Descartes, Locke, Hume: Teories del coneixement i política

Descartes

Coneixements a raó. Matemàtiques, idees innates. Subjectivisme: +anima –cos. Déu. Desconfiança dels sentits. Dualisme antropològic. Dubte per trobar la veritat. Agafarà l’argument ontològic. Resposta davant una manera d’entendre el coneixement que ell no estava d’acord. Somnis

Intuïció i deducció

Teoria del coneixement

• La incertesa de les dades sensorials
• Dels errors de raonament o entitats matemàtiques
• Del que és el somni i la vigília
• Dels ensenyaments rebuts

Primera veritat:

Res cogitans à Idees

Segona veritat:

Res infinita à existència Deu

Tercera veritat:

Res extensa à Mecanicisme

Aquest ordre d’aparició no és igual a l’ordre d’importància. Aquesta seria la res infinita, la res cogitans i la res extensa. Les altres dues fan referència a veritats per arribar al coneixement.

• Extensió: “És l’atribut d’allò material, allò objectitzable.
• Substància: “Allò que no necessita cap altra cosa per existir, excepte de Déu”.

Locke

Teoria del coneixement → Pare de l’empirisme

Teoria política → Contractualisme, defensa sistema liberal

Empirisme:

Coneixement = experiència

Política

Locke defensava el contractualisme à contracte. Renunciar llibertat per seguretat. Canvi govern i millor govern

Estat de la natura:

Indica com era la societat abans del contracte.

Segons Locke: Es regeix per la raó. Propietat privada. Predomina el respecte mutu.

Segons Hobbes: L’individu té por. No propietat privada. Supervivència.

Segons Rousseau: Raó + Societat = No amor comú (EGO). El pacte: recuperar avantatges.

Estat cívil

Locke: Estat liberal, separació de poders, lleis, dret de rebel·lió

Hobbes: Estat absolutista, no separació de poders (sobirà), no dret a rebel·lió

Rousseau: Indivisible (Poble + Govern) i Inalienable (els responsables no poden delegar)

Hume

Defensa un empirisme. Crítica les idees innates de Descartes

Impressions (sentits) → 1. De reflexió (internes, sentiments) 2. De sensació (externes, qualitats objectes)

Teoria del coneixement

IDEES

• Simples (venen d’una impressió)
• Complexes (unió idees simples) Llei d’associació d’idees

Semblança: Similitud física. Continuïtat: Temporal o espacial. Causalitat: Causa → Efecte. Necessàries. Repetició → Predicció. Crítica del concepte de res cogitans, res infinita i res extensa.

El jo és un conjunt d’impressions de reflexió que la imaginació uneix en una unitat. També diu que es confon el conjunt amb el jo. No es pot tenir cap impressió de Déu. No es pot demostrar l’existència de Déu sense la experiència. La idea de Déu no és innata, ens l’han ensenyat. Impressions de cada cosa individual però no del TOT.