Descobriment de l'Electró, Protó i Neutró: Models Atòmics Clau

Descobriment de Partícules Subatòmiques

Descobriment de l'Electró (J.J. Thomson)

J.J. Thomson va fer un experiment en un tub de descàrrega de gasos fins a una pressió molt baixa.

Va observar que una fluorescència verda apareixia en la paret oposada al càtode. Es va pensar que era produïda per uns raigs que es dirigien des del càtode fins a l'ànode, els quals es denominen raigs catòdics. Thomson va aconseguir determinar la relació càrrega/massa de les partícules i va descobrir que aquesta relació no es modificava en canviar el gas de l'interior del tub.

Segons Thomson, els raigs catòdics estaven formats per partícules negatives, a les quals va anomenar electrons.

Descobriment del Protó

L'experiment va consistir a utilitzar un tub de raigs catòdics en què el càtode tenia la particularitat d'haver estat perforat.

A diferència dels raigs catòdics, les partícules que formen els raigs canals no parteixen dels elèctrodes, sinó del propi gas.

Descobriment del Neutró

Investigant la massa dels àtoms, es va determinar que hi havia certes partícules en l'àtom, amb massa semblant a la del protó i sense càrrega elèctrica: els neutrons.

Evolució dels Models Atòmics

Model Atòmic de Thomson (Púding de Prunes)

El model de Thomson representa l'àtom com una esfera uniforme de matèria amb càrrega positiva.

La massa de l'àtom es deu al fet que la massa de l'esfera és positiva completament, ja que la massa dels electrons és mínima. Els electrons estan incrustats en l'esfera. La càrrega total és neutre.

Model Atòmic de Rutherford (Model Nuclear)

E. Rutherford va fer un experiment que va permetre estudiar l'estructura de l'àtom. El model atòmic de Rutherford, anomenat model nuclear, va establir una distribució de l'àtom amb el nucli en el centre i els electrons en l'escorça, molt allunyats d'aquest.

Model Atòmic de Bohr

Aquest és un nou model atòmic que explica els espectres de ratlles i resolia els problemes del model de Rutherford. Els seus postulats principals són:

1. L'electró gira només en unes òrbites circulars estacionàries en què no emet energia.
2. L'energia de l'electró en cada òrbita està determinada, i és més gran com més allunyada està aquesta del nucli. Hi ha òrbites permeses i no permeses.
3. Si l'electró absorbeix l'energia suficient, salta d'una òrbita inferior a una altra superior.

Definicions Fonamentals

Ió

És un àtom o grup d'àtoms carregats elèctricament.

Catió

Ió amb càrrega positiva.

Anió

Ió amb càrrega negativa.

Nombre Atòmic (Z)

És el nombre de protons que té un àtom.

Nombre Màssic (A)

Suma del nombre de protons i neutrons.

Isòtop

Es dona quan dos àtoms pertanyen al mateix element (mateix nombre de protons, Z), però tenen diferent nombre de neutrons (N) i, per tant, diferent nombre màssic (A).