La Descolonització de l'Índia i les seves Fases

1. Procés de la Descolonització de l'Índia

L'Índia era el territori colonial més important de l'Imperi Britànic i, a partir del 1920, van incrementar la seva influència els moviments a favor de la independència: el Partit del Congrés, dirigit per Nehru i Gandhi, i la Lliga Musulmana, dirigida per Ali Jinnah. L'any 1947, Gran Bretanya va negociar amb l'Índia per la independència i es van crear dos països diferenciats: l'Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana.

Abans de la independència de l'Índia hi dominaven dos grups religiosos: els hindús i els musulmans, però també eren importants les minories sikh, cristiana i budista. A finals del segle XIX, es va desenvolupar un moviment nacionalista indi que va desembocar en la creació del Partit del Congrés Nacional, que va iniciar mobilitzacions per aconseguir la independència de l'Imperi Britànic. La minoria musulmana no es va sentir representada pel partit. La desconfiança dels musulmans va augmentar el 1900, quan els britànics van accedir a les demandes hindús i van fer de l'hindi la llengua oficial en alguns estats. La majoria hindú estava suprimint la cultura i la religió musulmana.

Els hindús defensaven un Estat únic que agrupés hindús i musulmans, i els musulmans defensaven la partició en dos estats segons la religió. Les negociacions amb Gran Bretanya van concloure l'any 1947 amb la creació de dos estats: l'Índia i el Pakistan. 14 milions de persones van haver de desplaçar-se i hi va haver actes de violència i massacres.

Fases de la Descolonització

Hi ha tres fases en el procés de descolonització:

Fase Inicial (1945-1954)

Les colònies asiàtiques i les del Pròxim Orient van ser les que van començar el procés de descolonització.

L'Índia era el territori colonial més important de l'Imperi Britànic. El 1920 va augmentar la influència de dos moviments a favor de la independència: el Partit del Congrés, dirigit per Nehru i Gandhi, i la Lliga Musulmana, dirigida per Ali Jinnah. El 1945, el govern britànic va accedir a negociar la independència, que es va produir el 1947, i va donar lloc a dos països diferents: l'Índia i Pakistan.

Les derrotes militars d'Holanda i França el 1940 van crear un buit de poder a Indoxina i Indonèsia, que van ser ocupades pel Japó a la Segona Guerra Mundial. Després que el Japó fos derrotat el 1945, Holanda i França van intentar establir el domini colonial, però van haver d'enfrontar-se a grups nacionalistes. Holanda va concedir la independència d'Indonèsia l'any 1949, però França no va abandonar Indoxina fins que va ser derrotada militarment el 1954.

A l'Orient Mitjà hi havia l'Iran sota influència britànica, el Líban i Síria sota mandat francès, i Jordània i Palestina sota mandat britànic. El 1946, Jordània, Síria i el Líban van obtenir la independència i, el 1947, l'ONU va determinar la divisió de Palestina en dues zones. L'any 1948 els jueus van proclamar l'Estat d'Israel.

Fase d'Expansió (1955-1964)

Després que França fos derrotada a la guerra del Vietnam, el moviment descolonitzador va arribar a l'Àfrica, on hi va haver moltes independències de territoris. Va començar pel nord del territori i es va estendre per l'Àfrica subsahariana. L'any 1945, el nord d'Àfrica estava sota domini dels països europeus. Egipte va obtenir la independència l'any 1952, i Líbia també es va independitzar el mateix any.

Però, a l'oest, Tunísia, Algèria i el Marroc eren zones d'influència francesa. Tunísia i el Marroc van aconseguir la independència l'any 1956, després d'un procés de negociació impulsat pels moviments anticolonialistes. Espanya tenia el nord del Marroc, i va acceptar, l'any 1956, que s'incorporés al nou regne del Marroc. En el cas d'Algèria, tenia una colònia francesa nombrosa. El 1954 es va activar un moviment armat, liderat pel Front d'Alliberament Nacional, que va començar una guerra sagnant contra les tropes franceses. Finalment, l'any 1962 França va acceptar la independència d'Algèria.

En el cas de les colònies britàniques de l'Àfrica subsahariana es va produir un procés pactat, per tant, Ghana va aconseguir la independència el 1957, Nigèria el 1960, Sierra Leone i Tanzània el 1961, Uganda el 1962 i Kenya el 1963.

A les colònies franceses, després d'intentar crear una comunitat francesa amb nacions franceses, la majoria, com el Senegal, Guinea, Mali, etc., van assolir la independència el 1960.

La independència del Congo, Burundi i Ruanda va comportar enfrontaments armats molt violents.