Descartes: Raó, Sentits i el Fonament del Coneixement

Descartes: Raó i Sentits en el Coneixement (Meditació VI)

La Raó com a Fonament del Coneixement

Descartes afirma que tot coneixement, en última instància, es basa en la raó i no en els sentits. Per justificar aquesta afirmació, ofereix dos exemples clars:

• La creença que la flama i l’estrella no tenen la mateixa mida, tot i que proporcionen la mateixa sensació visual.
• La creença que la sensació de calor i de dolor no són propietats inherents al foc, sinó percepcions subjectives.

Conceptes Clau de l'Epistemologia Cartesiana

• Elements bàsics de l'epistemologia de Descartes.
• El paper de la raó i dels sentits en el coneixement segons Descartes.
• Raons de Descartes per a creure que la justificació última de tot coneixement rau en la raó.

El "Cogito" i la Naturalesa del Jo (Meditació II)

L'Existència del Jo Pensant

En aquest punt de les Meditacions, Descartes ha conclòs que ell existeix com una substància pensant i que no és corpòria. La imaginació, però, només permet imaginar allò que és corpòri. Per tant, la imaginació no ens permet saber res sobre la naturalesa del "jo".

Raó vs. Imaginació en el Coneixement del Jo

• Conceptes clau de l'epistemologia de Descartes: el criteri de claredat i distinció, i el paper de la raó, la imaginació i els sentits.
• El cogito demostra l'existència del "jo" com a cosa pensant, sense recórrer als sentits ni a la imaginació.
• El text estableix una comparació: l'ús de la raó correspon a l'estat de vigília, mentre que l'ús de la imaginació correspon a l'estat de somni. Voler usar la imaginació, en lloc de la raó, per conèixer la naturalesa del jo és inadequat, de la mateixa manera que seria inadequat voler usar allò que experimentem en somnis, en lloc d'allò que percebem estant desperts, per a percebre una cosa real.

La Cera i el Coneixement per l'Enteniment (Meditació II)

Els Sentits i la Naturalesa de la Cera

Els sentits no ens permeten conèixer la naturalesa d'un tros de cera, ja que allò que ens indiquen els sentits és canviant. Coneixem la naturalesa del tros de cera només per l'enteniment, no per mitjà dels sentits o la imaginació.

Criteris de Coneixement Cartesià

• Justificació que els sentits no són una font fiable de coneixement.
• La claredat i la distinció com a criteris de coneixement.
• La concepció de Descartes de la raó com a font última de justificació del coneixement, incloent-hi el coneixement del tros de cera.

El Mètode Cartesià i la Primera Veritat (Meditació II)

La Recerca de Veritats Indubtables

Descartes busca una primera veritat completament certa a partir de la qual fonamentar el coneixement. Per fer-ho, decideix considerar com a fals tot allò del qual es pot dubtar: els records, el món material, Déu i la pròpia existència. Finalment, troba una veritat indubtable: ell existeix, perquè per dubtar i pensar sobre tot això, cal que ell existeixi.

Arguments del Dubte Metòdic

• El mètode cartesià: fonamentació del coneixement mitjançant la recerca de veritats indubtables.
• Arguments per dubtar del que ens diuen els sentits.
• Argument per dubtar de les proposicions generals i les proposicions matemàtiques (l'argument del geni maligne).