va quedar partida després de la descolonització entre Pakistan i la Índia. El problema va venir per les religions. Gran Bretanya es va retirar sense oposar-se i va deixar que es barallessin entre ells.

Anglaterra va fer que aquells països on havien tingut colònies creessin la Commonwealth: unió dels països econòmicament. Són per exemple les ex colònies britàniques.

La via Francesa (Francesa = guerra) Els exemples més clars van ser Indoxina. La guerra de Vietnam i també Alegria que va comportar una gran guerra de la qual els francesos es van retirar i els EUA van “agafar el torn” dels francesos.

La crisi de Suez: Els francesos i anglesos van obrir una franja de territori i van ser capaços d’obrir una via des del Índic i el Pacífic que arribava a Europa i estalviava rodejar Àfrica.

Nasser quan arriba al poder va veure que Suez, un actiu estratègic no podia continuar en mans de França i Gran Bretanya, per això va decidir nacionalitzar l’empresa “canal de Suez”. Va decidir nacionalitzar l’estret del canal de Suez i regular la passada de vaixells. França i Gran Bretanya van dir que no enviarien persones del seu exercit per protegir-ho, per aquest motiu hi va haver un gran conflicte entre França i Gran Bretanya, Els EUA i la URSS no van donar suport ni a Gran Bretanya ni a França per tant Nasser va guanyar a França i Gran Bretanya. Tant als EUA com a la URSS els hi anava bé el procés de descolonització. Es va veure clarament que el món que s’estava construint ja no hi havia lloc pels privilegis.

La segona descolonització

Afecta a Àfrica subsahariana i es duu a terme a partir del 55. No és traumàtica però comporta molts problemes. Aquella divisió es va convertir en països, països independents amb una ètica religiosa molt important que comportarà conflictes importants, ja que no es respectaven les diferents religions, ètiques...

El procés de descolonització es va fer de manera que el país colonitzador identificava en aquell país una elit formada en els valors occidentals que poc representava al poble en aquells països. La majoria dels pobles africans van viure guerres i conflictes molt grans, serà un procés de descolonització traumàtic.

La eclosió del Tercer Món: Alfred Sauvy 1952.

Els països sorgits del procés de descolonització van ser els components del que Sauvy va anomenar el Tercer Món.

Aquest concepte tenia 2 significats diferents però relacionats entre si.

–En primer lloc fa referencia als països pobres i atraçats de Àsia, Àfrica i Iberoamèrica (poc desenvolupats).

–En segon lloc, al·ludia als països no alineats ni amb l’univers occidental ni amb l’adoctrinat de la Unió Soviètica. Aquella part del món que va tenir una presencia en l’esfera internacional a partir de la Conferencia de Bandung l’any 1955.

El principals indicadors de la pertinença al tercer món des d’un punt de vista socioeconòmic eren:

–Excés demogràfic respecte els recursos disponibles.

–Agricultura pobre.

–Industria gairebé inexistent o inapropiada. Amb serveis molt precaris, intercanvis comercials desfavorables amb els països desenvolupats i una gran deute extern.

Aquest concepte va ser inventat per Alfred Sauvy. Fa referencia a un llibre “Què és el tercer estat”. Teoritza un concepte que és el següent: en la època feudal hi havia tres estats o estaments: la noblesa, el clergat i el poble. Sauvy deia que la revolució francesa és la revolta del tercer estament que treu el poder de l’aristocràcia. Aquest llibre és molt famós perquè explica les bases de la revolució francesa.

–En el món actual hi ha un primer món (el capitalista, la noblesa).

–El segon món, el clergat (els comunistes)

–El tercer món, la minoria (la pobresa)