Descartes: El Jo Pensant, Déu i les Tres Substàncies
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 3,01 KB
Les Tres Substàncies de Descartes
Aquesta afirmació és el Jo Pensant.
El Jo Pensant (Cogito Ergo Sum)
És el primer principi, la primera veritat inqüestionable. Encara que pugui dubtar de tot, estic segur que estic pensant.
Aquest concepte explica dues coses fonamentals:
- L'existència diferent del cos (dualisme): El cos és percebut pels sentits, per tant, resta en el dubte.
- El criteri de certesa: Tot el que sigui tan clar, evident i distint com aquesta veritat, serà acceptat com a tal.
Implica construir tota l'explicació de la veritat a partir de la meva pròpia existència com a ésser pensant.
La substància és una realitat que existeix de tal manera que no necessita cap altra realitat per existir (substància = "res"). Les tres substàncies que componen la totalitat del que és realitat són:
Característiques del Jo Pensant
El dubte cartesià ens ha dut a una realitat inqüestionable: el Jo Pensant, una substància que pensa.
- Sóc una cosa que pensa (cosa = substància).
- Encara que dubti del meu cos, sé que sóc esperit, sé que sóc ànima que pensa (dualisme amb el cos).
- La meva existència dura com a mínim el que dura el meu pensar.
Descartes afirma que puc dubtar de l'existència del meu cos, puc dubtar del món que m'envolta, però no puc dubtar de l'existència dels meus pensaments, de la meva subjectivitat. Aquesta subjectivitat comporta un repte que cal superar: trobar la manera de sortir de la pròpia subjectivitat per arribar a saber si hi ha una realitat més enllà de la subjectivitat.
Tipus d'Idees del Jo Pensant
El Jo Pensant pensa idees. Aquests són els tipus d'idees:
- Idees adventícies o adquirides: Provenen de l'experiència sensible i són fàcilment errònies.
- Idees factícies o artificials: Provenen de la imaginació o de la il·lusió.
- Idees innates: Són aquelles que provenen de la pròpia facultat de pensar i no poden ser modificades.
Déu (Res Infinita)
Descartes considera que el Jo Pensant no és perfecte, però alhora posseeix la idea de perfecció.
Primer Repte: Com s'afirma la idea de perfecció?
Descartes afirma que existeixen els meus pensaments, però, existeix la realitat més enllà dels meus pensaments?
Segon Repte: Existeix la realitat més enllà dels meus pensaments?
La resposta a aquests dos reptes és la substància Déu:
- És una garantia que em permet afirmar que existeix una realitat fora de mi i de la meva ment.
- És una idea innata del Jo Pensant que em permet anar més lluny de mi mateix.
Descartes el que està fent és superar l'escepticisme. Soluciona el problema del solipsisme. El solipsisme és el corrent filosòfic que defensa l'existència del Jo, però no admet cap realitat fora del Jo.