Descobreix el Patrimoni Romà de Tàrraco: Teatre, Fòrums i Monuments

Teatre

Es va construir a la zona portuària, molt a prop del fòrum de la colònia. Aprofitava el pendent del terreny per a la cavea. Malgrat les contínues destruccions, encara conserva part dels tres elements estructurals que defineixen un teatre romà: la cavea, l'orchestra i la scaena.

Del gran mur del fons (scaenae frons) s'ha conservat la fonamentació. En aquest mur s'obrien tres portes (valvae) per permetre l'entrada i la sortida dels actors. Es conserven també els forats per encaixar els pals verticals destinats a fer abaixar i apujar el teló mitjançant un sistema de politges.

Pel que fa a la cavea, les estructures visibles en l'actualitat es corresponen amb les cinc primeres grades entorn de l'orchestra, que era l'espai destinat a les personalitats de més rang (senadors, magistrats...).

Al costat del teatre s'hi va projectar una zona enjardinada amb una font i un estanyol.

Fòrum Provincial i Fòrum de la Colònia

A causa de la capitalitat de Tàrraco, hem de parlar de la presència de dos fòrums: un per resoldre els assumptes de la província de la Hispània Citerior i l'altre, el fòrum de la colònia, per als assumptes propis de la ciutat.

El fòrum provincial ocupava la zona alta de Tàrraco i tenia unes dimensions de 320 x 175 metres. L'accidentada topografia del terreny en aquest sector de la ciutat va comportar l'execució de grans treballs d'anivellament: les terrasses de què s'ha parlat en les pàgines 165-166. Part dels seus murs són visibles encara en nombrosos punts del casc antic de la ciutat.

El fòrum provincial era un centre administratiu i religiós estructurat en diversos espais:

• A la terrassa superior hi havia una plaça porticada amb un temple dedicat al culte de l'emperador. Actualment la zona està ocupada per la Catedral i les cases del voltant.
• A la terrassa del mig hi havia una plaça de grans dimensions envoltada d'un pòrtic amb columnes que acollia la seu del govern de la província i diversos edificis administratius. La zona central de la plaça estava enjardinada i decorada amb escultures de personatges il·lustres. Als seus extrems hi havia unes torres conegudes amb els noms de torre de l'Audiència i torre del Pretori.

El fòrum de la colònia es trobava a la part baixa de Tàrraco. Aquí es concentrava tota l'activitat pública de la ciutat. S'ha documentat una primera plaça amb un fòrum dedicat a la Tríada Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) però més tard va patir una transformació urbanística i es va annexar una nova plaça amb una basílica de tres naus i una estàtua d'August. També hi havia tabernae i una cúria i la probable existència d'un temple acrediten la seva funció política, jurídica, comercial i religiosa.

Aquesta part baixa de la ciutat estava destinada a zona residencial i a aquells edificis més utilitzats pels ciutadans, com és el cas de les termes.

Arc de Berà

A uns quants quilòmetres al nord de la ciutat, trobem l'arc de Berà, situat en el traçat de la via Augusta, la calçada romana que unia Tàrraco amb Roma.

Es tracta d'un arc senzill, d'una sola obertura, sostingut per vuit pilastres estriades amb capitells corintis, fet amb carreus de pedra calcària local. Per les seves característiques, sembla que va ser construït en època d'August i restaurat a començament del segle III dC per Luci Lucini Sura, un home de gran prestigi a Roma que va viure a Tàrraco -segons consta en la inscripció que hi ha a l'entaulament.

L'arc de triomf és un monument típic de l'arquitectura romana i, originàriament, commemorava el triomf en alguna batalla, d'aquí el seu nom. Generalment constituïa l'entrada monumental a les ciutats i, en el cas de Tàrraco, marcava els límits territorials de la ciutat.

Torre dels Escipions

També a prop de la via Augusta, a uns sis quilòmetres de Tàrraco, trobem la Torre dels Escipions. Es tracta d'una torre funerària, de planta quadrada, amb tres cossos superposats, de mida decreixent.

El del mig presenta dues figures en relleu que representen Àttis, una divinitat d'origen oriental associada al culte funerari. La identificació errònia d'aquestes figures amb els germans Escipions -que van dirigir les primeres campanyes militars romanes per a la conquesta d'Hispània- va donar origen a la denominació tradicional del monument.

El tercer cos formava, a l'interior, una cambra que devia guardar les cendres del personatge o família en honor de qui s'havia erigit el monument. La coberta, possiblement piramidal, ha desaparegut. L'alçada actual del monument és de 9 metres. L'any 2012 s'hi van fer obres de reconstrucció per tal d'evitar la degradació del monument.