Descartes: Voluntat, Intel·lecte i Error

La Relació entre Voluntat i Intel·lecte en Descartes

El text tracta sobre la relació entre la voluntat i l'intel·lecte, i com aquesta dinàmica pot conduir a errors segons Descartes. L'autor destaca que la voluntat és més àmplia que l'intel·lecte i, per tant, pot prendre decisions que no estan basades en un coneixement complet o adequat. Això pot portar a aplicar la voluntat a àmbits que no es coneixen prou bé.

Quan la voluntat no està limitada pels límits de l'intel·lecte, pot desviar-se fàcilment del que és vertader i bo. Això pot resultar en errors i pecats. Descartes proposa una solució: restringir la voluntat a l'hora de fer judicis, és a dir, emetre judicis només quan l'intel·lecte mostra quelcom de manera clara i distintiva.

Finalment, destaca la idea que la certesa prové de Déu, ja que totes les percepcions clares tenen Déu com a autor.

Conceptes Clau en la Filosofia de Descartes

Déu com a Garantia de Certesa

Quan es fa referència a Déu, es parla d'un ésser perfectíssim i infal·lible. Descartes utilitza el concepte de Déu com a garantia de certesa. Un Déu perfecte no seria enganyós.

Idees Clares i Distintes

Descartes afirmava que només les idees que es perceben de manera "clara i distintament" són dignes de confiança. Aquestes percepcions són evidències que es poden considerar com a veritables, ja que Descartes creia que un ésser perfecte com Déu no permetria l'engany en aquest tipus de percepcions.

La Certesa i l'Intel·lecte Segons Descartes

Descartes va sostenir que no es pot equivocar quan "l'intel·lecte em mostri alguna cosa clara i distintament" perquè, d'acord amb la seva filosofia, la claredat i la distinció en les percepcions són indicatius de veritat.

Les percepcions que són clares i diferents de la ment són vistes com a veritables, ja que una ment perfecta, com la de Déu, no permetria la generació d'idees confuses o equivocades. Considera que Déu és la garantia de la fiabilitat de les percepcions clares i distintes. Si un ésser perfecte com Déu és l'autor d'aquestes percepcions, aleshores la veritat d'aquestes està garantida.

Descartes, els Sentits i el Coneixement

Descartes desconfia dels sentits com a fonts fiables de coneixement. Posa en qüestió la veracitat de les percepcions dels sentits, argumentant que poden enganyar i conduir a errors. Distingeix entre:

• Idees clares i distintes: Es poden conèixer amb certesa.
• Percepcions dels sentits: Poden ser il·lusòries.

Plató, en canvi, també expressa una certa desconfiança cap als sentits, però des d'una perspectiva diferent. En la seva teoria de les Idees, Plató sosté que el món sensible, captat pels sentits, és una còpia imperfecta del món de les Idees, que és la realitat veritable. Considera els sentits com a instruments inadequats per accedir al coneixement genuí, ja que poden ser enganyosos i proporcionar només una comprensió limitada de la realitat.