Descartes: Racionalisme, Mètode del Dubte i el Cogito Ergo Sum

Descartes i la Nova Ciència

René Descartes és un filòsof que va obtenir molt de coneixement amb els seus viatges i va aprendre noves formes de comprendre la vida. A més, va viure el canvi en la ciència produït per la matematització del cosmos.

La matematització del cosmos

L’univers passa d’una concepció organicista i ordenada a ser concebut com una estructura mecanicista i intel·ligible que només pot ser descoberta per la raó.

El Nou Model Científic i el Racionalisme

Amb el canvi en la ciència sorgeix el mètode hipotètic deductiu (proposat per Galileu) que relaciona l’experiència amb la raó matemàtica. Les matemàtiques esdevenen la base del nou model científic.

Racionalisme vs. Empirisme

Amb aquest nou canvi també van sorgir dues grans corrents:

• Racionalisme: Basat en la raó.
• Empirisme: Basat en els sentits.

Descartes serà racionalista, ja que el model racionalista és el matemàtic: tot allò que pot ser conegut ho pot ser matemàticament. Vol crear una nova ciència: la Mathesis Universalis.

La Raó com a Eina Fonamental

Com a racionalista, Descartes considera la raó, l’eina fonamental de les matemàtiques, com el model del qual vol copiar la forma de treballar. Ell diu al text que existeix una sola raó per a tots els àmbits del saber, però aquesta té dos usos diferents:

1. Ús pràctic (ètica).
2. Ús teòric.

Descartes copia la forma de treballar de les matemàtiques en la seva filosofia perquè aquesta parteix d’axiomes fins a arribar al coneixement exacte, a partir de la intuïció i la deducció. De la mateixa manera, Descartes busca arribar a un principi indubtable a partir del mètode que proposa.

El Mètode del Dubte Cartesià

Així crea el mètode del dubte, amb l’objectiu d’arribar a una veritat axiomàtica de la qual no es pugui dubtar. Com que el mètode es basa en el dubte, Descartes, tal com explica al seu text, dubta primerament dels sentits.

Fases del Dubte Metòdic

Descartes dubta progressivament a través de tres motius:

1. Dubte dels Sentits

Dubta perquè alguna vegada ens han portat a l’error; per tant, podem pensar que ho fan sempre. Però, encara que dubti de la realitat, aquesta està present, només que és coneguda erròniament.

2. Dubte de la Realitat Exterior (Somni/Vigília)

Segons l’argument cartesià, només dubta que la realitat exterior sigui com nosaltres la veiem. Com es pot diferenciar l’estat de somni de l’estat de vigília si moltes vegades els somnis són tan reals com la realitat mateixa?

3. Dubte de les Matemàtiques i el Geni Maligne

Com que els dubtes anteriors no afecten les matemàtiques, s’atreveix a dubtar-ne. En dubtar de les matemàtiques, Descartes afegeix el motiu de dubte més radical: la hipòtesi del Geni Maligne, el qual fa que ens equivoquem fent matemàtiques.

Aquesta teoria afecta tot el saber, ja que, com diu al text, si dubta d’un saber, aquest dubte afecta també a la resta perquè només existeix una raó per a tots els sabers.

El Dubte Metòdic no és Escepticisme

Es podria considerar que Descartes té una visió escèptica, però no és així, ja que Descartes només proposa un dubte metòdic per a arribar a una veritat de la qual no es pugui dubtar.

La Primera Veritat Axiomàtica

Així arriba a la primera veritat axiomàtica:

«Cogito ergo sum» (Penso, per tant existeixo).

Això estableix l’existència del subjecte com a subjecte pensant.