Descartes: Mètode, Sistema i Dualisme Psicofísic

1. Esquema filosòfic cartesià: Sent la necessitat de substituir el mètode aristotèlic. Inaugura la modernitat partint del "jo penso". La filosofia cartesiana és un mètode que genera un sistema. El mètode estableix que el sistema és la metafísica de les tres substàncies: món, home, Déu.

El mètode conté: dubte universal, 'cogito ergo sum', criteri d'evidència (intuïció) i 3 regles de deducció. El sistema conté: definició de substància, demostració de l'existència del món i teoria dels animals màquines. Al final, resta el problema del dualisme psicofísic.

La certesa

Descartes no ha trobat en el 'cogito ergo sum' solament una primera certesa, sinó el criteri de tota certesa. Descartes no readmet el testimoni dels sentits. De la primera veritat (dubte) ha de brollar la filosofia nova. Això serà de l'evidència pròpia d'aquesta idea, no de cap altra. Descartes vol escapar d'un pensar que veu idees i no les coses. Portat el dubte fins a l'indubitable, apareix l'única idea: jo sóc tot pensant (sum cogitans), però aquesta veritat no l'he deduït d'altres idees, sinó que és evident. Descartes planteja: què hi ha en aquesta veritat que la fa indubitable?

Definició de substància

Substància: cosa (res) que existeix de manera que no necessita una altra per existir. Només aplicada a Déu en rigor. 'Tot existent és causa o és causat'.

3 Substàncies:

1. Criatura que pensa: home
2. Món, matèria extensa
3. Déu, creador

Parteix de l'ànima, no té necessitat de cap lloc ni depèn de cap cosa material.

Substància, Atribut i Mode

Substància: designa l'ésser, l'existent.

Atribut: designa una sola idea; ànima > pensament, món > extensió, Déu > infinitud.

Modes: són determinacions singulars; de l'ànima > idees, del cos > figures, moviments... #modes reals > la magnitud, figura, nº... / modes irreals > qualitats.

Existència i naturalesa de l'ànima

L'existència del jo és evident. És més evident que tenim una ànima immortal que un cos (món sensible, existeix?). L'essència de l'ànima és pensar (res cogitans) essencialment activa, inextensa, immaterial: espiritualitat, independent del cos: dualisme. Activitat espontània, idees innates, ordre racionalista: jo, Déu, món.

#L'existència, la immaterialitat i la immortalitat de l'ànima són evidents.

#Evidència del 'cogito ergo sum'

#N'ha de treure les altres evidències: idees innates.

Existència de Déu

"Déu és la clau de la volta del sistema cartesià" - Blondel.

En Déu tot s'unifica i troba l'explicació: és al capdamunt de tot: causa, creador i conservador del món, autor de la natura i causa de les idees innates. Causa 1ª, garanteix el criteri de veritat (allò que permet distingir sempre la idea clara i distinta). Déu: substància infinita, per la qual jo mateix i totes les demés coses que existeixen hem estat creats.

• 1ª idea, no causada
• causa sui, la causa de si mateix
• en Déu el ser, saber, poder, etc. són infinits i s'identifiquen

Proves de l'existència de Déu

Es basen totes en l'anàlisi de la idea innata. 3 anàlisis:

1. Argument ontològic: (identitat idea i atribut)
2. Origen de la idea d'infinit 'en mi': d'on prové? Qui l'ha causat?
3. Origen del meu ésser imperfecte (contingència, duració, conservació)

Existència del món

La consciència del món sensible encara no ha estat rehabilitada del dubte universal. Com sabré que existeix el món, el meu cos existeix? Tenim la tendència a creure el que veiem. Tenim una idea innata, la d'extensió, que també correspon al món físic. Descartes: Déu garanteix la validesa de les idees innates així com aquella inclinació natural a prestar crèdit al testimoni dels sentits, podem afirmar sense por a equivocar-nos que existeixen les coses: sortim de la idea a la cosa experimental (metafísica descrita). Aquesta demostració és coincident amb el món és geometria > KEPLER on hi ha matèria, geometria.