Les Desamortitzacions a Espanya: Història i Impacte al Segle XIX

Les Desamortitzacions a Espanya al Segle XIX

L'economia espanyola del segle XIX depenia fonamentalment de l'agricultura. Els factors físics, la desigual distribució de la terra i l'endarreriment tecnològic limitaven la modernització d'aquest sector.

El procés desamortitzador fou la primera peça de la transformació agrària del segle XIX. Desamortitzar era nacionalitzar els béns de l'Església o dels municipis per a vendre'ls després en subhasta. Els ingressos d'aquestes vendes anaven destinats a la Hisenda pública.

Etapes Clau de les Desamortitzacions

Podem distingir tres grans etapes desamortitzadores:

• La Primera Etapa (Godoy, Josep I, Corts de Cadis)

  Aquesta etapa començà amb Godoy el 1798 i afectà béns de l'Església. Va anar seguida de les adoptades per Josep I sobre béns del clergat regular i de l'aristocràcia. Les Corts de Cadis aprovaren un decret de desamortització, posat en pràctica durant el Trienni Liberal.

• La Segona Etapa (Mendizábal, 1836-1837)

  Aquesta etapa s'inicià amb les lleis del ministre d'Hisenda Mendizábal el 1836-1837 i les normes posteriors. Es va prolongar fins al Govern moderat de Narváez. La desamortització de Mendizábal afectà principalment els béns del clergat de convents i monestirs i, més tard, també els del clergat secular. Es van dissoldre els convents amb menys de 12 religiosos. Els objectius eren sanejar la Hisenda, en crisi per la Primera Guerra Carlina, i el deute. Tot i així, el deute no va ser sanejat.

• La Tercera Etapa (Madoz, 1855)

  La tercera etapa d'aquest procés tingué lloc el 1855 amb la llei de desamortització del ministre d'Hisenda Madoz (llei Madoz). Afectà tant els béns de l'Església com els de municipis i els comunals. La venda es va prolongar fins a l'etapa de la Restauració.

Conseqüències de les Desamortitzacions

Les conseqüències d'aquest gran procés de nacionalització i venda en les diverses fases van ser múltiples:

• Compradors i consolidació patrimonial: Els compradors eren gent adinerada de la vella aristocràcia i burgesos enriquits pels negocis o que ocupaven alts càrrecs de l'administració, l'exèrcit o l'Església. La noblesa va consolidar el seu patrimoni.
• Augment de grans terratinents: Va augmentar el nombre de grans terratinents.
• Grans perdedors: Els grans perdedors van ser els llauradors, l'Església i els municipis.
  • Els llauradors van passar a pagar rendes més altes per poder cultivar les terres dins d'una relació econòmica pròpia de la mentalitat capitalista.
  • L'Església va perdre bona part del seu patrimoni immobiliari, però també artístic i documental.
  • Finalment, els municipis van perdre la principal font d'ingressos.
• Terres en cultiu i producció d'aliments: Va permetre posar en cultiu gran quantitat de terres abandonades. La desamortització va resoldre en part el problema endèmic de la manca d'aliments, sobretot de cereals.

Tot això va ajudar a explicar el suport que la causa carlina va rebre del món rural i del clergat, mentre que els liberals eren identificats com els rics que governaven el país. La desamortització fou una mesura obligada que va ajudar a sanejar la Hisenda i a restablir el crèdit.