La Descolonització i la Caiguda de l'URSS: Història

Causes i vies del procés descolonitzador

Factors favorables a la descolonització

• Moviments nacionalistes: El desenvolupament dels moviments nacionalistes a les colònies va tenir un gran impuls en el període d’entreguerres i va suposar la desaparició de l’Imperi Turc. Aquests moviments van denunciar l’opressió colonial i van defensar el dret a la independència, comptant amb líders carismàtics com Gandhi.
• La feblesa de les metròpolis: La ràpida derrota de les potències colonials a l’inici de la Segona Guerra Mundial i la feblesa del Regne Unit van reduir el prestigi de les metròpolis. Això va posar fi al mite de la potència colonial invencible i va encoratjar les aspiracions d’independència. A Àsia, les metròpolis van ser derrotades per l’expansionisme japonès.
• El context internacional favorable: Els EUA i la Unió Soviètica es van mostrar favorables a la descolonització. Els EUA van concedir la independència a Filipines i l’URSS va fer públic el seu suport als moviments independentistes; ambdues potències volien estendre la seva influència ideològica i econòmica. Les Nacions Unides també es van mostrar partidàries del procés.
• L'opinió pública: Es va qüestionar la rendibilitat econòmica de mantenir un imperi que només beneficiava una minoria. Intel·lectuals i diverses esglésies van adoptar posicions anticolonialistes.

Diferents vies d’accés a la descolonització

• Un procés negociat i pactat: Utilitzat pel Regne Unit, va permetre crear estructures de col·laboració com la Comunitat Britànica de Nacions (Commonwealth).
• Lluita per la independència: La resistència de França, Holanda, Bèlgica o Portugal va donar lloc a guerres i enfrontaments que no van poder aturar l’imparable procés d’independència. En aquests casos, les relacions posteriors no van ser positives.

La independència de l’Índia i la seva partició

Abans de la independència hi dominaven els hindús i els musulmans. Es va desenvolupar el Partit del Congrés Nacional per aconseguir la independència de l’Imperi Britànic. Tanmateix, la minoria musulmana no es va sentir representada i la seva desconfiança va augmentar quan l’administració britànica va fer de l’hindi una llengua oficial. Els musulmans temien la supressió de la seva cultura i religió, defensant la partició en dos estats, mentre els hindús volien un estat únic. El 1947, la Gran Bretanya va crear dos estats: l’Índia i el Pakistan.

La creació de l’estat d’Israel i la qüestió palestina

Acabada la Segona Guerra Mundial, els jueus van voler crear un estat propi. Una resolució de l’ONU va proposar la partició de Palestina en dos estats: un de jueu (amb el 30% de la població i el 55% del territori) i un de palestí. El 1948, Ben Gurion va proclamar l’estat d’Israel. Això va provocar la fugida de palestins cap a Jordània, el Líban i Egipte. El nou estat no va ser reconegut i va esclatar la primera guerra araboisraeliana, amb victòria d’Israel, que va ampliar el seu territori. Aquesta resolució va generar un conflicte que continua vigent.

Orígens del conflicte

• La diàspora: Dispersió dels jueus per Europa.
• El sionisme: Moviment polític que afirma el dret dels jueus a un estat propi a la Terra Promesa.
• La Declaració Balfour: Document a favor de la creació d’una llar jueva a Palestina sota mandat britànic.

De l’immobilisme a les reformes de Gorbatxov

L’immobilisme polític

La presidència de Leonid Breixnev va significar la victòria de la nomenklatura davant els reformistes. Es va imposar un reforçament del culte a la personalitat, la centralització política i la persecució de la dissidència. Es va abandonar la coexistència pacífica, i la bel·ligerància de Carter i Reagan va empobrir l’URSS per l’enfrontament constant amb el món capitalista.

Estancament econòmic i crisi política

L’immobilisme va provocar un estancament econòmic: el sector agrícola era ineficient, el progrés tecnològic es va frenar i els nivells de productivitat eren baixos. La crisi de lideratge es va fer palesa a la mort de Breixnev amb les successions de Iuri Andrópov i Konstantín Txernenko.

Les reformes de Gorbatxov

Mikhaïl Gorbatxov va inaugurar la Perestroika (reformes profundes mantenint els principis socialistes) i la Glasnost (política de transparència). Els eixos principals van ser:

• Política interior: Democratització, suavització del monopoli del PCUS i lluita contra la corrupció.
• Política exterior: Abandonament de l’ús de la força i foment del desarmament.
• Economia: Descentralització, autonomia empresarial i introducció d’incentius i lliure mercat.
• Cohesió: Relació més equilibrada entre les repúbliques de l’URSS.

L’enfonsament de l’imperi soviètic

La desaparició de les democràcies populars

La decisió de Gorbatxov de respectar la sobirania dels països de l’est va ser determinant:

• Polònia: El sindicat Solidarnosc va aconseguir eleccions lliures el 1989.
• Hongria: El partit comunista va acceptar la transició democràtica.
• Alemanya: La caiguda del Mur de Berlín va precipitar la reunificació del país.
• Txecoslovàquia: Triomf pacífic de la revolució.
• Romania: Insurrecció violenta que va acabar amb l’execució de Ceausescu.

La desintegració de l’URSS

Les reformes van provocar la caiguda de la productivitat i el desabastament. El 1990, Boris Ieltsin va guanyar les eleccions a la Federació Russa. Després d’un intent de cop d’estat fracassat de la vella guàrdia, Gorbatxov va dissoldre el PCUS. L’URSS es va desintegrar, les repúbliques es van independitzar i es va formar la Comunitat d’Estats Independents (CEI). Gorbatxov va dimitir.

Conceptes clau de la història contemporània

• Macarthisme: Episodi dels EUA (1950-1956) on el senador Joseph McCarthy va desencadenar una "caça de bruixes" contra sospitosos de ser comunistes.
• Hippy i Maig del 68: El Maig del 68 a França va consistir en protestes estudiantils i vagues contra el capitalisme, el consumisme i l'imperialisme americà.
• Neoliberalisme: Filosofia politicoeconòmica que propugna la mínima intervenció de l’estat, el lliure mercat i l’obertura comercial internacional.