Descartes i Hume: certesa, inducció i garanties del coneixement

Pregunta 1

Enunciat

En una conversa, un estudiant afirma que només podem confiar en allò que percebem amb total claredat i que qualsevol idea que no sigui completament segura pot ser falsa. Quina resposta donarien Descartes i un altre autor de la història de la filosofia davant aquesta afirmació? Compara el fonament del coneixement per a cadascun.

Resum en català

El text compara les respostes de Descartes i Hume al problema del criteri de veritat i del fonament del coneixement. Descartes defensa que el coneixement segur s'assoleix mitjançant el dubte metòdic i el descobriment del cogito, a partir del qual estableix que només són vertaderes les idees clares i distintes, garantides per la raó, les idees innates i l'existència d'un Déu no enganyador. Així, sosté la possibilitat d'una certesa absoluta basada en la raó.

Hume, en canvi, nega la possibilitat d'un coneixement totalment segur. Afirma que tot el coneixement prové de l'experiència, a través d'impressions i idees, i rebutja les idees innates. Les nostres creences, especialment sobre la causalitat, no es fonamenten en una necessitat racional, sinó en l'hàbit i la probabilitat. Per això, considera excessiva l'exigència de certesa absoluta.

• Descartes: fonament racional i absolut; idees clares i distintes; garantia divina.
• Hume: fonament empíric i probabilístic; impressions i hàbits; absence de garanties metafísiques.

En conclusió, mentre Descartes busca un fonament racional i absolut del coneixement, Hume accepta un saber limitat i probabilístic. El text es decanta finalment per la prudència empírica de Hume, tot reconeixent el valor crític del criteri cartesià de claredat.

Pregunta 2

Enunciat

Un científic afirma que el món exterior existeix tal com el percebem perquè Déu, si existeix, no ens enganyaria, mentre que un altre diu que el nostre coneixement del món només prové de l'experiència i pot ser limitat o erroni. Com respondria Descartes i un altre autor a aquesta situació? Explica la seva postura sobre l'origen i la garantia del coneixement.

Resum en català

El text contraposa dues concepcions del coneixement: la racionalista de Descartes i l'empirista escèptica de Hume. Descartes parteix del dubte metòdic i arriba al cogito com a primera veritat indubtable. A partir d'aquí, reconstrueix el coneixement basant-se en la raó, les idees clares i distintes i la garantia d'un Déu perfecte i no enganyador, que assegura tant la veritat de les idees com l'existència del món exterior.

Hume, en canvi, afirma que tot el coneixement prové de l'experiència sensible. Nega les idees innates i qualsevol garantia metafísica, i sosté que les nostres creences sobre el món i la causalitat es fonamenten en l'hàbit i la probabilitat, no en una certesa racional. Per això, el coneixement humà és limitat i revisable.

• Descartes: origen racional, garanties metafísiques (Déu) que validen el coneixement i l'existència del món.
• Hume: origen empíric, no hi ha garanties últimes; les creences són probables i revisables.

En conclusió, mentre Descartes defensa la possibilitat d'un coneixement segur basat en la raó i en Déu, Hume accepta un saber empíric, probable i sense garanties últimes. El text es decanta per la perspectiva humiana com a més adequada al context científic actual, tot reconeixent l'exigència teòrica del projecte cartesià.

Pregunta 3

Enunciat

En el context de la ciència actual, es fan prediccions sobre el clima a partir de dades passades (temperatures, pluges, etc.). Explica com interpretaria Hume aquest tipus de prediccions i un altre autor de la història de la filosofia.

Resum en català

El text analitza les prediccions climàtiques a partir del problema filosòfic de la inducció, comparant les perspectives de Hume i Descartes. Hume sosté que les prediccions sobre el futur es basen en l'hàbit i la regularitat observada en el passat, no en una connexió necessària demostrable racionalment. Per això, les inferències inductives són útils però sempre incertes i revisables, encara que imprescindibles per a la vida i la ciència.

Descartes, en canvi, representa una visió més racionalista del coneixement científic. Defensa que la ciència aspira a descobrir lleis clares i distintes, formulables matemàticament, que descriuen l'ordre del món creat per un Déu no enganyador. En aquest sentit, els models climàtics basats en principis físics i raonaments rigorosos tenen una base més sòlida que la simple repetició empírica, tot i que no garanteixen una certesa absoluta.

• Hume: les prediccions són probabilístiques, basades en l'hàbit i la regularitat passada.
• Descartes: l'ideal científic és un coneixement racional rigorós i clar, amb suport matemàtic i conceptual.

En conclusió, mentre Hume destaca el caràcter probable i revisable de les prediccions climàtiques, Descartes subratlla l'ideal d'un coneixement racional més ferm. El text proposa combinar la prudència humiana amb l'exigència cartesiana de claredat i rigor en els models científics.

Pregunta 4

Enunciat

Imagina un sistema d'intel·ligència artificial que pren decisions mèdiques a partir de dades d'historials clínics. Explica com valoraria Hume i com valoraria un altre pensador la confiança que podem tenir en les conclusions d'aquest sistema.

Resum en català

El text analitza l'ús de la intel·ligència artificial en medicina des del problema de la inducció, comparant les perspectives de Hume i Descartes. Hume interpretaria la IA mèdica com una extensió de l'hàbit inductiu: el sistema aprèn de dades passades i infereix resultats futurs probables, sense cap garantia necessària. Les seves conclusions poden ser útils i fiables en la pràctica, però sempre provisionals i revisables.

Descartes, en canvi, seria més crític amb una IA basada només en correlacions empíriques. Exigiria que el coneixement mèdic es fonamentés en principis clars i distintes i en explicacions racionals comprensibles, més que en algoritmes opacs. Això el portaria a reclamar transparència i justificació racional del funcionament de la IA.

• Hume: accepta la IA com a instrument probabilístic basat en l'experiència; útil però provisional.
• Descartes: exigeix explicacions clares i justificades, preferint principis raonals comprensibles abans que correlacions opaques.

En conclusió, mentre Hume accepta la IA com un instrument probabilístic basat en l'experiència, Descartes n'exigiria una base racional clara. El text defensa que, en la pràctica mèdica, cal combinar la prudència humiana amb l'exigència cartesiana d'explicacions clares, donada la importància de les decisions clíniques.