Descartes i Plató: Comparació i Cristianisme

Comparació d'Idees: Descartes i Plató

Tant Descartes com Plató consideren que l'home està compost de cos i ànima. Per a Plató, el cos pertany al món sensible, però el més important per a ell és l'ànima, ja que prové del món de les idees. Només importa allò que prové d'aquest món. Per a Descartes, el cos és extensió i l'ànima és pensament. Per a ell, l'ànima informa tot el cos, però té la seva seu principal al cervell.

Descartes i Plató afirmen l'innatisme de les idees i donen importància a les matemàtiques. Descartes és el creador del dubte metòdic, és a dir, dubtar de tota realitat com a mètode, com a punt de partida de la seva filosofia. Per aquest motiu, va pensar que només sabia que estava assegut pensant... i, fins i tot així, va dubtar: potser no estic assegut pensant, és només una il·lusió. El que no va poder fer és dubtar del seu pensament i que res més era segur.

En el cas de Plató, ell va dividir el món en dos: el món de la doxa i el de l'episteme. Un món de les coses reals i un món il·lusori. Això es representa amb el mite de la caverna: el món real és el d'aquells que veuen gent asseguda mirant cap a una paret, les ombres que es dibuixen per la llum de les espelmes. No són aquestes coses reals, sinó meres ombres. D'aquesta manera, divideix les coses reals, les idees (justícia, bondat, art, etc.) en un món i les coses materials (les coses que nosaltres anomenem reals) en l'altre. Aquestes, per descomptat, tenen una categoria inferior a les del món de les idees.

El Cristianisme

El cristianisme incorpora influències religioses de caràcter místic i filosòfic. Es sobreposa al món antic i als seus valors. El cristianisme no és una filosofia, ni es presenta en peu d'igualtat amb els sistemes filosòfics de l'època. El contingut de la fe cristiana incloïa doctrines que donaven respostes a problemes tradicionals afrontats per la filosofia (l'origen del món, la naturalesa, l'essència, el destí de l'home, els fonaments de les normes morals, polítiques...). Introdueix una nova concepció sobre el món, l'home i Déu que resulten alienes a la mentalitat grega i grecoromana. La fe diu que només hi ha un sol Déu creador i salvador.

Característiques del Cristianisme

• S'inicia com una secta jueva, de la qual agafa bastantes idees, com de la filosofia grega.
• Per als cristians, Déu ha escollit tots els homes de bona voluntat, siguin de la classe social o cultural que siguin.
• Exigeix abandonar els interessos mundans, del cos (carnals), materials.
• El seu regne és per als pobres que pateixen, per als que volen justícia i són perseguits.
• El cristianisme proposa l'amor, perquè Déu és amor. El Déu cristià és el pare.
• Déu és esperit, és transcendental, està més enllà del món sensible. És omnipotent i ha creat el món del no-res.
• L'ànima humana és immortal, immaterial: ha estat creada per Déu del no-res.
• Déu és logos, paraules, verb. És la Raó universal generadora de la realitat.

Visió grega i noves concepcions

Les noves concepcions que introdueix el cristianisme són:

• Noció de la creació.
• Posa Déu en la història. La història es presenta lineal, no cíclica.
• La veritat cristiana és una veritat revelada i absoluta.