Descobreix el Colosseu: L'Amfiteatre Flavi
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Latín
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,98 KB
Context Històric
El Colosseu es considerava com un regal que l'emperador Vespasià va fer a Roma.
L'imperi de Vespasià el podem caracteritzar per 3 aspectes:
- Durant el seu imperi es va produir una recuperació econòmica a Roma (69-79 aC).
- Va construir grans obres públiques.
- Va reforçar les fronteres de l'imperi.
Aquest amfiteatre s'inicia el 72 aC amb Vespasià. Un any després de la seva mort, el seu fill Titus va inaugurar l'edifici. Es va produir la inauguració, però no vol dir que estigués acabat. El segon fill, Domicià (81-96 dC), va acabar de fer la part més elevada. És l'edifici més gran construït pels romans. Durant mig mil·lenni (500 anys) es van celebrar lluites de gladiadors i espectacles públics. L'últim combat de gladiadors va ser el 438 dC i l'última batalla d'animals el 523 dC.
Progressivament es va anar abandonant. Va patir 3 terratrèmols i l'edifici va quedar destruït parcialment. Va ser utilitzat com a refugi. Una de les últimes utilitats va ser extreure'n el marbre per a la construcció d'altres edificis.
Descripció Formal
Té un sistema arquitravat i voltat als 3 primers pisos. Podem dir que la façana estava sobre una base. Es conserva i s'estructura en 4 nivells o pisos. Els 3 primers estan formats per 80 arcs de mig punt a cada pis, amb columnes adossades que suporten un entaulament decoratiu. Aquest entaulament separa cada pis. El 4t nivell està format per un mur amb pilars adossats i petites finestres rectangulars decorades. El primer pis té una combinació d'ordre dòric i toscà. El 2n pis té un ordre jònic i el 3r és corinti. A l'últim pis, hi havia en tot el perímetre de l'amfiteatre 240 màstils de fusta que aguantaven el velarium; això servia per protegir de la pluja i el sol.
S'accedia a partir d'aquests 80 arcs del pis inferior, cosa que facilitava l'accés i la sortida de l'edifici.
Estava distribuït per mitjà de graderies. L'accés des dels passadissos interiors a les grades es feia a través dels vomitoria.
A sota hi havia el subsòl (que no es veia i on estaven els animals, els esclaus abans de sortir, etc.).
L'hipogeu és una construcció o excavació subterrània en forma de galeries i passadissos.
L'espai del subsòl està fet de maons on hi havia diferents dependències i cel·les on estaven les feres. Hi havia unes plataformes que feien pujar els animals. Al subsòl existia un sistema de conducció d'aigua que permetia transformar l'arena en una gran piscina.
Significat i Funció
A l'amfiteatre se celebraven nombrosos espectacles gratuïts: lluites entre gladiadors, combats de feres salvatges que es deien Venationes. També hi havia combats entre gladiadors i feres. Es recreaven batalles històriques i naumàquies. També es feien representacions teatrals. Tots aquests espectacles es feien de dia. La capacitat de l'amfiteatre era de 50.000-70.000 persones i anaven situats per status. Els que estaven a prop de l'arena eren els emperadors i senadors, i a la resta, els estaments inferiors de la societat.
Una altra funció era la diversió, que no era la principal, sinó que els emperadors el construïen perquè hi hagués propaganda política amb la idea de glorificar l'emperador i, a més a més, donar una imatge benefactora d'aquest emperador.
Models i Influències
Aquest tipus de construcció va ser original dels romans. Utilitzaven l'arquitravat, que era influència etrusca. Aquesta construcció serveix de model per a tots els amfiteatres que es van fer posteriorment, per exemple: el de Tarragona, el de Marcella (on va tenir influència dels diferents ordres en la seva construcció), també el de Rucellai i el Barberini (Barroc). Les graderies i les instal·lacions del subsòl van servir de model per a la construcció d'altres amfiteatres. Per exemple: la influència en els camps de futbol. Les influències perduren fins avui dia.