Demografia i Població a Espanya: Anàlisi Completa

Geografia de la Població: Distribució i Migracions

Estudia com es relacionen la població i el territori, analitzant aspectes com la distribució, el creixement, la composició i les migracions. Alguns veuen l’envelliment com un problema; d'altres, com un fet natural.

La Població i el Territori: Anàlisi de la Distribució

Per estudiar la distribució poblacional es tenen en compte la població (persones que viuen en un lloc en un moment concret) i el territori (normalment segons límits administratius com estats o municipis, segons dades de censos).

Fonts Demogràfiques Essencials per a l'Estudi Poblacional

Antigament, a Espanya es feien recomptes aproximats de població amb finalitats fiscals i militars. Des del segle XVIII, els càlculs van ser més precisos.

Les principals fonts actuals són:

• Cens: recompte detallat de la població (edat, sexe, estudis, feina, etc.) que es fa cada 10 anys. A partir de 1981, els anys acabats en 1.
• Padró municipal: registre local que recull naixements, defuncions i canvis de residència. Sempre actualitzat gràcies a la digitalització.
• Registre civil: recull naixements, matrimonis i defuncions. Permet calcular el creixement natural de la població.

Evolució Demogràfica a Espanya: El Model de Transició

La població espanyola s’ha transformat seguint el model de transició demogràfica, que permet analitzar els canvis en la natalitat i la mortalitat. Espanya va viure aquest procés més tard que altres països com el Regne Unit, però de manera molt ràpida al segle XX.

Fase I: El Règim Demogràfic Antic (Alta Natalitat i Mortalitat)

Fase de llarga durada amb natalitat i mortalitat molt altes, que provocaven un creixement molt lent. L’esperança de vida era baixa, per les males condicions de vida i les epidèmies. A Espanya, aquesta fase es va allargar més que en altres països, sobretot a les zones rurals.

Fase II: Creixement Demogràfic i Migracions a Espanya

A Espanya aquesta fase comença als anys vint, amb natalitat alta i mortalitat en descens, gràcies a millores en alimentació i higiene. El creixement demogràfic es va frenar amb la Guerra Civil (1936-1939), però es va reprendre amb força entre 1950 i 1970, provocant una gran pressió poblacional i migracions internes cap a zones industrials i a l’estranger.

Fase III: Ajustament Demogràfic i Baixada de la Natalitat

Iniciada als anys vuitanta a Espanya, aquesta fase es caracteritza per la baixada de la natalitat fins a nivells similars a la mortalitat. Les causes són econòmiques i socials: menys necessitat de tenir molts fills, accés de les dones al treball, escolarització infantil i canvi del model familiar.

Fase IV: Nou Règim Demogràfic i Repunt per Immigració

Tant a Espanya com a Europa, aquesta etapa es caracteritza per unes taxes de natalitat i mortalitat molt baixes, amb un creixement gairebé nul o fins i tot negatiu. L’esperança de vida ha augmentat notablement, situant-se al voltant dels 83 anys. A Espanya, aquesta fase s’inicia a finals del segle XX, però a principis del segle XXI hi ha un petit repunt de la natalitat gràcies a l’arribada d’immigrants estrangers.

Dinàmica de la Població Espanyola: Factors Naturals i Socials

La dinàmica poblacional es determina per factors naturals (natalitat, mortalitat, fecunditat, nupcialitat) i socials (migracions internes i externes).

Moviment Natural de la Població: Naixements i Defuncions

És la diferència entre naixements i defuncions. Si hi ha més naixements, la població creix; si hi ha més defuncions, disminueix.

La Natalitat a Espanya: Tendències i Factors Clau

Des del segle XX, la natalitat ha baixat progressivament, sobretot des dels anys setanta, provocant un creixement natural molt dèbil i un envelliment de la població. Entre 2000 i 2008 hi va haver un petit repunt per dues raons: les dones nascudes en anys de fort creixement arribaven a l’edat fèrtil i també va augmentar l’arribada d’immigrants joves. Des de 2008, la natalitat torna a baixar per la crisi econòmica i la menor presència de dones joves. El 2014 el creixement natural era gairebé nul (0,69%).

La Mortalitat a Espanya: Reducció i Causes Principals

Al llarg del segle XX la mortalitat es va reduir molt, sobretot per la caiguda de la mortalitat infantil i l’augment de l’esperança de vida. El 2014 la taxa era del 8,47%, lleugerament superior pels efectes de l’envelliment. Les principals causes de mort són les malalties cardiovasculars i els tumors. La mortalitat infantil és molt baixa (2,82‰), comparable als països més desenvolupats.

Nupcialitat i Fecunditat: Reptes Demogràfics Actuals

Avui dia la taxa de matrimonis ha perdut rellevància demogràfica per l’augment de parelles de fet i famílies monoparentals. L’any 2014, la mitjana de fills per dona era d’1,32, una de les més baixes d’Europa. Tot i que es preveu un lleuger augment, el nombre de dones en edat fèrtil ha disminuït, fet que dificulta el creixement poblacional.
L’edat mitjana de maternitat (31,7 anys el 2014) ha augmentat respecte als anys setanta, quan era de 25 anys, principalment per la inseguretat laboral. Per mantenir el relleu generacional caldrien 2,1 fills per dona, però ni tan sols la immigració ha estat suficient per assolir aquest nivell.

Evolució Recent de la Població Espanyola: Impacte Migratori

L’1 de gener de 2015, Espanya tenia 46,6 milions d’habitants, tot i que el màxim es va assolir el 2011 amb més de 47 milions. El creixement poblacional recent s’ha degut, sobretot, a la immigració. El 2008, el 71,4% dels nous residents eren estrangers, però el 2014 es va registrar un saldo migratori negatiu: van marxar més persones de les que van arribar.
El 2015, els estrangers representaven un 10,1% de la població, una xifra menor que anys enrere pel descens de la immigració i per l’adquisició de la nacionalitat espanyola.
A més, hi ha grans diferències territorials: regions com Astúries, Galícia i Castella i Lleó tenen població molt envellida, mentre que la Regió de Múrcia, Madrid i les Balears mantenen un creixement natural positiu gràcies a una població més jove.

Estructura de la Població Espanyola: La Piràmide d'Edats

L’estructura d’una població reflecteix com es distribueixen les persones per edats i sexes. Es representa mitjançant una piràmide d’edats, un gràfic on es mostra la proporció d’homes (a l’esquerra) i dones (a la dreta) per grups d’edat de cinc anys.

Anàlisi de la Piràmide d'Edats d'Espanya: Tendències Clau

La piràmide d'edats d'Espanya mostra l'estructura de la població per edats i sexe. La població masculina es representa a l'esquerra i la femenina a la dreta, amb els percentatges sobre la població total. Els grups d'edat es divideixen en joves (0-14 anys), adults (15-64 anys) i ancians (65 anys en endavant). La piràmide d'Espanya és de contracció, pròpia de països desenvolupats, amb una natalitat baixa i una esperança de vida alta.

Les característiques de la piràmide d'Espanya inclouen un estrenyiment en les primeres edats a causa de la disminució de la natalitat des de 1979, amb un repunt conjuntural el 2008. El cos central, entre 35 i 49 anys, es veu eixamplat pel creixement de la població nascuda entre 1966 i 1980 i per la immigració. Els esglaons superiors mostren un augment en les edats més altes, ja que la població viu més anys.

Comparant les piràmides de 1887 i 2015, s'observa una disminució de la població jove i un augment de la població adulta i d'ancians, amb una inversió de la corba demogràfica. Pel que fa a la distribució per sexe, el 2015 el 50,9% de la població eren dones i el 49,1% homes. Tot i que tradicionalment naixien més homes que dones, la mortalitat infantil s'ha reduït i la immigració, que és majoritàriament masculina, afecta aquestes proporcions.

L'Envelliment Poblacional a Espanya: Causes i Reptes

L'envelliment de la població és un procés natural i desitjable, vinculat a una millor qualitat de vida. Espanya, com molts altres països de la UE, té una població envellida, amb una mitjana d'edat de 42,44 anys el 2015. Les causes d'aquest envelliment són la baixa natalitat i l'augment de l'esperança de vida, que va ser de 82,8 anys el 2014 (85,6 anys per a les dones i 80,1 anys per als homes). Es preveu que el 2025, el 20% de la població espanyola tindrà més de 65 anys, i fins al 30% el 2050. Aquest fenomen genera preocupacions sobre el pes econòmic de mantenir les pensions i la necessitat d'un sistema de serveis socials i sanitaris adequat.

Distribució Territorial de la Població Espanyola

La població espanyola es distribueix de manera desigual pel territori. Tot i que Espanya té una densitat de 92,1 habitants per km² (bastant baixa en comparació amb altres països europeus), la població es concentra principalment a la costa i les valls adjacents, zones que han experimentat un desenvolupament econòmic industrial i turístic. Les grans àrees urbanes com Barcelona, València, Sevilla, i les àrees metropolitanes d'aquestes ciutats tenen una densitat de població molt alta. També es destaca Madrid, amb la ciutat més gran i una àrea metropolitana extensa.

D'altra banda, les zones interiors de la península, com Castella i Lleó, Castella-La Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia, tenen una població més baixa, ja que van perdre molts habitants durant les migracions rurals cap a zones industrialitzades en les dècades de 1960 i 1970.

La Població Activa a Espanya: Característiques i Evolució

La població activa d'un país sol representar entre els 2/5 i els 3/5 de la població total, amb variacions segons l'edat de la població, la diversitat d'ocupacions i la participació de les dones en el mercat laboral. A Espanya, la població activa ha augmentat a mesura que la població ha crescut i a causa de la incorporació de les dones al món laboral.

Dinàmica dels Sectors Productius: Transició i Terciarització

A mesura que una societat es desenvolupa, la població activa es trasllada d'un sector a un altre: primer de l'agricultura a la indústria, i després de la indústria al sector terciari (serveis). Aquest fenomen es deu a l'augment de la renda, que impulsa una major demanda de serveis i béns. En els països desenvolupats, el sector terciari ha experimentat un creixement notable, amb una demanda creixent de serveis per a empreses.

Situació Actual de la Població Activa i l'Atur

La població activa inclou totes les persones de 16 anys o més que estan treballant o buscant feina. Segons l'Enquesta de Població Activa de 2016, la població activa a Espanya era de 22.821.000 persones, amb una taxa d'activitat del 59,3%. Comparat amb el 2001, quan la població activa era de 17.800.000, es veu un augment constant, amb un màxim al 2012 (23.492.000), a causa de l'entrada de joves al mercat laboral, la immigració i la major incorporació de dones al treball.

La diferència entre la població activa i la població ocupada és la població aturada, que ha crescut a causa de la crisi econòmica. El 2013, la taxa d'atur va assolir un màxim del 26,1%, i tot i la posterior reducció fins al 21% al començament de 2016, molts ciutadans han optat per buscar feina a l'estranger o han canviat de sector.

Tipus de Contractes Laborals a Espanya: Tendències

En 2016, el 74,9% dels treballadors assalariats tenien contractes indefinits, mentre que el 25,1% eren temporals. Tanmateix, la proporció de contractes temporals ha augmentat, amb un percentatge més alt de contractes a temps parcial. La tendència a la baixa dels contractes indefinits es veu clarament comparant el 2007 (on el 15% dels contractes eren indefinits) amb el 2016 (on només el 8,9% eren indefinits).

Durant la crisi econòmica, les empreses han pressionat per flexibilitzar la contractació, mentre que els sindicats i el sector social defensen els drets laborals. Per combatre l'atur, l'Estat ha impulsat incentius per a la contractació laboral, especialment per als contractes indefinits.

L'Atur a Espanya: Causes, Impacte i Grups Afectats

L'atur depèn del creixement econòmic: en crisi, augmenta; en creixement, disminueix. A Espanya, han tingut lloc tres grans crisis: a mitjans dels anys setanta (preus del petroli), als anys noranta (automatització) i la financera de 2007. Al 2016, l'atur era alt, amb 4,8 milions de persones sense feina, afectant especialment a joves, menors de 25 anys, majors de 40 i minories ètniques. Les regions dependents de la construcció i el turisme han patit més, mentre que altres han recuperat contractes amb més rapidesa. Les persones aturades reben prestacions, però l'atur segueix sent un problema greu.

Incorporació de les Dones al Món Laboral: Progressos i Reptes

Les dones han passat de fer treball domèstic no remunerat a accedir al món laboral gràcies a la millora de la societat del benestar i la planificació familiar. Això ha afavorit la igualtat econòmica entre homes i dones, tot i que encara hi ha desigualtats, com la discriminació salarial. Avui, les dones tenen accés a tots els estudis i treballs, però la diferència salarial continua sent un problema.