Descartes: conceptes clau, dubte metòdic i cogito

Conceptes clau de Descartes

Resum de termes i definicions centrals de la filosofia de René Descartes.

Evidència

Acceptar només allò que es presenta de manera clara i distinta.

Anàlisi

Dividir els problemes en parts més simples.

Síntesi

Ordenar els pensaments del més simple al més complex.

Enumeració

Revisar tot el procés per no ometre res.

Dubte metòdic

és un dubte voluntari, universal i provisional que Descartes utilitza com a mètode per eliminar creences falses i trobar una veritat indubtable.

Geni maligne

Hipòtesi segons la qual un ésser poderós podria enganyar-nos fins i tot en les veritats matemàtiques; s'utilitza per portar el dubte fins al límit.

Cogito

Primera veritat indubtable: «Penso, per tant existeixo». Expressa la certesa de l'existència del jo com a subjecte pensant.

Criteri de veritat

El criteri de veritat cartesià és la claredat i distinció de les idees, garantida per l'existència d'un Déu veraç.

Evidència / claredat i distinció

Una idea és clara quan es presenta amb presència immediata a la ment, i distinta quan està perfectament separada de les altres idees.

Idea innata

Idea que no prové ni dels sentits ni de la imaginació, sinó que es troba en l'enteniment mateix (per exemple, la idea de Déu o de substància).

Idees adventícies

Idees que semblen provenir de l'experiència sensible i del contacte amb el món exterior.

Idees factícies

Idees creades per la ment combinant altres idees, com la idea d'un ésser imaginari.

Idees innates

Idees que pertanyen naturalment a l'enteniment i no depenen de l'experiència, com les matemàtiques.

Enteniment

Facultat limitada que permet conèixer i percebre idees de manera clara i distinta.

Sentits

Facultat que proporciona informació del món exterior, però que no garanteix un coneixement segur perquè poden enganyar.

Imaginació

Facultat que produeix imatges mentals, però que no és essencial al pensament ni garanteix veritat.

Voluntat

Facultat il·limitada que permet afirmar o negar. És la causa de l'error quan va més enllà del que coneix l'enteniment.

Realisme moderat

Posició segons la qual el món material existeix realment, però no és exactament tal com el percebem pels sentits.

Qualitats primàries

Propietats objectives dels cossos, com l'extensió, la forma o el moviment, conegudes matemàticament.

Qualitats secundàries

Propietats subjectives com el color, el gust o l'olor, que depenen del subjecte que percep.

Error

L'error es produeix quan la voluntat jutja sense que l'enteniment tingui una idea clara i distinta.

Intuïció

Coneixement immediat i evident de la ment, sense necessitat de demostració.

Substància

Allò que existeix per si mateix.

Mode

Manera de ser d'una substància.

Res cogitans

Substància pensant (ment).

Res extensa

Substància material (extensió).

Res infinita

Déu, substància perfecta.

Determinisme

La natura segueix lleis necessàries.

Mecanicisme

La natura funciona com una màquina.

Cos

Part material de l'ésser humà, pertanyent a la res extensa.

Ànima

Substància pensant, immaterial i independent del cos.

Glàndula pineal

Punt del cervell on Descartes situa la interacció entre ment i cos.

Emocions

Estats de l'ànima produïts pel moviment dels esperits animals en el cos.

Acció voluntària

Acció que s'origina en la voluntat de l'ànima i influeix sobre el cos.

Moral provisional

Normes pràctiques temporals que Descartes adopta mentre reconstrueix el coneixement.

Esperits animals

Fluxos subtils que transmeten el moviment entre el cos i l'ànima.

Argument causal

Argument segons el qual la causa d'una idea ha de tenir tanta realitat com el seu efecte.

Facultat passiva de percebre / facultat activa de causar

La ment rep idees (passiva) que han de provenir d'una causa externa (activa).

Representació mental

Idea mitjançant la qual la ment representa un objecte, sense que sigui l'objecte mateix.