Descartes: L'Existència de les Coses Materials i la Relació Ment-Cos

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,37 KB

Objectiu: La Fonamentació de l'Existència Material en Descartes

Descartes busca fonamentar l'existència de les coses materials. Busca demostrar que no només podem tenir idees sobre les coses materials, sinó que aquestes realment existeixen fora de la nostra ment.

1. Com Demostrar l'Existència de les Coses Materials?

Idees geomètriques clares i distintes

Les idees matemàtiques i geomètriques són clares i distintes, i aquestes es poden aplicar als cossos materials. Això fa que l'existència d'aquests cossos sigui possible.

Exemple: Si penso en un cercle perfecte, puc concloure que hi ha un objecte real que s'ajusta a aquesta idea, encara que no el vegi directament.

Imaginació vs. Enteniment

L'enteniment és la facultat de pensar de manera abstracta, sense necessitat de relacionar-se amb el món físic.

La imaginació, en canvi, implica una relació amb imatges concretes i materials. Aquesta dependència de la imaginació respecte als cossos suggereix que aquests existeixen.

Facultat de sentir

Quan sentim, sembla que ens relacionem amb objectes externs. Si Déu no ens enganya (com ja s'ha establert en meditacions anteriors), podem confiar que aquests objectes són reals. Així, l'existència dels cossos es pot considerar probable.

2. Es Pot Conèixer Alguna Cosa Pels Sentits?

Els sentits són una font de coneixement, però Descartes els analitza críticament:

  1. Recapitulació de creences anteriors: Abans del dubte metodològic, es creia que els sentits eren fiables perquè les idees semblaven provenir directament d'ells.

  2. Raons per dubtar dels sentits:

    Els sentits ens enganyen a vegades (per exemple, il·lusions òptiques).

    • No sempre podem distingir el somni de la realitat.

Conclusió: Si Déu no és enganyador, les idees sensibles tenen un origen en els cossos externs. Però només les idees clares i distintes són veritables, mentre que les idees confuses o enganyoses requereixen més anàlisi.

3. Examen del Que M'ensenya la Natura

Descartes reflexiona sobre allò que la natura ens diu:

Què ens ensenya la natura?

  • Que tenim un cos que està unit a la ment.
  • Que altres cossos materials existeixen.
  • Que la natura ens dona informació sobre què és útil o perjudicial per a nosaltres.

Diferències entre ment i cos

La ment és indivisible i no té parts físiques. El cos és divisible i extens en l'espai. Per exemple, perdre una part del cos no afecta la integritat de la ment.

La relació entre ment i cos

Descartes explica la relació entre la ment i el cos:

Dues substàncies diferents
  • Ment: És una substància pensant (res cogitans), immaterial i indivisible.
  • Cos: És una substància extensa (res extensa), material i divisible.
Unió ment-cos

Tot i ser diferents, ment i cos estan íntimament units. Aquesta unió explica com les sensacions (que provenen del cos) són percebudes per la ment. Aquesta relació és concreta i immediata: per exemple, si ens punxem un dit, sentim dolor a través de la ment.

Limitacions i errors

Els errors en la percepció sorgeixen de la interacció entre aquestes dues substàncies. El cos pot enviar informació errònia a la ment (com en casos de dolor fantasma en membres amputats).

Problema dels errors dels sentits

La natura ens pot enganyar (per exemple, pensar que un bastó submergit en aigua està trencat).

Aquests errors sovint són causats per una mala interpretació de la informació sensible, no per defectes en la natura mateixa.

Solució al problema dels errors

Reflexionar amb ordre i atenció pot evitar molts errors.

Tanmateix, la vida quotidiana sovint ens obliga a actuar sense un examen profund, i això pot portar-nos a equivocacions inevitables.

Conclusió Final

L'existència de coses materials només es pot fonamentar en la possibilitat, no en la necessitat. L'examen de la naturalesa demostra la distinció entre ment i cos, i la naturalesa finita de l'home porta inevitablement a errors, però aquests errors són accidentals i corregibles mitjançant la reflexió i l'ordre.

Entradas relacionadas: