Desastre del 98: Crisi i Moviment Obrer a Espanya

El Desastre del 98 i la Crisi a Espanya

La guerra de Cuba i Filipines va marcar el final de l’imperi colonial espanyol, desencadenant una profunda crisi política, econòmica i social a Espanya. A Cuba, les tensions amb Espanya van créixer per l’Aranzel Cánovas, que obligava les colònies a comprar productes espanyols a preus elevats, sense donar als cubans representació ni autonomia. Tot i la Pau de Zanjón (1878), que prometia certes reformes, Espanya no va complir i va esclatar una nova insurrecció amb suport dels Estats Units, que tenien interessos econòmics a l’illa.

Després de l’explosió del cuirassat Maine, els EUA van declarar la guerra a Espanya. Espanya va patir greus derrotes navals i va signar el Tractat de París, cedint Cuba, Puerto Rico i Filipines als EUA, i l’any següent va vendre les últimes colònies a Alemanya.

Aquesta pèrdua, coneguda com el “Desastre del 98”, va ser una humiliació per a Espanya, generant pessimisme i el sorgiment de la Generació del 98, que advocava per una regeneració moral i cultural. La crisi va desprestigiar el sistema de la Restauració, enfortint els moviments nacionalistes, especialment a Catalunya i el País Basc, i impulsant el regeneracionisme que buscava reformes polítiques.

Catalunya, amb grans interessos econòmics a Cuba, va veure reduïdes les seves exportacions, cosa que va incrementar el descontentament. El govern va augmentar impostos, desencadenant el “Tancament de Caixes” a Barcelona, una protesta de la burgesia catalana, que va començar a buscar suport en el catalanisme per una major autonomia i modernització d’Espanya.

El Moviment Obrer a Espanya al Segle XIX

El moviment obrer del segle XIX a Espanya va passar per un canvi important, especialment amb la creació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) el 1864 i la legalització dels sindicats després de la Revolució Gloriosa de 1868. Tanmateix, les diferències entre anarquistes i socialistes van marcar el desenvolupament del moviment.

Els socialistes buscaven reformar el sistema actual, promovent la creació de sindicats i participant en la política per aconseguir millores en les condicions laborals. En canvi, els anarquistes rebutjaven qualsevol tipus de poder polític, defensant l’acció directa i l’eliminació de la propietat privada sense esperar canvis en les lleis.

Aquesta divisió es va fer evident el 1872, quan els anarquistes van expulsar els socialistes de la Federació Regional Espanyola (FRE) de l’AIT. Malgrat la seva col·laboració inicial, la repressió del 1874 va debilitar el moviment i va destacar les tensions entre ambdues corrents en la seva lluita pels drets laborals a Espanya.