Depuració i potabilització de l'aigua: processos i impactes ambientals

Depuració

Les aigües residuals són aquelles que han perdut qualitat després del seu ús. La depuració permet retornar les aigües al medi amb menys contaminació. La depuració consisteix en sotmetre l’aigua a uns processos que disminueixen o eliminen la càrrega contaminant. El tractament de la matèria orgànica, segons la normativa, s’ha de fer amb un tractament biològic, que és la part més important de la depuració.

Pretractament, tractament primari, secundari, terciari

Potabilització

És un procés encara més intens per a donar a l’aigua la qualitat necessària per al consum humà. Això es fa en les estacions de tractament d’aigua potable (ETAP). Hi ha diferents fases: captació i bombament, cambres de barreja i repartiment, decantadors, filtres de carbó ii sorra, dipòsit de sortida i estació de bombament

La potabilització és un procés en el qual l'aigua es torna potable treient d'ella totes aquelles microorganismes i compostos que són nocius per al cos humà, mentre que la depuració correspon a un procés de neteja de l'aigua molt més profunda

Grans impactes i un exemple de cada un

Embassaments

La seva finalitat és obtenir energia hidroelèctrica i emmagatzemar aigua. A més, regulen el cabal del riu i eviten les avingudes durant les crescudes. També poden convertir-se en un centre on es realitzin activitats de lleure, però també tenen efectes negatius:

• Disminució dels sediments que arriben a la costa: Això afecta els deltes, que van retrocedint. I també a les platges.
• Disminució de la quantitat d’aigua dolça que arriba als deltes:

Obres de canalització

Intenten fixar la llera per protegir les persones i béns materials.

• Cobriment del llit: És la solució més dura perquè elimina la funció del riu com a corredor biològic. També s’impedeix la recàrrega dels aqüífers i sovint no es respecta el període de retorn de 500 anys, podent produir-se un risc induït.
• Murs de contenció: Eviten l’erosió lateral del riu i que canviï el traçat. Es fa en trams urbans sobretot. Es pot fer amb formigó o amb blocs de pedra o xarxes. En el primer cas, s’evita el creixement de la vegetació.
• Dics: Estructures que poden aixecar-se per sobre del terra i que volen evitar el desbordament del riu.

Problemes d'ús de l'aigua a Espanya per a l'agricultura i solucions

A Espanya la demanda d'aigua és molt elevada, la proliferació del regadiu i els sistemes de reg utilitzats (per aspersió o per inundació), a zones de clima semiàrid origina greus problemes en el repartiment de l'aigua. I, a sobre, cada vegada hi ha més demanda d'aigua degut al creixement demogràfic i el desenvolupament econòmic. El consum d'aigua per càpita s'ha multiplicat per quatre els últims 50 anys.

Per solucionar el problema de la demanda, hi ha dues vies diferents:

• Cerca de nous recursos
• Millora en l'eficiència dels recursos actuals

Solucions domèstiques per estalviar aigua

• Mesures d'estalvi de caràcter general
• Reducció de pèrdues a la xarxa Reforestació Política de preus
• Mesures d'estalvi en l'agricultura
• Canvis en el sistema de reg Reparació de canalitzacions Replantejament del tipus de conreu i de la necessitat de nous regadius
• Mesures d'estalvi en el consum domèstic urbà
• Innovació tecnològica Mesures d'estalvi Evitar fuites i reparar aixetes que degoten Paisatgisme xeròfil Regar al vespre o ben hora al matí Reutilitzar aigües urbanes.
• Mesures d'estalvi en el consum industrial
• Reciclatge d'aigua en circuits de refrigeració Reutilització de l'aigua depurada Implantació de dispositius que evitin fuites

Explicació de l'eutrofització

En llacs, embassaments i, en general, en aquells llocs on les aigües estiguin estancades, els problemes de contaminació són més greus que en els rius, on l'aigua corre. L'eutrofització es produeix quan gran quantitat de matèria orgànica arriba a un dipòsit d'aigua poc oxigenat. La descomposició microbiana de la matèria orgànica consumeix oxigen i allibera fosfats i nitrats, que produeixen un creixement espectacular de les algues a prop de la superfície. Això dóna la coloració verdosa característica.

Durant l'estació freda, les algues moren i cauen al fons, on es descomponen i alliberen nutrients, que s'aprofitaran durant l'estació càlida.

L'eutrofització pot agreujar-se per l'abocament d'aigües residuals urbanes, que contenen detergents, sòlids alimentaris i residus fecals, abocaments industrials.