Descolonització, Apartheid i Bandung: Fets Clau S. XX
Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,28 KB
Les independències tardanes (1960-1975)
Guinea-Bissau, Angola i Moçambic van ser alguns dels darrers països a aconseguir la independència.
Portugal va experimentar dues llargues dictadures sota Antonio Salazar i Marcelo Caetano, marcades per enfrontaments militars amb moviments guerrillers independents a partir de 1960. Aquesta situació va tenir un impacte profund sobre la població civil i va contribuir a la impopularitat del règim.
El 25 d'abril de 1974, un grup d'oficials de l'exèrcit portuguès va encapçalar una revolució popular coneguda com la Revolució dels Clavells, que va posar fi a gairebé 50 anys de dictadura i va obrir pas a la democràcia a Portugal, alhora que va propiciar la independència de les seves colònies, incloent Guinea-Bissau, Angola i Moçambic.
Sud-àfrica: la fi de l’apartheid (1960-1994)
Sud-àfrica ha estat una regió de gran complexitat històrica. Des del segle XVII, els bòers, descendents de colons holandesos, alemanys i francesos, van colonitzar la zona. Més tard, al segle XVIII, l'Imperi Britànic va ocupar Sud-àfrica, provocant la migració dels bòers cap al nord, a les regions d'Orange i Transvaal, on van descobrir mines de diamants i or. Després d'una guerra entre els bòers i els britànics, aquests últims van establir la Unió Sud-africana el 1910, incorporant les antigues colònies com a províncies.
El 1948, amb el Partit Nacional al poder, es va iniciar un règim de segregació racial conegut com l'apartheid. Aquest sistema va legalitzar la discriminació i la separació dels diferents grups ètnics en espais públics, barris, institucions i relacions personals. Malgrat que la població negra representava el 70% de la població total, se li negaven molts drets bàsics.
El Partit del Congrés Nacional Africà (ANC), fundat el 1923 i prohibit però perseverant, va passar de la lluita pacífica a la lluita armada sota el lideratge de Nelson Mandela, empresonat entre 1961 i 1990 (la seva detenció el 1962 va comptar amb la col·laboració de la CIA).
El context internacional va pressionar per l'abolició de l'apartheid. Mandela va ser alliberat el 1990, i l'ANC va ser legalitzat. Mandela va ser escollit president en les primeres eleccions democràtiques de 1994, establint mesures per implantar la igualtat entre tots els ciutadans, una comissió de la veritat per investigar els crims de l'apartheid i reformes agràries.
Malgrat això, Sud-àfrica encara enfronta desafiaments importants. La igualtat total encara no s'ha aconseguit, amb desigualtats que marquen la societat. Les comunitats continuen separades, i les diferències en els ingressos són molt pronunciades, reflectint les profundes cicatrius de l'apartheid a la societat actual.
La Conferència de Bandung i el No-alineament
La Conferència de Bandung i el Tercer Món
En el context de la Guerra Freda (1947-1991) i el procés d'independència de les colònies, es va celebrar el 1955 a Bandung (Indonèsia) la Conferència de Pobles Africans i Asiàtics.