Descobrint la Flora i Fauna del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Coneguem el Parc Natural de l’Alt Pirineu

1. Plantes del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Busca imatges de les diferents plantes que hem trobat durant la sortida o de les que hem parlat i apunta el nom científic i alguna característica a destacar.

Bàlec, roser silvestre (gavarnera), saüc negre, esbarzer, marxívol, trèvol blanc, tora blava, aranyoner, ginebró.

L'argelaga, gatosa o argelaga negra (Calicotome spinosa) és una planta amb flor del gènere Calicotome. És un arbust molt espinós de fulles trifoliades, que surten de la base i del mig de les punxes, té flors grogues i fruit en llegum. Viu tant en sòls silicis com en calcari, suporta bé el sol i és un arbust de brolla. És anomenada també amb els següents noms vernaculars: argelaga vera, argelaga de forn, argelaga marina, argelaguera, argentí, cambrona, argelacs, bàlec, gatosa blanca, gatosa marina, punxa cambrona i tíria.^[1]

El roser silvestre (Rosa canina L.) és un arbust de la família de les rosàcies i és conegut vulgarment com gavarrera, rosa pendulina, roser gavarrer, i d'altres. La seva distribució és bàsicament europea, ja que la trobem a tot el continent excepte a Islàndia. També es localitza a l'Àsia occidental i en el nord-oest d'Àfrica. Pel que fa al Principat, el podem trobar localitzar a tota la seva superfície.

El saüc (Sambucus nigra)^[1] és un arbust caducifoli del gènere Sambucus, que tradicionalment s'assignava a la família de les Caprifoliàcies però que les recerques genètiques l'han fet ubicar actualment dins la família de les Adoxàcies. Aquest arbust el trobem bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani.

Sambucus etimològicament prové de la paraula grega sambuca^[2], nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans fet amb fusta de saüc, i nigra^[3] prové del llatí i vol dir negre (referint-se al color dels seus fruits madurs). En català, el saüc rep altres denominacions com saüc ver, saüquer o saüquera, considerats noms populars.

L'esbarzer, abatzer, romeguer o romeguera és una planta del subgènere Rubus^[1] (també anomenat Eubatus) dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies.

El marxívol (Helleborus foetidus), és una espècie de planta amb flor dins la família ranunculàcia. És originària de l'oest d'Europa des d'Anglaterra al sud de Portugal, i d'Alemanya a Itàlia. És una planta verinosa amb la qual antigament s'enverinaven les fletxes.

El trèvol blanc també rep els noms de ferratge bord, forratge bord, tréfola i trevolet de prat. És una planta herbàcia hemicriptòfita de creixement lent (que creix uns 2 dm/any) i que pertany la família de les fabàcies.

L'acònit blau, tora blava, matallops blau, escanyallops, herba tora o herba verinosa^[1] (Aconitum napellus) és una planta de la família de les ranunculàcies del gènere Aconitum.

L'aranyoner o arç negre (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.

El ginebró (Juniperus communis ssp. nana,^[1] o ssp. alpina^[2]) és un arbust de la família de les cupressàcies, semblant al ginebre, però més petit.

2. Arbres del Parc Natural de l'Alt Pirineu

I dels següents arbres: pi negre, pi roig, trèmol, pollancre varietat ______________.

Pinus mugo - Pi negre

El pi roig (Pinus sylvestris) també conegut com Pi silvestre o rojalet és un arbre de l'espècie dels pins.

El trèmol (Populus tremula) és un arbre de 20-22 m, a voltes fins a 30 m, que viu en boscos de muntanya i és rar a la terra baixa. A Catalunya es troba des del Pirineu fins a les muntanyes de Prades i no arriba al País Valencià ni a les Illes Balears.

Pollancre (Populus) és un gènere de plantes amb flor

Totes les espècies del gènere són arbres que inclouen diverses espècies relacionades com els àlbers i els pollancres tropicals (Turanga).

Els pollancres són arbres caducifolis que canvien el color de les fulles abans que caiguin a la tardor. La majoria, especialment el pollancre trèmol, tenen fulles amb llargs peciols que fan que es moguin fàcilment amb el vent.

Són arbres de molt ràpid creixement, sobretot els híbrids, (en quinze anys ja es poden tallar) quan tenen suficient aigua disponible, per això es planten en llocs al costat de corrents d'aigua o amb la capa freàtica alta com és el cas de les pollancredes de la riba del riu Tordera.

Reben diversos altres noms: xops, polls, polles, "chopos" en castellà, "poplar" en anglès, i "peuplier" en francès.

[modifica]Classificació

• Populus secció Populus -
• Populus tremula - Trèmol
• Populus tremuloides -
• Populus grandidentata -
• Populus adenopoda -
• Populus sieboldii -
• Populus alba - Àlber
• Populus x canescens (P. alba x P. tremula) - (híbrids)
• Populus secció Leucoides -
• Populus heterophylla -
• Populus lasiocarpa -
• tanga*Populus secció tanga -
• Populus euphratica - Pollancre d'Elx
• Populus ilicifolia - nardus valents de tres punxes

3. Amfibis del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Quin amfibi hem trobat? Afegeix una foto i el nom científic. Quina característica té?

La salamandra común (Salamandra salamandra) és una espècie de amfibi urodel de la família Salamandridae comú a Europa, amb preferència per hàbitats aquàtics de mitja i alta muntanya, ecològicament poc alterats.

4. Ocells del Parc Natural de l'Alt Pirineu

De quins ocells hem parlat? Afegeix foto i nom científic.

El trencalòs (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor que presenta moltes diferències amb altres ocells carronyaires semblants. Rep el seu nom del costum que té de remuntar ossos i closques fins a grans alçades per deixar-los caure sobre les roques i menjar-se la medul·la del seu interior una vegada han esclatat. Es tracta d'una espècie força amenaçada en amples zones de distribució.

5. Afirmacions sobre la geologia del Parc Natural de l'Alt Pirineu

Indica si les afirmacions següents són veritables o falses:

• El color vermell de les roques es deu a la presència de pissarres. Fals
• El color vermell de les roques es deu a la presència de conglomerats gresos i argiles. Veritable
• El color vermell dels sediments indica que fa milions d’anys eren terres seques. Fals
• Les roques que formen la Serra de Freixe són més antigues que les vermelloses del port del Cantó. Veritable
• El riu del cantó és format de roques fossilitzades. Fals

6. Tipus de roques

Busca la definició i posa exemples de :

Roques magmàtiques:

Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.

Un magma és un fos de composició silicatada fonamentalment format per una fracció líquida (composició silicatada) i en menor proporcició presenta una fracció gasosa (habitualment aigua, diòxid de carboni, i altres gasos com el sulfur d'hidrogen, clorur d'hidrogen etc..) i una fracció sòlida (habitualment minerals silicatats). Els magmes es formen fonamentalment a l'astenosfera i la seva formació està associada a la tectònica de plaques. També es poden formar degut a plomalls de calor generats al mantell en els anomenats hot spots o punts calents.

Segons les condicions de refredament del magma es formen tres tipus de roques ígnies:

• Si el magma refreda a l'interior de l'escorça lentament es forma una roca plutònica, com per exemple el granit.
• Si el magma refreda rapid a l'exterior de l'escorça es forma una roca volcànica, per exemple la pumita.
• Si el magma es refreda prop de la superfície es forma una roca hipabissal, per exemple l'ofita.

Granit

Basalt

Granodiorita

Les roques ígnies componen, aproximadament, el noranta-cinc per cent de la part superior de l'escorça terrestre, però la seva gran abundància és ocultada a la superfície de la Terra, per una capa relativament fina però extensa de roques sedimentàries i metamòrfiques.

Roques metamòrfiques:

Las rocas metamórficas son las que se forman a partir de otras rocas mediante un proceso llamado metamorfismo. El metamorfismo implica la fusión de la roca madre y se da indistintamente en rocas ígneas, rocas sedimentarias u otras rocas metamórficas, cuando éstas quedan sometidas a altas presiones (de alrededor de 1.500 bar (unidad de presión), altas temperaturas (entre 150 y 200 °C) o a un fluido activo (que provoca cambios en la composición de la roca, aportando nuevas sustancias a ésta).

Las rocas metamórficas se clasifican según sus propiedades físico-químicas. Los factores que definen las rocas metamórficas son dos: los minerales que las forman y las texturas que presentan dichas rocas. Las texturas son de dos tipos, foliadas y no foliada.

• Textura foliada: Algunas de ellas son la pizarra (al romperse se obtienen láminas), el esquisto (se rompe con facilidad) y el gneis (formado por minerales claros y oscuros).
• Textura no foliada: Algunas de ellas son el mármol (aspecto cristalino y se forman por metamorfismo de calizas y dolomías), la cuarcita (es blanca pero puede cambiar por las impurezas), la serpentinita (que al transformarse origina el asbesto) y la cancagua.

Roques sedimentàries:

Las rocas sedimentarias son rocas que se forman por acumulación de sedimentos que, sometidos a procesos físicos y químicos (diagénesis), dan lugar a materiales más o menos consolidados de cierta consistencia.

Las rocas sedimentarias son todas las rocas que se encuentran en la superficie de la tierra o cerca de la corteza terrestre. Existen procesos externos los cuales actúan sobre las rocas y las meteorizan, transportan y depositan en lugares dependiendo del medio en el que se transportan. De igual manera pueden intervenir en esta formación de rocas algunos organismos ya sean animales o vegetales a dicha intervención se le conoce como fósiles. Las rocas sedimentarias pueden existir hasta una profundidad de los diez metros bajo la corteza terrestre. Estas rocas las encontramos sueltas o consolidadas es decir que han sido unidas a otras por procesos posteriores a la sedimentación a dicho proceso se le conoce como diagénesis que quiere decir nueva formación.

Pueden formarse a las orillas de los ríos, en el fondo de barrancos, valles, lagos, mares, y en las desembocaduras de los ríos. Se hallan dispuestas formando capas o estratos.

Cubren más del 75 % de la superficie terrestre, formando una cobertura sedimentaria sobre un zócalo formado por rocas ígneas y, en menor medida, metamórficas. Sin embargo su volumen total es pequeño cuando se comparan sobre todo con las rocas ígneas, que no sólo forman la mayor parte de la corteza, sino la totalidad del manto.

7. Modelat dels Pirineus

Quin tipus de modelat han patit els Pirineus?

METEORITZACIÓ I EROSIÓ.

ROGER NADAL COLOM