Descartes i Hume: Racionalisme, Empirisme i Conceptes Clau

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,71 KB

Conceptes Clau de la Filosofia Moderna

Prova:
Evidència o demostració d'un fet.
Costum:
Hàbit adquirit per la repetició d'esdeveniments.
Llei de Contigüitat:
Norma per la qual la nostra ment associa idees properes en l'espai i el temps.
Impressions:
Resultat immediat d'una experiència sensible.
Percepcions:
Continguts mentals que procedeixen de l'experiència.
Idees:
Representacions mentals, còpies o imatges dèbils de les impressions.
Principi de la Còpia:
Tota idea prové d'una impressió, d'una experiència sensible.
Criteri de Veritat:
Tot coneixement veritable ha de procedir d'una impressió.
Lleis de l'Associació d'Idees:
Criteris mitjançant els quals la nostra ment combina idees simples per formar-ne de complexes.
Semblança:
Norma per la qual la nostra ment uneix idees que recorden una a l'altra.
Causa-Efecte:
Norma per la qual la nostra ment uneix idees convertint una en el resultat de l'altra.
Relacions d'Idees:
Tota informació demostrativament certa i independent de l'experiència.
Qüestions de Fet:
Quelcom de la realitat que prové de l'experiència i és contingent.
Simpatia:
Sentiment universal que impulsa les persones a buscar un benestar col·lectiu.
Utilitat:
Allò beneficiós o pràctic que proporciona plaer i felicitat col·lectiva.
Proposició:
Expressió que afirma o nega alguna cosa i pot ser certa o falsa.
Constància/Coherència:
Supòsit que avala la creença en l'existència d'un món exterior.

Descartes: Racionalisme i Dualisme

Principis del Racionalisme Cartesià

  • El coneixement prové de la raó i la veritat és clara i distinta. Va establir el dubte metòdic per arribar a coneixements indubtables. Afirma l'existència d'idees innates.

La Realitat Dualista de Descartes

  • La seva realitat és dualista: el dualisme cartesià, on la ment (substància pensant) i el cos (substància extensa) són entitats separades.

Causalitat i Existència de Déu

  • La causalitat era una característica objectiva del món, que podia ser entesa mitjançant la raó.
  • Intentava demostrar l'existència de Déu mitjançant arguments racionals, com l'argument ontològic i l'argument de la causalitat.

Ètica Racionalista Cartesiana

  • Tenia una visió racionalista de l'ètica, basada en la idea que el bé es pot comprendre mitjançant la raó.

Hume: Empirisme i Escepticisme

Fonaments de l'Empirisme Humeà

El coneixement prové exclusivament de l'experiència i els sentits. Negava les idees innates i defensava que només podem confiar en la percepció. Per a ell, la ment és una col·lecció d'impressions i idees derivades de l'experiència.

El Jo Escèptic de Hume

  • Hume era més escèptic. Només percebem una successió de percepcions sense cap "jo" estable.

La Causalitat com a Hábito

  • La causalitat no és una connexió real en el món, sinó una expectativa que desenvolupem a partir de l'hàbit.

Moralitat Basada en el Sentiment

  • La moralitat no prové de la raó, sinó del sentiment. Segons ell, les nostres decisions ètiques es basen en les emocions i no en deduccions racionals.

Ètica Utilitarista i Coneixement Moral

La seva ètica és utilitarista.

  • El coneixement moral no és ni qüestió de fet ni relació d'idees.
  • La moralitat prové de les emocions i sentiments, no de la raó.
  • La moral es basa en la nostra capacitat de posar-nos a la pell dels altres.
  • Els fets no impliquen valors morals.
  • Els judicis morals són sentiments personals, no veritats objectives.

Epistemologia Humeana: Impressions i Idees

L'única font vàlida de coneixement és l'experiència. Prové de percepcions:

  • Impressions: vives, fortes, adquirides pels sentits.
  • Idees: còpies febles de les impressions, combinacions de records de la ment.

Sempre provenen d'una impressió prèvia.

Crítica de Hume a la Causa-Efecte

  • Observem una successió, no una connexió necessària.
  • Fem una inferència causal deguda a l'hàbit i el costum, no basada en cap certesa empírica: els fenòmens són independents.
  • Dir que el futur serà igual és una inferència basada en una creença.

La Inexistència de Déu en Hume

  • No en tenim cap impressió directa, no deriva de l'experiència.
  • És una combinació d'idees humanes.
  • Déu no existeix com a causa del jo i del món.

El Món Exterior segons Hume

  • Tot el que podem conèixer és a través de les impressions.
  • No hi ha una impressió directa d'un món exterior.
  • Qualsevol idea sobre aquest és una interpretació de les impressions.

El Jo com a Feix de Percepcions

  • No en tenim cap impressió directa.
  • És un conjunt de percepcions canviants que la nostra ment associa per la imaginació i els records.
  • No hi ha cap substància fixa que les sostingui.
  • És una il·lusió creada pel costum.

Entradas relacionadas: