Descobreix el Palau de la Música: Arquitectura i Història

El Palau de la Música Catalana: Joia Modernista

L'autor és Lluís Domènech i Montaner. Va ser edificat entre 1905 i 1908 i ha estat declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat. Va ser reformat entre 1982 i 1989 per Òscar Tusquets en una remodelació molt respectuosa amb l'original, amb l'objectiu d'ampliar l'edifici i modernitzar-lo. És un auditori situat al centre de Barcelona. Els materials utilitzats van ser el vidre, el ferro, la ceràmica i els maons, entre d'altres. És un edifici d'estil modernista.

Context Històric: Catalanisme i Burgesia

Contemporàniament, el catalanisme emergeix en una societat que demana modernitat, amb una burgesia industrial consolidada que volia fer ostentació del seu gust i riquesa. Aquest període també es caracteritza per una conflictivitat social creixent i s'enllaça amb el moviment de la Renaixença. L'autor, Lluís Domènech i Montaner, es va ocupar de la construcció de diversos edificis a l'Eixample barceloní. Va aconseguir la integració entre l'arquitectura i les arts decoratives, esdevenint un dels màxims exponents del modernisme català. A més, va ser professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i diputat a Madrid. L'edifici es va construir com a seu de l'Orfeó Català.

Anàlisi Formal: Arquitectura i Detalls

Aquest edifici està suportat per una estructura metàl·lica (bigues, arcs, etc.), tot i que també compta amb l'ajuda de murs i pilars. Gràcies a la distribució de càrregues en punts específics, el mur queda alliberat de sostenir tot el pes de l'edifici.

Espai Exterior: Façanes i Escultures

Pel que fa a l'espai exterior, el Palau és un edifici que fa cantonada, situat en un entorn de carrers petits, estrets i irregulars. Presenta dues façanes vermelloses amb una successió d'arcs a la planta baixa i una tribuna al primer pis. Aquesta tribuna culmina amb arcs apuntats i està ricament decorada amb columnes ornamentades amb mosaics i altres elements. A la unió de les dues façanes, hi ha un conjunt escultòric de Miquel Blay que representa l'al·legoria de la música catalana. Aquesta al·legoria es compon de diverses parts:

• Els nens i les dones, que representen el món de la família i la llar.
• Un altre grup amb un operari i un pagès, que simbolitzen el món del treball.
• Finalment, la musa de la cançó, sostinguda pels representants del món del treball i presidida per Sant Jordi.

L'edifici es tanca amb un àtic decorat amb mosaics de Lluís Bru. La façana mostra una rica combinació de rajola, ceràmica, pedra i ciment, entre d'altres materials.

L'Espai Interior: Harmonia, Llum i Sonoritat

L'espai interior es divideix en tres blocs principals. La part dels accessos compta amb dues escales monumentals que condueixen a l'auditori, on es troben el pati de butaques, les llotges i l'escenari. Tots els components presenten una gran unitat gràcies a una ornamentació compartida. L'element central és la sala d'audicions, concebuda com un espai únic amb una sonoritat excel·lent. Això és possible gràcies a la seva estructura, ja que l'auditori és un exemple destacat de l'arquitectura del ferro, creant un espai lliure i trencant amb la tradició: la boca de l'escenari no està tancada, sinó que queda integrada amb l'espai de la sala. La planta de la sala és ovalada. L'espai també està embellit pels conjunts escultòrics de Pau Gargallo. Un d'ells representa la música popular amb Anselm Clavé, i l'altre la música culta amb Beethoven. Al fons de l'escenari, hi ha figures femenines que toquen instruments. A la part superior de la sala de concerts, destaca una gran claraboia en forma de cúpula invertida que actua com una làmpada gegant, aportant una gran lluminositat a l'espai. La decoració és exuberant, i en la seva creació hi van treballar els millors artistes del moment. Cal recordar que tant l'exterior com l'interior del Palau estan ricament decorats amb elements ornamentals, bustos de músics i arcs, creant una unitat espacial que gairebé es podria descriure com un horror vacui.

Detalls de l'Escenari: Músics i Muses

Pel que fa a l'escenari, a l'esquerra hi ha el bust d'Anselm Clavé i, més enrere, una escultura sobre "Les Flors de Maig", en al·lusió a una cançó seva. A la part dreta de l'escenari, trobem un bust de Beethoven i, més enrere, una escultura sobre Wagner. Al fons de l'escenari, figures femenines toquen instruments, amb mosaics i bustos, representant les muses de la música. En general, l'edifici alberga un gran nombre d'obres d'art, incloent escultures i vidrieres.