Descobreix el Patrimoni Romà de Tarragona: Aqüeductes, Vil·les i Museus

Aqüeducte de les Ferreres

Una ciutat gran com Tàrraco requeria unes bones infraestructures per donar els serveis bàsics a la població. Per tal de cobrir les necessitats d'aigua, els romans van utilitzar canals d'obra a ras de terra o subterranis, aprofitant el pendent del terreny. Quan havien de salvar desnivells per mantenir la correcta circulació de l'aigua, van desenvolupar la tècnica dels aqüeductes, per mitjà de la qual feien passar la canalització damunt d'uns arcs quan calia. L'aqüeducte romà de Tarragona, conegut com a Pont del Diable o aqüeducte de les Ferreres, formava part del conjunt de canalitzacions que portaven l'aigua a la ciutat. La seva funció era la de salvar un fort desnivell del terreny en el recorregut de la canalització que portava l'aigua des del riu Francolí.

Està construït amb carreus de pedra local i presenta dos pisos d'arcades superposades, amb 11 arcs al pis inferior i 25 al superior. La construcció en arcades està coronada per una conducció, l'specus, per on circulava l'aigua i que, segurament, originàriament era coberta.

No hi ha dades concretes que permetin fixar la data de construcció d'aquest monument. Sembla, però, que ha de coincidir amb el moment de més esplendor de Tàrraco, és a dir, en època de l'emperador August.

Vil·la romana dels Munts

Al segle I dC, sobre un turó costaner prop d'Altafulla i a només 12 km de Tarraco, es va construir una gran vil·la que avui coneixem com la vil·la dels Munts. Es tracta d'un clar exponent de vil·la residencial romana, un exemple dels més importants del país per la magnitud de les seves restes arquitectòniques i per la riquesa del tractament decoratiu.

En els vessants septentrional i occidental del turó s'hi va estendre la part rústica, tot aprofitant una extensa i fèrtil planúria travessada per la via Augusta. A l'altre costat, de cara a mar, s'hi va construir l'àrea residencial composta per una gran casa –la domus-, diversos jardins i un mínim de dos conjunts termals. Era l'habitatge d'un dels decurions que havia arribat a ser duumvir de la ciutat, Caius Valerius Abitus.

Vil·la romana i mausoleu de Centcelles

Localitzada a Constantí, a 6 km de Tarragona, Centcelles va ser una vil·la agrícola que més tard, en el segle XV, es va convertir en un magnífic monument funerari, digne d'alguna personalitat important. Han estat diverses les conjectures a l'entorn del personatge que allí s'hi va enterrar.

La part més espectacular del mausoleu és un espai circular de més de 10 metres de diàmetre i 13 d'alçada, cobert per una cúpula que es va embellir amb decoracions de mosaic i de pintura al fresc esplèndides. La decoració en mosaic està formada per escenes de cacera i escenes bíbliques. També compta amb una cripta funerària en el subsol.

Pedrera del Mèdol

Per a la construcció de tants edificis d'infraestructures, Tàrraco necessitava un gran volum de pedra. Al voltant de la ciutat hi havia diverses pedreres, però la més espectacular de totes era la pedrera del Mèdol, situada a uns 9 quilòmetres de la ciutat. Hi destaca l'agulla del Mèdol, de 16 metres d'alçada, que testimonia el nivell inicial de la pedrera.

Museus de Tarragona

A més del que podem observar in situ, Tarragona compta amb tres museus en què s'exposen troballes arqueològiques de l'antiga ciutat:

• El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), creat a mitjan segle XIX com a Museu Provincial, promou la recuperació, conservació, investigació i difusió del patrimoni procedent de la ciutat romana de Tàrraco i de la seva àrea d'influència. A més del Museu Arqueològic, el MNAT gestiona el Museu i la necròpolis paleocristiana, la vil·la romana dels Munts (Altafulla) i la vil·la romana de Centcelles (Constantí), així com els monuments de l'Arc de Berà, la Torre dels Escipions i el teatre romà de Tarragona.
• El Museu d'Història de Tarragona (MHT), que té la seu a la Torre del Pretori, recull l'evolució històrica de la ciutat des de l'època romana fins a l'edat mitjana.
• El Museu i Necròpolis Paleocristiana permet comprendre les pràctiques funeràries romanes i les tipologies sepulcrals. S'hi exposen aixovars funeraris, mosaics sepulcrals, làpides, sarcòfags...