Desastre d'Annual i la caiguda de Primo de Rivera (1921–1931)

Concentració i descomposició política

Governs de concentració: Amb governs de concentració s'arriba a un punt en què els conservadors i els liberals, ni encara amb l'ajuda de la corrupció per obtenir la majoria de vots, aconsegueixen estabilitat; això esdevé un govern inestable. Tradicionalment, els militars més conservadors buscaven mèrits de guerra i volien continuar expandint-se al nord d'Àfrica. Aquests anomenats "africanistes" mantenien vinculacions amb la corona (Alfons XIII) i amb sectors de l'alta burgesia.

Pressions militars i el Desastre d'Annual

Els africanistes pressionaven el govern i aquest finalment va cedir, fet que els va permetre obtenir alguns èxits militars, tot i que menors. Posteriorment va arribar el Desastre d'Annual (1921), una derrota humiliant en què l'exèrcit espanyol va patir prop de 13.000 morts. L'Informe Picasso és el document d'investigació elaborat pel general Juan Picasso González entre 1921 i 1922 per analitzar les causes i responsabilitats del Desastre d'Annual, la derrota militar més greu de l'exèrcit espanyol al Marroc durant la Guerra del Rif.

Reacció política i autonomia catalana

El 1919 la Lliga Regionalista va fer un pas important i va presentar un estatut d'autonomia. Els va agafar por i no van pressionar el govern; la iniciativa va quedar en l'oblit. La reacció dels diferents governs va ser el bloqueig o la retallada de competències i pressupostos.

Desastre d'Annual i Informe Picasso

Context i conseqüències: El Desastre d'Annual va exposar greus errors d'estratègia i responsabilitats polítiques i militars. L'Informe Picasso va constatar negligències i va incrementar la deslegitimació del govern i de les institucions implicades, alimentant l'oposició creixent al règim.

Enfonsament de la dictadura (1930–1931)

A causa de l'acumulació de protestes contra Primo de Rivera, el 30 de gener de 1930 Primo de Rivera va dimitir, forçat també pel rei Alfons XIII. El règim va continuar essent una dictadura, però el rei el va substituir per el general Berenguer. La idea era que aquest general preparés Espanya per a un canvi de règim, període conegut com la "Dictablanda".

Pactes i preparatius

Mentre es preparava aquesta transició, a Sant Sebastià, l'agost del 1930, es van reunir les principals forces opositores per pactar la fi de la monarquia i la instauració d'una república. Van crear un Comitè Revolucionari per dissenyar el canvi; aquest pacte es coneix com el Pacte de Sant Sebastià.

Eleccions i proclamació de la República

Berenguer va ser substituït per l'almirall Aznar el 1931. Es van convocar eleccions municipals i Aznar va permetre celebrar les eleccions municipals el 12 d'abril de 1931. A les grans ciutats les classes populars volien que Espanya es convertís en una república; la gent va interpretar els comicis com un referèndum encobert sobre la monarquia. Massivament van votar per les candidatures republicanes. Amb aquests resultats, el 14 d'abril de 1931 es va proclamar la Segona República espanyola.

Actuació anticatalana de la dictadura

L'actuació a Catalunya: Primo de Rivera era capità general de Catalunya. Davant del pistolerisme i la conflictivitat social, quan va preparar el cop d'estat va prometre a la burgesia catalana que acabaria amb el conflicte social i que desactivaria els sindicats. Molta part de la burgesia catalana li va creure i li va donar suport; la major part de la Lliga Regionalista li va donar suport i no es va oposar.

Un cop instal·lat al poder, va iniciar una política anticatalana i va aplicar mesures en contra de l'ús i de les institucions catalanes. El decret per a la repressió del "separatisme" va ser un paquet de mesures anticatalanistes. Entre les actuacions més destacades:

• Nombrament d'Alfons Sala (home anticatalanista) com a president de la Mancomunitat el 1923.
• Dissolució de la Mancomunitat el 1925.
• Des del 1926, desmantellament d'institucions catalanistes i tancament d'entitats.
• Depuracions en l'àmbit educatiu, principalment contra professors.
• Prohibició dels Jocs Florals i d'altres manifestacions culturals.
• Prohibició de símbols nacionals, com la commemoració de l'11 de setembre, i imposició de censura de premsa.

Oposició a la dictadura

A mesura que passaven els anys, la situació d'Espanya no millorava. Molta de la gent que havia donat suport al principi va començar a oposar-se a Primo de Rivera. Els polítics i líders dels partits dinàstics van començar a demanar eleccions; Primo de Rivera no els va fer cas. Els líders d'aquests partits van derivar cap al republicanisme. Hi va haver conspiracions militars contra Primo de Rivera; la més coneguda va ser la "Sanjuanada" (1926).

Grups intel·lectuals i polítics

L'Agrupació al Servicio de la República (1930) va ser un grup impulsat per Ortega y Gasset per defensar la fi de la monarquia i donar suport a la futura Segona República. A nivell social, el 1926 hi va haver una campanya de desprestigi contra la dictadura i es va crear una associació anomenada Aliança Republicana. El PSOE va començar a distanciar-se de la dictadura. Entre els estudiants es va crear la Federació Universitària Espanyola (FUE) el 1927.

Moviments obrers i catalanistes

A l'àmbit obrer, la CNT i el Partit Comunista Espanyol van continuar oposant-se al règim. Es va crear la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) el 1926. Des del món catalanista, Francesc Macià va organitzar un petit exèrcit per travessar França i fer un pronunciament; va ser arrestat. Mentrestant, la majoria de països occidentals es trobaven en els anomenats "felices anys vint".

Observació final: Aquesta cronologia mostra la combinació de factors militars, polítics i socials que van erosionar la dictadura i van propiciar la transició cap a la Segona República, així com les polítiques repressives aplicades especialment contra el catalanisme i els sectors d'oposició.