Descartes i Plató: Comparativa de Mètodes i Teoria del Coneixement

Coneixement i Racionalisme

Tots dos filòsofs són racionalistes, ja que l'origen del coneixement es troba en la raó, en la capacitat per intuir la veritat o la idea. La diferència clau és que en Descartes la idea és innata i es troba en el pensament, mentre que en Plató la idea és externa al pensament (Món de les Idees).

Mètodes per Accedir a la Veritat

El Mètode Cartesià (Descartes)

Descartes es basa en el mètode cartesià, fonamentat en l'evidència i la deducció. L'evidència es troba en la raó de forma innata, a través de la intuïció, i la deducció són les connexions lògiques entre les intuïcions de la raó.

El Mètode Dialèctic (Plató)

Plató, en canvi, utilitza el mètode dialèctic, basat en l'ascens de la raó. El motor d'aquest ascens fins a la veritat és el record o reminiscència del que l'ànima va contemplar en l'altra vida, el record de la idea. El mètode dialèctic es basa, d'alguna manera, en l'evidència o intuïció (record) i en la deducció (record de la idea i fonamentació racional).

Les Regles del Mètode Cartesià

Les regles del mètode de Descartes inclouen:

• La Síntesi: És la tercera regla del mètode i consisteix a buscar connexions entre les diferents intuïcions. Aquestes connexions segueixen un ordre, van del simple al complex, per tant, la síntesi empra la deducció.
• L'Enumeració: És la quarta regla del mètode, un recompte o repàs per evitar qualsevol error. Segons Descartes, en l'enumeració ha de rebutjar-se la memòria, ja que pot confondre'ns en lloc de portar-nos a la veritat.

La Naturalesa de l'Evidència i la Veritat

Evidència Subjectiva i Universal (Descartes)

L'evidència per a Descartes és subjectiva, és a dir, la veritat es troba en el subjecte. Aquesta veritat és, com en Plató, universal. Per superar l'escepticisme i el relativisme, Descartes afirma que aquestes idees són innates i les posseeix tot ésser dotat de raó, ja que les idees no van amb l'individu sinó amb la raó, que és una i la mateixa per a tots.

Evidència Objectiva i Universal (Plató)

Per a Plató, l'evidència és objectiva; la veritat està més enllà del subjecte. De fet, la veritat es troba en un altre món, el Món de les Idees. És així com Plató preserva una veritat universal i igual per a tots, per evitar caure en el relativisme i l'escepticisme sofista.

La Noesis com a Síntesi Platònica

La síntesi platònica la podem veure en la Noesis, que és el grau més alt de coneixement. La noesis és el coneixement racional basat en les idees i parteix d'idees per anar d'idea en idea, fins a aconseguir la Idea de Bé o primera idea. Aquest ascens racional es basa en les connexions que existeixen entre les idees, que posseeixen una jerarquia o un ordre. Les idees són induïdes.

El Paper del Dubte i la Memòria

El Dubte Metòdic

Descartes utilitza el dubte com a part del mètode per accedir a una veritat indubtable o evidència. Per tant, no pretén dubtar de tot; el seu dubte no és escèptic. En aquest aspecte coincideixen els dos filòsofs, ja que tots dos pretenen arribar a una primera veritat.

Si hem de buscar algun dubte en Plató, el trobem unit al mètode dialèctic: per ascendir recordem, però per poder recordar necessitem algú que ens guiï per arribar a la veritat, a la Idea de Bé. El coneixement es troba en la nostra ànima a manera de record.

La Memòria i el Repàs

Per a Plató, la memòria és necessària per al coneixement; de fet, el coneixement és record. El repàs que pogués realitzar-se després de l'ascens fins a la Idea de Bé el trobem relacionat amb el moment de descens que acompanya la noesis.

En canvi, per a Descartes, la memòria ha de ser rebutjada (vegeu l'Enumeració).

Rebuig del Coneixement Sensible

Tots dos filòsofs rebutgen el coneixement que prové dels sentits:

• Descartes creu que el coneixement que prové dels sentits no és fiable perquè alguna vegada ens ha enganyat.
• Plató creu que el coneixement que prové de l'experiència no és fiable, ja que l'objecte de coneixement, l'objecte sensible, és canviant i aparent.