Descartes i la necessitat del mètode: Anàlisi del 'Bon Sentit'

La necessitat d'un mètode segons Descartes

En aquesta primera part, Descartes no exposa encara el seu mètode (ho farà, breument, en la part II), però, a manera d’introducció, ens dona una sèrie de consideracions dirigides a mostrar la necessitat i la importància de seguir-ne un.

Descartes comença assenyalant que el bon sentit o raó està igualment repartit entre els homes. En aquest cas, d'on procedeix la diversitat d'opinions? L'autor es respon que procedeix del fet que «conduïm els nostres pensaments per diferents vies...»: una primera al·lusió al mètode. En aquests paràgrafs, el mètode és reiteradament comparat amb una «via» o «camí». Es tracta d'una mica més que una metàfora, ja que etimològicament, la paraula «mètode» procedeix del grec hodos, que significa «camí». Se'ns insinua, per tant, que és un camí per a la cerca de la veritat.

Seguint amb la metàfora, Descartes reitera: «els que caminen molt lentament poden avançar més, si segueixen el camí recte...», amb la qual cosa destaca la necessitat i la importància del mètode. Algú que tingui l'enginy despert, però que segueixi un camí equivocat, pot extraviar-se; en canvi, algú d'enginy més lent, però que va pel camí recte, pot assolir la veritat.

El bon ús de la raó

En el segon paràgraf, torna a insistir en l'igualitarisme de tots els homes pel que fa a la raó i en la necessitat del seu bon ús, perquè és en aquest on es troben les diferències que observem. El saber és quelcom adquirit i, per tant, dependrà de l'ús que cadascú faci de la raó. La intel·ligència es desenvolupa amb el bon ús de la raó.

El saber o el coneixement no serà tant producte de la raó com a facultat, sinó producte de l'ús de la raó. Aquest ús és el causant de la diversitat d'opinions. D'això s'arriba a la conclusió de la necessitat d'un mètode, perquè no es tracta de tenir l'enginy bo, sinó que el principal és aplicar-lo bé. Com es veu, l'objectiu d'aquest paràgraf, molt sintètic com tota l'obra, és arribar a la conclusió de la necessitat d'un mètode per a dirigir bé la raó i assolir la veritat.

Definicions clau del pensament cartesià

El "Bon Sentit"

En el concepte de «bon sentit» es poden apreciar dos significats diferents:

• La facultat natural de l'ésser humà de distingir allò veritable d'allò fals.
• La saviesa.

Aquí s'ha de considerar el primer significat com a sinònim de raó, que equival a la capacitat o facultat de jutjar i a la llum natural, en la mesura que vol assenyalar la capacitat de distingir allò veritable d'allò fals, sense adulterar. De vegades, el terme «sentit» també hi equival.

La Raó

• La raó és una llum natural que té l'ésser humà, diferent de la llum sobrenatural que concedeix Déu i també diferent de la llum artificial adquirida a través de la vida social, la cultura i l'ensenyament.
• La raó és una facultat que posseeix l'ésser humà per naturalesa. L'ús de la raó és una activitat que es pot perfeccionar mitjançant el mètode adequat.
• No tots els éssers humans posseeixen el mateix grau de saber; aquest s'adquireix mitjançant un ús correcte de la raó.