La Demostració de Déu en Descartes: Solipsisme, Idees i Realitat
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,8 KB
La Filosofia de Descartes: Déu, Coneixement i Realitat
La Demostració de l'Existència de Déu en Descartes
El text parla de la demostració de Déu en Descartes. Per a aquesta demostració, com a causa real i proporcionada, Descartes afirma que la idea de Déu és una idea infinita que ha creat totes les coses que existeixen. Ja que som substàncies finites, no podem haver creat la idea d'infinit i, per tant, algú infinit les ha hagut de posar en cadascú de nosaltres. Aquesta substància infinita és Déu. És a dir, tu no pots ser la causa de Déu, ja que no posseeixes cap de les seves característiques divines: ets finit, no omnipotent, no omniscient, etc.
Descartes es pregunta si podria existir en el cas que Déu no existís i de qui hauria rebut la seva existència. Només caldria que fos d'ell mateix, però si així fos, llavors no dubtaria de res, seria infinit, omnipotent, seria perfecte... doncs no s'hauria privat de res. En conclusió, Descartes accepta que sigui una idea innata.
Conceptes Clau de la Filosofia Cartesiana
- Substància: És allò que existeix per si sol, sense necessitat d'una altra cosa, com per exemple Déu.
- Idea: Una idea és una representació mental, que es pot classificar en tres tipus: adventícies, fictícies i innates.
La Demostració de Déu i el Solipsisme
Es tracta de la demostració de l'existència de Déu amb la qual vol acabar amb el solipsisme (estar tancat dins la res cogitans). Si Descartes no troba una veritat fora de la res cogitans, estaria condemnat al solipsisme. No podia fer-ho a partir d'idees adventícies, ja que el seu origen és extern i la fiabilitat dels sentits és qüestionable. Per a Descartes (racionalisme i idealisme), l'eina principal per intuir la veritat és la raó, mentre que per a l'empirisme de Locke, és la sensibilitat.
Criteris de Veritat: Plató, Descartes i Locke
Relacionat amb això, també hi ha criteris de veritat distints: Plató es basava en les Idees (Formes), Descartes en la claredat i distinció de les idees (existència racional), i Locke en l'experiència sensible.
Principis i Mètodes Filosòfics Comparats
D'altra banda, els primers principis de la seva filosofia són: per a Plató, les Idees; per a Descartes, les idees innates; i per a Locke, les impressions, respectivament. Pel que fa al mètode, Plató proposa la dialèctica, Descartes la deducció i Locke la inducció. La ciència que utilitzen l'idealisme i l'empirisme és la física, mentre que el racionalisme (com Descartes) utilitza les matemàtiques.
Antropologia i la Unió Cos-Ànima
Plató creia que una taula existeix perquè en nosaltres hi ha la idea de taula (com a record d'una Forma), mentre que per a Descartes, la idea de taula existeix en la nostra ment, però la seva correspondència amb una realitat extramental requereix una garantia divina. A més, pel que fa a l'antropologia, Descartes, rectificant Plató, va dir que l'ànima i el cos estan més units que un pilot i el seu vaixell; estan tan estretament units i sembla que estiguin barrejats, que és com si formessin una mateixa cosa. D'aquesta manera, sento dolor quan estic ferit, altrament, només el concebria amb l'enteniment.
Context Històric: Racionalisme i Empirisme
El text pertany al segle XVII, època de gran problemàtica envers la recerca de respostes. Hi ha dos corrents de gran importància: el racionalisme i l'empirisme. El racionalisme diu que l'origen i el fonament del coneixement vertader són les idees innates, i per a l'empirisme, les sensacions. El racionalisme pensa que les operacions de l'enteniment que garanteixen el coneixement vertader és la intuïció, mentre que per a l'empirisme és la sensibilitat. Per últim, el racionalisme pensa que el mètode adequat per arribar a la veritat en les ciències són les matemàtiques, mentre que l'empirisme pensa que és la física.
La Teoria Cartesiana de les Idees i la Realitat Extramental
Les idees adventícies i fictícies són falses (o no fiables) i el coneixement necessita de veritats absolutes. Per tant, només queden les idees innates. Descartes no es va basar en les matemàtiques per demostrar l'existència de la realitat extramental directament, ja que el món físic no es pot reduir només a nombres. Per tant, va escollir la idea de Déu com a punt de partida per demostrar una realitat extramental. Segons Descartes, la idea és un objecte del pensament; per tant, només es té certesa de l'existència mental d'aquesta idea, però no que tingui una realitat extramental. En resum, l'existència de les coses que pensem s'havia tornat problemàtica. Per això, Descartes va dividir les idees en adventícies, fictícies i innates en la seva teoria de les idees.