Descolonització i Conflicte al Pròxim Orient: De la Independència a la Intifada

Descolonització i Conflicte al Pròxim Orient

La Descolonització d'Àsia

Vietnam

Després de la Segona Guerra Mundial, Vietnam, una antiga colònia francesa, es va veure immersa en un procés de descolonització convuls. La divisió del país en dos estats, el Vietnam del Nord comunista i el Vietnam del Sud pro-occidental, va donar lloc a una guerra que es va perllongar durant dues dècades. La retirada de França i la intervenció militar dels Estats Units van marcar un punt d'inflexió en el conflicte, que va culminar amb la unificació de Vietnam sota el règim comunista el 1975.

Independència de l'Índia

El moviment independentista indi, liderat pel Partit del Congrés de Gandhi i Nehru, va guanyar força després de la Segona Guerra Mundial. La minoria musulmana, representada per la Lliga Musulmana de Jinnah, va pressionar per la creació d'un estat independent. El 1947, el govern laborista britànic va iniciar el procés de cessió del poder, que va culminar amb la independència de l'Índia i la partició del país en dos estats: l'Índia, de majoria hindú, i el Pakistan, de majoria musulmana. La divisió va desencadenar enfrontaments intercomunitaris que van causar centenars de milers de morts i milions de desplaçats. El 1974, el Pakistan Oriental es va independitzar, formant Bangladesh. La regió de Caixmir, de majoria musulmana però administrada per l'Índia, s'ha convertit en un focus de tensió permanent.

Conflicte al Pròxim Orient

El Naixement d'Israel i les Guerres Araboisraelianes

La caiguda de l'Imperi Otomà després de la Primera Guerra Mundial va donar lloc a la creació de nous estats al Pròxim Orient, com Turquia, Iran i Iraq. La regió, rica en petroli i amb una ubicació estratègica, va atreure l'interès de les potències occidentals. El 1917, la Declaració Balfour del govern britànic va reconèixer el dret del poble jueu a establir un estat a Palestina, territori que es trobava sota control britànic. La immigració massiva de jueus, especialment després de l'Holocaust, va generar tensions amb la població àrab palestina.

El 1947, l'ONU va aprovar un pla de partició de Palestina en dos estats, un jueu i un àrab. El 1948, amb la retirada britànica, es va proclamar l'Estat d'Israel, fet que va desencadenar la primera guerra araboisraeliana. Israel va aconseguir la victòria i va ocupar territoris més enllà de les fronteres establertes per l'ONU. Des de llavors, s'han succeït diverses guerres entre Israel i els seus veïns àrabs (1956, 1967, 1973), que han consolidat la posició d'Israel a la regió, però no han aconseguit resoldre el conflicte.

El Problema Palestí

La Guerra dels Sis Dies de 1967 va suposar l'ocupació israeliana de Cisjordània, la Franja de Gaza i els Alts del Golan. Milers de palestins van ser desplaçats, convertint-se en refugiats. L'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP), liderada per Yasser Arafat, va iniciar una campanya de lluita armada contra Israel. A la dècada de 1970, l'OAP va abandonar la lluita armada i va optar per la via diplomàtica, aconseguint el reconeixement de l'ONU el 1974.

Els acords de Camp David de 1978 van suposar un punt d'inflexió en el conflicte, amb el reconeixement d'Israel per part d'Egipte. No obstant això, la qüestió palestina va quedar sense resoldre. La Primera Intifada, un aixecament popular palestí que va començar el 1987, va posar de manifest la frustració palestina per l'ocupació israeliana. El 1988, l'OAP va proclamar unilateralment l'Estat de Palestina.

Els acords d'Oslo de 1993 van obrir una nova etapa en el procés de pau, amb el reconeixement mutu entre Israel i l'OAP. Es van crear zones autònomes palestines a Cisjordània i la Franja de Gaza, però el procés de pau es va estancar a finals de la dècada de 1990. La Segona Intifada, que va esclatar l'any 2000, va suposar un nou cicle de violència. La construcció del mur de separació per part d'Israel i la proliferació d'assentaments israelians a Cisjordània han agreujat les tensions. Malgrat els esforços internacionals, el conflicte araboisraelià continua sense una solució a la vista.