Demografia, Urbanisme i Poblament a Espanya

Conceptes Demogràfics i Poblacionals

S'aparta una mica... L'ombra del plec més llarg de la túnica de Moisès (o, simplement, el plec de la túnica...).

1.2. Exemple: Se sent superior a molts pintors joves que tenen èxit i creu que els crítics no saben valorar adequadament el seu art.

1.3. a) Correcte b) Correcte c) Fals d) Fals e) Fals

1.4. La resposta correcta és: text descriptiu.

1.5. La resposta correcta és: preocupat.

1.6.1. De dalt a baix: 4, 2, 5, 1, 3.

1.6.2. A) Salvador Valldaura. B) A París. C) El professor de piano. D) Pilar Segura (una cupletista del Paral·lel). E) Una tórtora.

Expressió Escrita

2.1. Un altre dia em vaig atrevir a insinuar-li que m'agradaria fer un quadre del vestíbul: el foc dels escuts, l'aigua tacada de color... La senyora Valldaura, tot ventant-se amb aquell vano de la poma, em va clavar una mirada com si volgués travessar-me: «Encara tens molt de camí per caminar, Jesús; com diu el meu marit, un cromo el pot fer tothom.» Vaig sortir descoratjat. Trepitjava la sorra com si fos d'or i com si el senyor Valldaura, que sempre em saludava mig sorprès i amb cara d'amoïnat, hagués de renyar-me perquè m'enduia polsina d'aquella a la sola de les sabates.

2.2.

2.3. Exemples:

• Hem d'alleugerir el pas si volem arribar al poble abans que es faci fosc.
• No m'agrada gens aquest vestit que t'has posat.
• Les sirenes de la fàbrica ens avisaven quan s'acostaven els bombarders.
• Els mariners dels contes es deixen enganyar fàcilment pels cants de les sirenes.

Demografia i Població

• Dinàmica demogràfica: Indica com varia la població d'un territori al llarg d'un temps.
• Taxa de natalitat: Percentatge que expressa el nombre de naixements en un territori durant un any per cada 1000 habitants.
• Taxa de mortalitat: Percentatge que expressa el nombre de defuncions en un territori durant un any per cada 1000 habitants.
• Creixement vegetatiu: Diferència entre la natalitat i la mortalitat.
• Taxa de creixement vegetatiu: Diferència entre la taxa de natalitat i la de mortalitat.
• Creixement migratori: Diferència entre emigració i immigració.
• Taxa de creixement migratori: Diferència entre el nombre de persones que entren i el nombre de persones que surten d'un país per cada 1.000 persones que hi habiten.
• Emigrant: Persona que es desplaça des del seu lloc de naixement o residència cap a un altre indret per un espai més o menys llarg de temps.
• Immigrant: Persona que prové d'un altre indret per un període més o menys llarg de temps en un nou lloc de residència.
• Moviment pendular: Desplaçament diari d'una persona entre el seu lloc de residència i el seu lloc de treball o estudi.

Causes dels Moviments Migratoris a Espanya

Internes:

• Creixement econòmic.
• Demanda de mà d'obra.
• Creixement vegetatiu baix.
• Baix cost de vida: les residències dedicades al turisme passen a ser definitives.

Externes:

• Fàcil accés a la Península (sobretot des del continent africà).
• Crisis econòmiques a l'estranger.
• Facilitat lingüística: l'espanyol.
• Entrada a la UE de països poc desenvolupats.

Causes Demogràfiques de l'Envelliment

• Descens de la fecunditat: que redueix el nombre de persones joves.
• Disminució de la taxa de mortalitat (augment de l'esperança de vida).
• Migracions: per feina. Comporta la pèrdua de població jove i pocs naixements.
• Esperança de vida: Càlcul de la mitjana dels anys que pot esperar viure una persona en el moment de néixer o a partir d'una edat determinada.

Anàlisi de la Piràmide de Població d'Espanya

Es tracta d'una piràmide de població d'Espanya de l'1 de gener del 2013 on està representada l'estructura de la població per grups d'edat i sexe. S'hi afegeix també la població d'origen estranger.

A l'eix horitzontal s'indica el percentatge de població, mentre que a l'eix vertical les franges d'edat estan distribuïdes en intervals de cinc anys. A la dreta es representen els valors corresponents a les dones i a l'esquerra els corresponents als homes.

Pel que fa a la distribució per edats, la piràmide presenta una forma regressiva o contractiva, fet que indica una població envellida, encara que mostra senyals de recuperació de la natalitat els darrers anys (a les dues franges dels 5 als 14 anys) per tornar a ser regressiva en l'últim quinquenni (de 0 a 4 anys), pels efectes de la crisi econòmica iniciada el 2007-2008. S'observa que els grups d'edat predominants són els de la població adulta (15-65). Tanmateix, és visible una contracció en els nascuts en el període 1935-40, corresponent a la Guerra Civil Espanyola (grup aproximat de 70-74 anys). En relació amb la població estrangera, s'observa que els immigrants es concentren en les edats adultes i joves i són escassos en el grup dels vells. Per contra, la franja de 0 a 4 anys mostra que no descendeix sinó que ha augmentat.

Pel que fa a la distribució per sexes, la piràmide mostra, en la base, que neixen més nens que nenes i que la població masculina és superior –a grans trets– fins a la franja dels 55-59 anys, a partir de la qual predominen clarament les dones, especialment en les edats més avançades.

Urbanisme i Funcions Urbanes

• Urbanització: Fenomen pel qual les ciutats creixen d'una manera accelerada (en nombre, població i superfície) i els models de vida urbans es fan extensius a grans àrees.

Funció Administrativa i de Serveis

• Serveis financers, culturals, lúdics...
• Administracions públiques i companyies privades instal·len les seves oficines.
• Se situen en les parts cèntriques: de vegades tenen edificis singulars.
• CBD (Central Business District): Àrees administratives i de serveis molt ben comunicades amb la resta de la ciutat mitjançant transport públic. Hi ha pocs habitatges i indústries.

Funció Comercial

• Característica pròpia de les zones urbanes.
• Proporcionen un ventall d'activitats de compra i venda de productes.
• Hi ha comerços especialitzats i grans magatzems o hipermercats.
• Els centres de serveis acostumen a ser poc homogenis (poc iguals).
• Especialització interna: Carrer o barri en el qual predomina una sola activitat.

Funció Residencial

• Lloc perquè la gent pugui viure.
• Totes tenen característiques diferents.
• Els barris antics acostumen a ser per persones amb rendes baixes.
• Provoca una degradació: deteriorament d'edificis.
• Segregació espacial: Distribució de la població urbana en àrees diferents segons les seves característiques econòmiques, socials, culturals o religions.
• Acostumen a ser causes econòmiques i també país de procedència.
• Eixamples (s. XIX - XX): Zones residencials de les classes mitjanes al voltant dels nuclis històrics.
• Són zones de serveis que provoquen pujades de preus.
• A la perifèria hi ha dues zones residencials diferents:
• Zones suburbials o ciutats dormitori: Sense planificació urbanística i amb manca de serveis.
• Àrees suburbanes o ciutats jardí: Barris amb funció residencial ben comunicats per carreteres i amb comerços en àrees de recent creació.

Funció Industrial

• Prop de les ciutats per aprofitar els centres de consum, mitjans de comunicació i transport i l'abundància de mà d'obra.
• Les zones industrials es localitzen actualment a la perifèria de les ciutats. Les grans factories són als polígons industrials i als parcs tecnològics.
• Polígon industrial: Zona planificada urbanísticament perquè s'instal·lin empreses dedicades a activitats industrials. Permet a les empreses compartir serveis. Tenen bona accessibilitat a les xarxes de transport i comunicacions. Exemple: Zona Franca.
• Parc tecnològic: Àrea industrial creada per concentrar empreses dedicades a la recerca i desenvolupament tecnològic (R+D). Participen empreses privades, universitats i administracions públiques. Utilitzen tecnologia capdavantera. Es dediquen a diverses activitats. Exemple: Viladecans, Cerdanyola.

Xarxa Urbana, Sistema Urbà i Regió Urbana

• Xarxa urbana: Conjunt de ciutats i nuclis de població que es diferencien per la seva mida i per les seves funcions, s'articulen jeràrquicament a través de les infraestructures de comunicació i es relacionen per nombroses interaccions. Són, per tant, sistemes dinàmics.
• Sistema urbà: Conjunt de ciutats i altres nuclis de població d'un determinat territori que formen una xarxa urbana més o menys complexa, amb nuclis i sectors especialitzats i interrelacionats que desenvolupen funcions de caràcter supralocal i que tendeixen a funcionar de manera unitària.
• Regió urbana: Territori extens format per ciutats i altres nuclis urbans, amb una elevada densitat mitjana de població, amb una gran concentració d'infraestructures viàries i productives i amb importants fluxos i intercanvis entre els diversos nuclis.

Poblament i Densitat de la Població

• La distribució de la població en una zona concreta se sap per la densitat de la població.
• Poblament: urbà i rural (concentrat o dispers).
• Densitat de població: resultat de dividir el nombre d'habitants d'un territori entre unitats de superfície (km²).
• Poblament rural concentrat: Tipus de poblament en què una població d'entorn rural s'agrupa fonamentalment en un únic nucli.
• Poblament rural dispers: Tipus de poblament en què la població viu majoritàriament en cases aïllades.
• A Catalunya el poblament rural concentrat és propi de la zona pirinenca, mentre que el poblament rural dispers es localitza a zones com el Vallès o el Gironès.

Agents Urbans

• Propietaris del sòl: Intenten aconseguir que els nous espais urbans es creïn en finques de la seva propietat per assolir guanys econòmics.
• Promotors, empreses immobiliàries i financeres: influeixen en la transformació urbana quan prenen decisions com portar fàbriques dels vells espais industrials a polígons industrials.
• Ciutadans: fan pressió perquè els usos del sòl puguin satisfer necessitats col·lectives d'habitatge, d'educació, salut, transport o lleure.
• Organismes públics: (ajuntaments, governs...) decideixen els usos del sòl i l'orientació que ha de prendre el creixement urbà.

Tipus de Plànols Urbans

Plànol Lineal

Està format a partir de dos eixos que determinen una creu lineal a la ciutat. L'eix major és una aplicació de la Ciutat lineal, concebuda al segle XIX, que consisteix en l'articulació dels carrers a partir d'una avinguda principal. S'estructura a partir d'un accident geogràfic natural o un accident fet per l'home.

Plànol Irregular

A occident aquest tipus de plànol coincideix amb la zona antiga de la ciutat i s'ubica històricament a la ciutat preindustrial. Aquest model de ciutat, amb un origen romà o medieval, estava envoltada de muralles, encara avui en dia en podem resseguir el seu traçat a moltes ciutats (Tarragona, Lugo, Cáceres, Granada, Àvila). Aquesta barrera determinava un creixement urbà molt limitat i la separava clarament del món rural.

Plànol Ortogonal, Reticular o en Quadrícula

Aquest tipus de plànol el podem trobar a la Grècia i Roma clàssiques, però el seu desenvolupament més característic es dóna al segle XIX, quan moltes ciutats com Barcelona van enderrocar les muralles medievals i van construir els eixamples.

Conceptes Urbanístics Addicionals

Gentrificació: és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri antigament de classe baixa que acaba sent de classe mitjana-alta. Els edificis hi són restaurats o modificats, tot incrementant-ne el valor, cosa que a la llarga n'acaba expulsant llurs antics habitants, més pobres amb llocs de treball precaris. Les zones amb més problemes de gentrificació a Barcelona són el Born, el Raval Nord, Poblenou, (Ciutat Vella) Sant Antoni (Eixample) la Barceloneta… però de fet es podria dir que tota la ciutat està gentrificada o en perill d'estar-hi. A tot arreu hi ha pressió de gent amb un poder adquisitiu més alt del que tenen els actuals residents, que provoca una pujada de preus que expulsa els veïns. El perill ara és que aquesta gentrificació afecti bona part de l'àrea metropolitana (L'Hospitalet…).

Segregació espacial de la població: distribució de la població en zones diferents segons les característiques econòmiques, socials, culturals o d'altres tipus.

Rehabilitació urbana: arranjament d'un barri ja existent per tal de millorar les condicions de vida dels seus habitants, mantenint les característiques i funcions inicials.

Qualificació del sòl: assignació d'un ús concret (residencial, industrial, agrícola, etc.) a una peça de terreny a través d'un pla territorial o urbanístic.

Edificabilitat: volum de construcció que permet el pla urbanístic d'una ciutat, o quantitat de cases o pisos que es poden construir en un solar.

Funció Residencial de les Ciutats

En el centre de la ciutat sol concentrar-se l'activitat administrativa i turística, a més de part de la de serveis i comercial, amb una certa funció residencial existent però amb menor importància que a la perifèria. Els cascos històrics acullen tant població de classe baixa i marginal com àrees de classes més altes producte de processos de gentrificació, ja que la millora dels espais i la regeneració dels barris fa que desaparegui la segregació espacial i la zona augmenta el valor i puja el preu dels habitatges, amb la qual cosa la població ha de marxar.

Els eixamples tenen una important funció residencial per a classes de renda mitjana o alta en general, i en els eixamples més antics se sol trobar també una part important de l'activitat comercial i de serveis.

• Les àrees perifèriques presenten funció residencial dominant, però de diferents característiques socials: àrees suburbanes amb zones residencials de classe alta o mitjana, amb bons serveis i comunicacions, i suburbis de classe baixa amb menor nivell de serveis i sovint mal comunicades.
• També a les àrees perifèriques més allunyades del centre trobem la funció industrial i part de la comercial que necessita una important extensió de sòl, ja que aquí és més barat, disposen de millor accessibilitat i, en el cas de la indústria, evita molèsties a la majoria de la població en cas que pugui provocar problemes de soroll o contaminació.

Àrea metropolitana: territori molt urbanitzat on existeix una ciutat central i una sèrie de ciutats més petites al voltant, amb les que manté relacions intenses de tipus econòmic i social.

Rururbanització: procés d'extensió dels usos característics de les zones urbanes en entorns de tipus rural, de forma dispersa i sense crear ciutat.