Descolonització d'Àsia i Xina: Independència, Comunisme i Neocolonialisme

Les Primeres Independències Asiàtiques

L'Índia i el Pakistan: La Partició

Per a l'Imperi Britànic, l'Índia era la colònia més important. A l'Índia hi havia dos grups principals: els hindús, que eren majoritaris, i els musulmans, que eren una minoria.

En el moment de la independència, els hindús van crear un partit anomenat el Partit del Congrés, liderat per Jawaharlal Nehru i per Mahatma Gandhi, qui va elaborar la teoria de la no-violència i la desobediència civil. Els musulmans, per la seva banda, van crear la Lliga Musulmana, que volia un estat propi. Amb l'arribada al poder de la Gran Bretanya i del govern laborista d'Attlee, es van iniciar negociacions. L'any 1947, l'Índia es va independitzar, però va quedar dividida en dos estats: la Unió Índia i el Pakistan, on hi havia el govern musulmà. Aquesta partició va provocar greus enfrontaments.

Indonèsia: La Lluita per la Sobirania

L'any 1945, després de la rendició dels japonesos a Indonèsia, el moviment nacionalista de caire socialista i islàmic, dirigit per Sukarno, va declarar la independència unilateral. Els Països Baixos (Holanda) no la van acceptar fins l'any 1949, quan finalment la van reconèixer.

Indoxina: Conflicte i Divisió

Després de la retirada japonesa, el Viet Minh va proclamar unilateralment la independència, alhora que França va voler recolonitzar la Indoxina. Com a conseqüència, es va produir una guerra que va enfrontar França amb el Viet Minh. Aquests van acabar derrotant França, la qual cosa va portar a la divisió del territori en estats independents: Laos, Cambodja i Vietnam.

La Xina al Segle XX

La Implantació del Comunisme a la Xina

L'any 1911, una revolució va posar fi a la dinastia imperial xinesa amb la mort de l'últim emperador, i es va proclamar una República a la Xina. Aquesta va ser controlada pel Partit Nacionalista (Kuomintang), liderat per Chiang Kai-shek, que va evolucionar cap a una dictadura entre 1927 i 1937. El Partit Comunista Xinès es va fundar l'any 1921. Es van enfrontar amb els nacionalistes i, després de la invasió japonesa, es va desencadenar una guerra civil. Aquest conflicte va acabar amb la derrota dels nacionalistes i la proclamació de la República Popular de la Xina, dirigida per Mao Zedong.

Del Model Soviètic al Comunisme Agrari Xinès

Als anys 50, la Xina va intentar copiar el model soviètic, basat en la col·lectivització de la terra i el desenvolupament de la indústria pesant. Aquesta aplicació va fracassar, i Mao Zedong va optar per un comunisme agrari. Es van crear les Comunes Populars, que combinaven tasques agrícoles i industrials, amb l'objectiu de ser autosuficients i de controlar l'educació i el pensament dels pagesos. Aquest model, conegut com el Gran Salt Endavant, va fracassar i va produir fortes tensions dins del Partit Comunista.

L'Herència Colonial i el Neocolonialisme

Els Problemes dels Nous Països Independents

Els nous països es van haver d'enfrontar a diversos problemes:

• L'empobriment econòmic, caracteritzat per nivells de renda per càpita baixos, l'escassetat d'infraestructures de comunicació i la dependència comercial i tecnològica.
• La insuficiència d'estructures sanitàries i educatives, que va provocar un nivell de benestar baix i va impedir el desenvolupament futur.
• La inestabilitat política, deguda al fracàs de l'aplicació de models polítics dominants, ja fossin de democràcia liberal o de models comunistes. A molts nous països es van instaurar dictadures.

El primer intent de reunir els estats afectats per la dominació colonial va ser a Nova Delhi, l'any 1947, on 29 països d'Àfrica i d'Àsia van expressar el seu desig de ser neutrals i de distanciar-se de la política de blocs.

El Neocolonialisme: Una Nova Forma de Domini

La independència política no sempre va anar acompanyada d'una independència econòmica. Així, les antigues potències colonials continuaven exercint una certa tutela. Els països rics condicionaven les decisions dels governs independents. Això és visible a través de tres mecanismes principals:

• Dependència financera: Els països desenvolupats faciliten préstecs als països subdesenvolupats, generant deute i influència.
• Dependència tecnològica: Els països en desenvolupament no disposen de tecnologia moderna ni de mitjans per aconseguir-ne, per la qual cosa han de comprar-la als països avançats.
• Dependència comercial: Els països subdesenvolupats solen tenir un dèficit crònic, ja que venen matèries primeres i productes agrícoles a baix preu, mentre que compren productes manufacturats a preus elevats.