El descans i la son en la infància

El descans i la salut

La relació entre activitat, dormir i descans i salut és un sol eix de desenvolupament que es dona en formar-se l'hàbit i l'activitat de descans i dormir.

Dormir és una activitat biològica, però també es pot educar de forma saludable per afavorir i estimular les capacitats del nen.

Conceptes bàsics

Activitat:

Procés mitjançant el qual el nen està despert, en alerta i a punt de fer les activitats pròpies de l'edat i estadi evolutiu. Va associat a l'estat de vigília (estar despert).

Descans:

Es dona per la reposició de forces després d'una activitat tant física com psíquica o també es pot descansar en fer una activitat més tranquil·la. Activitat i descans han d'anar equilibrades per evitar estrès i esgotament.

Son:

Activitat de repòs associada a dormir. Procés biològic que serveix per restablir l'energia gastada. És una necessitat fisiològica bàsica amb el nivell d'activitat física mínim, amb nivells variables de consciència, canvis en els processos fisiològics corporals i de la resposta a estímuls externs. Procés diari necessari per mantenir l'equilibri mental, emocional i el benestar personal.

Vigília i son:

És un ritme circadià i un procés cerebral actiu. En el nen acabat de néixer la vigília és curta i la son llarga i va variant conforme va creixent. L'organisme humà està dotat de forma natural de ritmes reguladors d'activitat i senyals d'alerta (índex de fatiga) que ens indiquen quan ens cal un descans.

Índex de fatiga:

• Picor als ulls, parpelles que fa que parpellegem sovint o bé ens freguem els ulls.
• Molèstia muscular que ens fa canviar de postura.
• Disminució de la capacitat de concentració o l'estar atent a una tasca.
• Descontrol progressiu de moviments fins.

Tenim en compte:

A banda de dormir per descansar també podem canviar d'activitat, postura i espai.

Relacions entre descans i salut

Estar actiu beneficia el desenvolupament regular i equilibrat de les diferents funcions vitals, però aquesta activitat produeix desgast d'energia muscular i nerviosa que s'ha de recuperar abans de quedar exhaust. És per això que salut i descans van units si volem que el nen tingui una vida saludable.

Si no ha descansat prou pot estar irritable, de mal humor, estar menys atent, baixar el rendiment i tenir dificultats en el caràcter i expressió personal. Per tant, hem d'incidir en crear hàbits saludables d'activitat i descans organitzats en temps i espais determinats i concrets que seran els mètodes més adients per organitzar hàbits i disciplines.

La son infantil: fases i necessitats

Dormir suposa un repós de les estructures cerebrals que regulen i organitzen totes les funcions vitals. El cervell sempre està despert i en la son profunda s'encarrega de regular-la.

Fases de la son:

Dormir funciona amb cicles que duren aproximadament dues hores i dins de cada cicle hi ha diferents fases que duren uns 20' cadascuna. Una nit de dormir pot tenir un o més cicles.

Fases de la son

Els electroencefalogrames ens informen que hi ha dues fases de la son:

1. REM (Rapid Eye Movement):

És l'etapa on somiem. Hi ha activitat elèctrica ràpida i moviments oculars ràpids. En els nens de més de 2 anys i adults hi ha relaxació del to muscular. En els neonats hi ha moviments d'alguna part del cos.

2. No REM:

Son d'ones lentes. El descans és profund i reparador, no hi ha activitat motriu i no es somia. Hi ha 4 estadis: de l'1 (lleuger) fins al 4 (profund).

Les fases 3 són les que duren més (70-100') i després de les 4 fases no REM es passa a la fase REM i completem un cicle i en comencem un altre.

La durada de les fases varia durant la nit. A més avança la nit les fases REM són més llargues i la no REM només arriba a la fase 3 i torna a son REM.

En una nit es dona entre 4 i 6 fases REM i ocupen del 20 al 25% del dormir. La proporció REM i no REM varia amb l'edat. Neonats: 30-80% REM. 1 any: 25% REM (igual que un adult).

El despertar espontani es fa de manera natural i quan el cervell ja està descansat i a punt per a l'activitat de vigília. Tot aquest procés és educable i susceptible de ser après adquirint uns hàbits, ja que en el dormir hi ha diferències individuals degudes a factors constitucionals, alimentaris, climatològics, emocionals i culturals que influeixen molt en els ritmes activitat-repòs viscuts en l'estat de vigília.

Hores de son per a un bon descans:

• Neonats: 16-20 h
• 3 mesos: 14-15 h
• 6 mesos: 14 h (12 a la nit i 2 al migdia)
• 12 mesos: 13-14 h (una migdiada)
• 2 anys: 12-13 h (una migdiada)
• 3 anys: 10-12 h
• 1r CI: 9-10 h
• 1r CM: 8,5-9 h
• 2n CS: 8,5-8 h (igual que un adult)

Com saber si dorm el que li convé:

Per saber si un nen dorm el que li fa falta, els pares i educadors han d'estar atents a la qualitat de la son i els símptomes que pot presentar durant el dia.

Ennio Vivaldi ens assenyala els símptomes de mal dormir:

• El nen s'aixeca amb mal de cap.
• Li costa despertar-se i vol seguir dormint.
• Té somnolència durant el dia.
• S'adorm a classe o en trajectes curts en cotxe.
• Problemes d'atenció i conducta a l'escola.

Una desorganització entre activitat i descans dona molt estrès i ansietat i repercuteix de forma negativa en la formació d'un hàbit sa en activitat i descans.

Trastorns de la son

Són, juntament amb els alimentaris, els dos problemes més freqüents en nens menors de 2 anys. La falta de son pot provocar en el nen certs canvis i també en l'entorn familiar.

Tipus de trastorns:

Disomnies:

Alteracions en la quantitat de son. N'hi ha de dos tipus:

• Insomni: No poder agafar la son en quantitat o qualitat o bé no poder dormir.
• Hipersomnia: No poder estar despert, és rara en nens i s'associa a algun trastorn del SNC.

Parasomnies:

Alteracions en la qualitat de la son.

• Somnambulisme: Deambular estant adormit i l'endemà no recorden res. Es dona normalment en el primer cicle, fase 3-4 del son no REM. Surt entre els 5-12 anys. S'asseu al llit o s'aixeca. No requereix tractament si no s'autolesiona.
• Somniloqui: Paraules o frases incoherents dormint relacionades amb les vivències del dia anterior.
• Terrors nocturns: En les primeres fases del dormir, al final de la fase no REM. Es desperta de sobte, crida amb por o fa cara d'al·lucinat, dura pocs minuts i no recorda res. Si hi ha altres conductes associades s'ha d'anar en compte perquè el nen manifesta algun problema.
• Malsons: Somnis en fases REM que són angoixants i que es recorden en estar despert. Sovintegen a partir dels dos anys. Es relacionen amb situacions amenaçants per a ells: animals, pel·lícules, persones. Els nens no distingeixen realitat de ficció.

Terrors i malsons: les diferències

Altres trastorns:

• Síndrome de la mort sobtada: Afecta els nens de fins a un any de vida. No se'n sap la causa, tot i que es creu que es pot deure a fases d'apnea en la son. També pot ser degut a un defecte del patró de la son en els nadons.
• Trastorn del comportament (Enuresi nocturna): Pot estar influïda per factors psicoeducatius (educació higiènica massa estricte), factors emocionals (gelos), ambientals (passadís fosc) i fisiològics (problemes vesicals). Si no passa farà falta un diagnòstic i tractament psicològic.

Criteris per a un ritual correcte per anar a dormir:

• Enllitar el nen d'hora per tal que pugui descansar el suficient.
• Passar una estona tranquil·la abans i després d'enllitar-lo.
• L'hora d'anar a dormir ha de ser fixa.
• Banyar-los o fer un massatge ajuda a que es relaxin i dormin.
• Assegurar-se que el nen ha anat al lavabo i que no té gana ni set.
• Llegir o explicar una història després de portar-lo al llit.
• No ridiculitzar mai les pors del nen o comparar-lo amb altres.
• Si no vol dormir i plora hem d'esperar uns minuts. Si no para hi anirem amb calma i sense tensió.

Pautes educatives i relació amb la família

Els ritmes de vida de cada nen es troben a l'escola infantil. Són ritmes personals que s'estableixen amb l'adult en el medi familiar i per tant hem de tenir en compte els factors socioculturals per resoldre les necessitats individuals i col·lectives. Altres factors que poden influir en el ritme d'activitat-descans i vigília-son són:

• Nombre de nens per aula o grup: Massa nens dificulta la convivència, l'atenció individualitzada. També s'ha d'evitar agrupar nens de diferents edats a la mateixa hora i aula per a descansar o dormir, ja que les pautes, ritmes i necessitats són diferents. El millor és que facin el descans en la seva aula, on hi haurà una integració col·lectiva dels diferents ritmes individuals i fisiològics, a banda de tenir amortidors del so. Així l'educador estarà més atent i podrà atendre les diferents contingències que puguin sorgir.
• Condicions espacials i materials dels edificis: Les dimensions del centre poden ser massa petites o massa grans i desemparades i tenir males condicions lumíniques, acústiques o de ventilació.
• Nº de permanència en moltes hores suposa un cansament que pot provocar inhibició o excitabilitat en el nen. Quan el nen està en un entorn adequat tant en l'ergonomia com en l'actitud de l'educador, el nen pot trobar amb més facilitat la postura, el lloc i l'activitat que li permeten reposar despert o estar actiu en la vigília i així serà la manera en què guanyin autonomia, valer-se per si mateix, conèixer les seves necessitats i resoldre-les i si no pot és quan hi haurà l'adult per ajudar-lo.

Aquests factors es classifiquen en dos:

• Condicions sociofamiliars: Els ritmes que marquen els adults poden ser saludables o no. Ex: anar a dormir tard, veure la televisió fins que s'adorm...
• Condicions educatives dels centres: nº de nens per aula, estat de l'edifici i hores de permanència en el centre (més hores = menys atenció, menys descans i se senten abandonats... i li fomentem l'estil de vida estressat).

Criteris genèrics per a l'hàbit de son:

El lloc destinat a l'escola per a descansar ha de ser: saludable, agradable, que es reconegui fàcilment, adaptat, que satisfaci les necessitats de descans i son infantil.

Errors d'inducció als hàbits:

Sovint els pares fan certs errors en la seva actitud i que repercuteixen en la qualitat de la son dels fills. Els més comuns són:

Negar-se a anar al seu llit:

El nen té por quan ha d'anar al seu llit i busca mil excuses, negocia o fa xantatge per retardar el moment. Acostuma a passar entre 2-6 anys. Sembla que la base de tot està en l'angoixa a la separació dels pares o la por a la foscor. S'ha de tenir una actitud de fermesa i mantenir un ritual per anar a dormir per evitar-ho.

Rituals equivocats:

Al nen que no se li fa cap ritual abans d'anar a dormir com: beure un vas de llet, anar al lavabo, escoltar un conte, fer un massatge, li és més difícil preparar-se per anar a dormir, relaxar-se i acceptar que és un altre moment del dia que ha d'afrontar entenent que demà tot tornarà a ser igual. Els nens necessiten un seguiment estricte de les rutines sense cap excepció, així evitarem l'angoixa per desconeixement o por.

Criteris per a un ritual correcte per anar a dormir:

• Enllitar el nen d'hora per tal que pugui descansar el suficient.
• Passar una estona tranquil·la abans i després d'enllitar-lo.
• L'hora d'anar a dormir ha de ser fixa.
• Banyar-los o fer un massatge ajuda a que es relaxin i dormin.
• Assegurar-se que el nen ha anat al lavabo i que no té gana ni set.
• Llegir o explicar una història després de portar-lo al llit.
• No ridiculitzar mai les pors del nen o comparar-lo amb altres.
• Si no vol dormir i plora hem d'esperar uns minuts. Si no para hi anirem amb calma i sense tensió.