Descobriments i Imperis: Segles XV-XVI

El Món a Principis del Segle XV

Al principi del segle XV, el món conegut pels europeus es limitava a Europa i els territoris que envoltaven les costes dels mars Mediterrani i Negre.

També es coneixia l’existència de l’Índia, la Xina (Catai) i el Japó (Cipangu), gràcies als viatges que havien fet alguns mercaders medievals, i perquè hi havien rutes comercials ja establertes, encara que el coneixement d’aquestes terres era imprecís.

No coneixien pràcticament res ni de l’interior de l’Àfrica, ni de l’Àsia, i no tenien notícies de l’existència d’Amèrica ni d’Oceania.

L'Era de les Exploracions

A partir del segle XV, els europeus van dur a terme un seguit d’expedicions marítimes que els van permetre ampliar el coneixement que tenien del món. En primer lloc, continuava viu l’esperit evangelitzador i guerrer de les croades i, en segon lloc, la necessitat de trobar noves rutes comercials amb l’Orient.

El 1453, els turcs van conquerir Constantinoble i es van apoderar de l’Imperi bizantí. Aquest fet va interrompre les rutes comercials que unien Europa amb l’Extrem Orient.

Avenços en la Navegació

La millora dels vaixells i la dels instruments de navegació va ser un factor clau que afavorí la navegació a llarga distància a través dels oceans:

• Es van elaborar mapes nous, els portolans, pensats per a la navegació marítima.
• Es va generalitzar l’ús d’instruments de navegació que afavorien l’orientació, com ara la brúixola i l’astrolabi.
• Es van construir nous tipus de vaixells, com ara la caravel·la, que es va fer servir en els viatges de descoberta i exploració dels segles XV i XVI.

Les Expedicions Portugueses

Des del començament del segle XV, es trobà una ruta nova cap a l’Índia vorejant l’Àfrica. Els reis portuguesos i l’infant Enric el Navegant van organitzar diverses expedicions que van descobrir les illes Madeira (1418) i les Açores (1431). Després van vorejar la costa africana. El 1431 van superar el cap Bojador i el 1460 van arribar al golf de Guinea. El 1488, Bartolomeu Dias va aconseguir doblar el cap de Bona Esperança a l’extrem sud de l’Àfrica, fet que va obrir el pas cap a l’oceà Índic, i el 1498 Vasco da Gama va arribar a l’Índia. D’aquesta manera es va crear una nova ruta entre Europa i l’Àsia que no havia de passar per territoris dominats pels turcs.

El Viatge de Colom i la Volta al Món

El viatge més important va ser el de Cristòfor Colom, navegant que pretenia arribar a l’Àsia travessant l’oceà Atlàntic. Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, que van decidir finançar el viatge.

Una altra fita va ser el primer viatge que va fer la volta al món. El 1519 va partir de Sevilla una expedició capitanejada per Fernão Magalhães i el seu contramestre Juan Sebastián Elcano.

Tenien com a objectiu trobar el pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic i aconseguir fer la volta al món. El 1520 van trobar l’estret que unia els dos oceans, que es va batejar amb el nom de Todos los Santos (estret de Magallanes), i van arribar a les illes Filipines.

Civilitzacions Precolombines

Els Maies

Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures.

La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus. Els maies dominaven les matemàtiques i l’astronomia i van tenir un calendari i un sistema d’escriptura propis.

Els Asteques

Els asteques poblaven la vall de Mèxic des del segle XII. El seu imperi es fonamentava en l’aliança de tres ciutats: Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán. Eren un poble guerrer que s’organitzava en tribus, dividides en diversos grups socials: els sacerdots, els nobles, els homes lliures i els esclaus.

L’economia es basava en el conreu de blat de moro i altres productes, com ara la carbassa o el tomàquet.

Els Inques

L’imperi inca era el més gran: comprenia part o la totalitat dels actuals Perú, Bolívia, l’Equador, l’Argentina i Xile. Van construir una xarxa fantàstica de carreteres que recorria més de 40.000 km.

La societat inca estava formada per diversos grups socials: la família reial, la noblesa i el poble, les capes més baixes del qual eren els serfs i els esclaus. El cap suprem era l’inca, considerat fill del Sol.

Els animals domèstics més importants eren les llames i les alpaques. També feien instruments de ceràmica decorats amb figures humanes, animals i vegetals.

Conseqüències dels Descobriments

Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins que van proporcionar grans recursos econòmics a la corona respectiva.

Per evitar problemes entre els dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en el tractat de Tordesillas, de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions. A Portugal li van correspondre les terres de l’Àfrica i l’Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d’Amèrica.

Impacte Demogràfic i Social

La disminució de la població autòctona va fer que els colonitzadors es decidissin a omplir el buit demogràfic amb esclaus negres procedents de l’Àfrica, portats especialment per treballar a les mines.

Un altre aspecte dels contactes entre individus d’ètnies i cultures diferents va ser el mestissatge, tant biològic com cultural. La complexitat ètnica i cultural va augmentar amb la incorporació dels esclaus africans.

Regulació de l'Explotació Indígena

El rei Ferran va moderar l’explotació dels indígenes amb les Lleis de Burgos (1512). Finalment, les Lleis Noves, aprovades el 1542, van abolir l’encomienda.

L’encomienda era un sistema d’explotació on els indígenes havien de treballar per al nou propietari durant un període de temps a canvi d’alimentació, formació religiosa i una petita retribució econòmica.