Descolonització: Causes, Etapes i Conseqüències

Descolonització

La descolonització és el procés a través del qual els antics imperis colonials van desapareixent, aconseguint l'emancipació i la llibertat quan obtenen la independència política.

Per què es va produir la descolonització?

• Per la pròpia debilitat socioeconòmica dels imperis europeus després de la Segona Guerra Mundial.
• Pels moviments nacionalistes que reivindiquen la democràcia, la justícia i la igualtat per al seu propi país.
• Pel suport de l'ONU al dret d'autodeterminació.
• Perquè les superpotències de la Guerra Freda (EUA i URSS) recolzen l'emancipació de les colònies, ja que així poden ampliar la seva àrea d'influència.

Com es va realitzar?

Hi va haver dues vies:

• Via violenta: Es van produir revolucions armades i guerres (ex: Indoxina contra França, Indonèsia contra els Països Baixos).
• Via pacífica: Mitjançant negociacions, acords i mobilitzacions es va aconseguir la independència de les antigues colònies.

Etapes de la descolonització

1. 1a etapa: 1945 a Àsia.
2. 2a etapa: 1950 al Nord d'Àfrica.
3. 3a etapa: 1955 a l'Àfrica subsahariana.
4. 4a etapa: 1965 al Sud d'Àfrica.

La Conferència de Bandung

Va ser una reunió de líders dels països africans i asiàtics que havien estat sota colonització europea. Es va convocar a Indonèsia el 1955. Pretenia posar fi al colonialisme i s'hi advocava per la sobirania dels nous estats independents i per la no-alineació en cap dels dos blocs de la Guerra Freda. Així van encunyar el nou concepte de Tercer Món.

Conseqüències de la descolonització

• Dependència econòmica de les colònies cap a les metròpolis.
• Inestabilitat política motivada per la creació de fronteres artificials que van derivar en cops d'estat, guerres civils, etc.
• Intervencionisme de les superpotències que tutelaven la descolonització, assegurant i protegint els seus propis interessos, fins i tot militarment.

Va aparèixer el concepte de Tercer Món, és a dir, una via alternativa al Primer Món (capitalista) i al Segon Món (comunista).

Neocolonialisme, Subdesenvolupament i Tercer Món

Què és el neocolonialisme?

El neocolonialisme és el procés pel qual països que teòricament són independents resulten controlats i dirigits política i econòmicament des de fora.

Per què es va produir el neocolonialisme?

Aconseguida l'emancipació de les colònies respecte de les metròpolis, les primeres, en moltes ocasions, van tenir greus problemes polítics, econòmics i socials que no van poder superar fent ús dels propis mitjans. Això les va dur a demanar ajuda a potències estrangeres i organismes internacionals, iniciant-se així una dependència que va possibilitar l'origen del neocolonialisme.

Conseqüències del neocolonialisme

El neocolonialisme, el control indirecte des de fora, la dependència de l'estranger, ha dut a l'aparició del subdesenvolupament. A més, aquests països majoritàriament van optar pel no-alineament, és a dir, es van enquadrar en l'anomenat Tercer Món. Fet que fa que actualment s'entenguin els conceptes de països subdesenvolupats com a sinònim de països del Tercer Món.

Característiques dels països del Tercer Món

• El govern és feble i/o presenta conflictes.
• L'economia és de subsistència i es dedica en exclusiva al sector primari. Si hi ha indústria, està en mans de multinacionals i respon a interessos estrangers.
• Intercanvis comercials desiguals (exporten matèria primera barata i importen manufactures costoses) que agreugen encara més el dèficit econòmic.
• Creixement vegetatiu molt elevat, societats molt joves, amb gran augment de població malgrat l'elevada mortalitat infantil.
• Poblacions afectades per la fam, la malnutrició i malalties.
• Sanitat deficient.