Descolonització d'Àsia i Orient Mitjà: Causes i Conflictes Postcolonials

Causes de la Descolonització

Els factors principals que van impulsar la descolonització són:

• Idees anticolonialistes: Impulsades pels comunistes i la població de les colònies, que rebutjaven la dependència.
• Cost econòmic i polític: Els imperis colonials van esdevenir insostenibles econòmicament i políticament per a les potències.
• Efectes de la Segona Guerra Mundial: Les potències colonials van quedar molt debilitades i no podien mantenir l'ocupació.
• Pressió de les Superpotències: Tant els EUA com la URSS es van oposar al colonialisme.
• Creació de l'ONU: L'Organització de les Nacions Unides es va posicionar en contra del colonialisme.

Descolonització de l'Àsia

La Independència de l'Índia

L'Índia era la colònia britànica més rica i extensa. Es van fundar dos partits polítics principals:

1. Partit del Congrés Nacional Indi: Partit majoritàriament hindú.
2. Lliga Musulmana: Partit majoritàriament musulmà.

Fases del moviment independentista:

• Després de la I Guerra Mundial: L'Índia va expressar el seu desig d'independència, tot i que no es va materialitzar immediatament.
• Període entre guerres: Es va enfortir el moviment independentista, caracteritzat per la no violència.
• II Guerra Mundial: Gandhi va intensificar la campanya pacífica, fet que va portar al seu empresonament.

A conseqüència de la pressió, el 1947 es va negociar la divisió de l'Índia per part del Regne Unit (UK) a causa dels problemes i el cost que suposava:

1. Unió Índia (estat majoritàriament hindú).
2. Pakistan (estat majoritàriament musulmà).

Enfrontaments posteriors:

• Es van produir aproximadament un milió de morts.
• 17 milions de desplaçats a causa de la religió.
• Intentos posteriors d'augmentar territori van generar conflictes.
• El Pakistan es va dividir posteriorment en Pakistan Occidental i Bangladesh (antic Pakistan Oriental).

El Pròxim Orient: Palestina i el Conflicte Araboisraelià

El territori de Palestina va estar sota l'Imperi Turc (1516 - I Guerra Mundial).

Situació abans del Sionisme:

1. A Palestina, la majoria eren àrabs i musulmans, convivint pacíficament amb cristians i jueus.
2. A finals del segle XIX va sorgir el sionisme, un moviment que defensava la creació d'un estat jueu a Palestina. Això va provocar l'arribada d'immigrants jueus, sovint fugint de la persecució.
3. La població palestina va augmentar el seu nacionalisme en sentir-se amenaçada per l'arribada massiva de jueus.
4. Palestina va quedar sota control britànic, que va fer promeses contradictòries:

• 4.1 Es va incitar els àrabs a una rebel·lió per crear un regne àrab que inclogués Síria i Palestina.
• 4.2 Pacte secret amb França per repartir-se la regió.
• 4.3 Signatura de la Declaració Balfour (1917), donant suport a la creació d'un país jueu.

Mandat Britànic (1920-1948)

1. UK no va complir els acords amb els àrabs. Oficialment, el territori es va repartir amb França, quedant Palestina sota control britànic.
2. La tensió entre àrabs i jueus va créixer. Els britànics van intentar limitar la immigració jueva, però aquesta va continuar clandestinament.
3. El 1946, UK es va retirar de Jordània i va anunciar la seva intenció de retirar-se també de Palestina.
4. Es va produir un atemptat jueu contra militars britànics en un hotel.
5. L'ONU va intervenir per resoldre el conflicte.

Pla de Partició de Palestina (1947)

• 5.1 Es va proposar la divisió del territori:
  • 56% Estat Jueu (amb població àrab i jueva, com a compensació).
  • 42% Estat Àrab (majoritàriament àrab).
  • 2% Zona Internacional, administrada per l'ONU.
• 5.2 Els jueus van acceptar la partició.
• 5.3 Els àrabs palestins i els estats àrabs veïns es van mostrar en contra.

Les Guerres Araboisraelianes

1a Guerra (1948-1949)

1. El 14 de maig de 1948, els britànics van abandonar Palestina i els jueus van proclamar l'Estat d'Israel.
2. Els països àrabs veïns van enviar tropes de la Lliga Àrab per intentar recuperar el territori fins al gener de 1949.
3. La guerra va resultar en un augment del territori d'Israel.
4. Les zones palestines restants van ser absorbides pels països veïns. Palestina com a estat no va arribar a existir.
5. Es va generar una crisi de refugiats palestins, creant-se l'UNRWA (Agència per als refugiats de Palestina).

2a Guerra: Guerra del Sinaí (1956)

1. El 1952 hi va haver un cop d'estat a Egipte contra el rei Faruk.
2. El 1956, Nasser va instaurar una república socialista de partit únic, amb suport de la URSS.
3. El Banc Mundial, EUA i UK es van negar a finançar la presa d'Assuan.
4. Nasser va nacionalitzar el Canal de Suez (abans de circulació lliure).
5. Es va formar una aliança entre UK + França + Israel per atacar Egipte.
6. La guerra va ser curta. L'ONU, EUA i URSS van forçar el final. Egipte va perdre militarment, però es va quedar amb el control del canal. EUA i URSS van guanyar influència a la zona.

3a Guerra: Guerra dels Sis Dies (1967)

1. El 1959 es va crear Al-Fatah, buscant recuperar el territori palestí.
2. El 1964, la Lliga Àrab va fundar l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP).
3. Israel va atacar per sorpresa les bases aèries egípcies entre el 5 i el 10 de juny de 1967.
4. Israel va guanyar, augmentant significativament el seu territori. L'OAP es va distanciar de la Lliga Àrab.

4a Guerra: Guerra del Yom Kippur (1973)

1. El 1973, Egipte i Síria van atacar Israel per sorpresa durant una festivitat religiosa.
2. Van aconseguir avançar i recuperar territori, però es van aturar gràcies a la intervenció de l'ONU.
3. Això va permetre: 2.1 Millorar les relacions d'Israel amb els EUA. 2.2 Egipte va renunciar a continuar l'atac. 2.3 L'ONU va reconèixer l'OAP, que va decidir recuperar el territori mitjançant la negociació.

Acords i Intifades

• Acords de Camp David (1978): Es va signar la pau entre Egipte i Israel. Egipte va reconèixer Israel i, el 1982, Israel va retornar el Sinaí a Egipte.
• El 1986, l'OAP va acceptar l'Estat d'Israel per poder negociar la recuperació de Palestina.
• Primera Intifada (1987-1993): Revolta palestina contra els israelians.
• Acords d'Oslo (1993): Intent de solucionar la Intifada, creant l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) com a govern provisional de les zones palestines, tot i que la situació seguia sent inestable.

La Revolució Islàmica de l'Iran (1979)

L'Iran és un país musulmà que parla persa i és majoritàriament xiïta, a diferència dels seus veïns majoritàriament sunnites.

• El 1953, un cop d'estat organitzat per EUA i UK va reinstaurar el Xah (rei), convertint l'Iran en aliat occidental.
• Això va provocar que la riquesa petroliera beneficiés principalment el rei i les potències occidentals.
• La població es va oposar al Xah, liderada pels aiatol·làs (líders religiosos).
• El 1979 va caure el Xah. L'aiatol·là Khomeini va instaurar la República Islàmica fonamentalista, enfrontant-se a EUA i UK.

La Guerra entre l'Iran i l'Iraq (1980-1988)

L'Iraq, governat pel dictador sunnita Saddam Hussein (des del 1979), no tenia sortida al Golf Pèrsic, ja que estava tancada per Iran i Kuwait.

Hussein va iniciar la guerra contra l'Iran per:

1. Rivalitat entre àrabs (Iraq) i perses (Iran).
2. Rivalitat religiosa entre sunnites (Iraq) i xiïtes (Iran).
3. Interès estratègic per la sortida al Golf Pèrsic.

EUA va donar suport a l'Iraq, però la guerra no va aconseguir cap objectiu clar.

La Guerra del Golf (1990-1991)

Saddam Hussein va argumentar que Kuwait havia estat històricament part de l'Iraq.

1. El 1990, l'Iraq va envair Kuwait per sorpresa.
2. L'ONU va condemnar l'acció i va imposar sancions a l'Iraq.
3. Països liderats pels EUA van iniciar una guerra per expulsar l'Iraq de Kuwait.
4. Victòria ràpida dels EUA, retirada de l'Iraq i restauració de la independència de Kuwait. Les sancions van continuar. Hussein va mantenir el poder a l'Iraq.

Conseqüències del Colonialisme

1. Subdesenvolupament: Molts països no es van poder desenvolupar a causa de l'ocupació colonial.
2. Neocolonialisme: Noves formes de dependència (financerament, tecnològica i comercialment) respecte a les antigues potències o noves potències.
3. Inestabilitat política: Molts estats independents van caure en dictadures militars.
4. Cooperació internacional: Aparició d'ajudes internacionals per fomentar el desenvolupament.
5. Moviment de Països No Alineats: Creació d'un moviment propi, sense adherir-se ni al bloc capitalista ni al comunista.

Context General

Aquest procés es desenvolupa després de la Segona Guerra Mundial, amb els països buscant el seu desenvolupament. El 1947 marca un punt clau amb la partició de Palestina, que posteriorment es desintegra com a projecte estatal unificat.