Descartes i Hume: Racionalisme, Empirisme i Conceptes Clau

Conceptes Clau de la Filosofia Moderna

Prova:

Evidència o demostració d'un fet.

Costum:

Hàbit adquirit per la repetició d'esdeveniments.

Llei de Contigüitat:

Norma per la qual la nostra ment associa idees properes en l'espai i el temps.

Impressions:

Resultat immediat d'una experiència sensible.

Percepcions:

Continguts mentals que procedeixen de l'experiència.

Idees:

Representacions mentals, còpies o imatges dèbils de les impressions.

Principi de la Còpia:

Tota idea prové d'una impressió, d'una experiència sensible.

Criteri de Veritat:

Tot coneixement veritable ha de procedir d'una impressió.

Lleis de l'Associació d'Idees:

Criteris mitjançant els quals la nostra ment combina idees simples per formar-ne de complexes.

Semblança:

Norma per la qual la nostra ment uneix idees que recorden una a l'altra.

Causa-Efecte:

Norma per la qual la nostra ment uneix idees convertint una en el resultat de l'altra.

Relacions d'Idees:

Tota informació demostrativament certa i independent de l'experiència.

Qüestions de Fet:

Quelcom de la realitat que prové de l'experiència i és contingent.

Simpatia:

Sentiment universal que impulsa les persones a buscar un benestar col·lectiu.

Utilitat:

Allò beneficiós o pràctic que proporciona plaer i felicitat col·lectiva.

Proposició:

Expressió que afirma o nega alguna cosa i pot ser certa o falsa.

Constància/Coherència:

Supòsit que avala la creença en l'existència d'un món exterior.

Descartes: Racionalisme i Dualisme

Principis del Racionalisme Cartesià

• El coneixement prové de la raó i la veritat és clara i distinta. Va establir el dubte metòdic per arribar a coneixements indubtables. Afirma l'existència d'idees innates.

La Realitat Dualista de Descartes

• La seva realitat és dualista: el dualisme cartesià, on la ment (substància pensant) i el cos (substància extensa) són entitats separades.

Causalitat i Existència de Déu

• La causalitat era una característica objectiva del món, que podia ser entesa mitjançant la raó.
• Intentava demostrar l'existència de Déu mitjançant arguments racionals, com l'argument ontològic i l'argument de la causalitat.

Ètica Racionalista Cartesiana

• Tenia una visió racionalista de l'ètica, basada en la idea que el bé es pot comprendre mitjançant la raó.

Hume: Empirisme i Escepticisme

Fonaments de l'Empirisme Humeà

El coneixement prové exclusivament de l'experiència i els sentits. Negava les idees innates i defensava que només podem confiar en la percepció. Per a ell, la ment és una col·lecció d'impressions i idees derivades de l'experiència.

El Jo Escèptic de Hume

• Hume era més escèptic. Només percebem una successió de percepcions sense cap "jo" estable.

La Causalitat com a Hábito

• La causalitat no és una connexió real en el món, sinó una expectativa que desenvolupem a partir de l'hàbit.

Moralitat Basada en el Sentiment

• La moralitat no prové de la raó, sinó del sentiment. Segons ell, les nostres decisions ètiques es basen en les emocions i no en deduccions racionals.

Ètica Utilitarista i Coneixement Moral

La seva ètica és utilitarista.

• El coneixement moral no és ni qüestió de fet ni relació d'idees.
• La moralitat prové de les emocions i sentiments, no de la raó.
• La moral es basa en la nostra capacitat de posar-nos a la pell dels altres.
• Els fets no impliquen valors morals.
• Els judicis morals són sentiments personals, no veritats objectives.

Epistemologia Humeana: Impressions i Idees

L'única font vàlida de coneixement és l'experiència. Prové de percepcions:

• Impressions: vives, fortes, adquirides pels sentits.
• Idees: còpies febles de les impressions, combinacions de records de la ment.

Sempre provenen d'una impressió prèvia.

Crítica de Hume a la Causa-Efecte

• Observem una successió, no una connexió necessària.
• Fem una inferència causal deguda a l'hàbit i el costum, no basada en cap certesa empírica: els fenòmens són independents.
• Dir que el futur serà igual és una inferència basada en una creença.

La Inexistència de Déu en Hume

• No en tenim cap impressió directa, no deriva de l'experiència.
• És una combinació d'idees humanes.
• Déu no existeix com a causa del jo i del món.

El Món Exterior segons Hume

• Tot el que podem conèixer és a través de les impressions.
• No hi ha una impressió directa d'un món exterior.
• Qualsevol idea sobre aquest és una interpretació de les impressions.

El Jo com a Feix de Percepcions

• No en tenim cap impressió directa.
• És un conjunt de percepcions canviants que la nostra ment associa per la imaginació i els records.
• No hi ha cap substància fixa que les sostingui.
• És una il·lusió creada pel costum.