Demografia i industrialització a Espanya al segle XIX

Demografia espanyola segle XIX

Transició demogràfica a Europa a partir de la segona meitat del segle XVIII del cicle demogràfic de l'Antic Règim al cicle modern.

Augment de la població a Espanya de 7,5 a 18,1 milions d'habitants al segle XVIII.

Reducció de la mortalitat catastròfica, però encara hi ha malalties epidèmiques (febre groga, còlera).

Crisi de subsistència (falta de productes de primera necessitat) al llarg del segle XIX, carestia.

El creixement de les ciutats al segle XIX comporta malalties, sobretot la tuberculosi.

Emigració catalana majoritària a Cuba i Puerto Rico.

Població de Catalunya del segle XIX: zones progressives (guanyen població) litoral, prelitoral, conca del Segre i regresives (perden) zones interior i de muntanya.

Agricultura i el món rural

Corts de Cadis procés desvinculador de les terres de la noblesa.

Desamortitzacions de Mendizábal i de Madoz.

Camperols amb pocs recursos no es beneficien.

Especialització regional de la producció agrària.

Crisi agrària entre 1880 i el 1910 a Europa occidental.

Crisi de la fil·loxera a final de segle i conflicte dels rabassaires a Catalunya.

Plaga va afectar els contractes de rebassa morta: tipus de contracte utilitzat a les zones viticoles de Catalunya, pel qual se cedia una parcel·la a un pagès per plantar vinyes.

Procés d'industrialització

Mesures proteccionistes que prohibien la importació de manufactures de cotó estrangeres.

Desenvolupament de la indústria tèxtil cotonera esdevé la primera regió industrial d'Espanya, els industrials catalans controlen el mercat espanyol gràcies als aranzels proteccionistes.

Crisi del cotó per la guerra de Secessió nord-americana, fallida de les companyies ferroviàries catalanes.

Reactivació econòmica gràcies al control del mercat colonial cubà, el vapor és font d'energia del procés industrialització i ús de la hidràulica per reduir costos (textil).

Espanya no disposa de prou carbó, fracàs de desenvolupar una indústria siderúrgica a Andalusia i a Catalunya, a Barcelona es desenvolupa una foneria moderna.

Minerometal·lúrgica important a Astúries i al final de la tercera guerra carlina creix la indústria siderometal·lúrgica basca i s'instal·len els primers alts forns a Bilbao.

Espanya és un dels principals exportadors internacionals de minerals durant el segle XIX i les explotacions mineres passen a mans de capitals estrangers (siderometal·lúrgica).

Comerç, infraestructures, comunicació

Comerç exterior: Exportació de minerals i productes agraris i importacions de béns de consum i de primeres matèries industrials (cotó i carbó).

França i Regne Unit principals clients, proveïdors d'Espanya.

Participació de comerciants catalans en el tràfic d'esclaus a Cuba.

Xarxa de vies de comunicació terrestre: Transport per carretera lent, perillos i car. 1848 primera línia de ferrocarrils a la península de Barcelona a Mataró.

Llei general de ferrocarrils de 1855: construcció de 10.800 km de línia fèrria.

Estructura radial de la xarxa i la construcció del ferrocarril va dependre de la protecció de l'estat oferint subvencions a les companyies per km de via construïda. Llavors es van planificar línies en funció de la subvenció que rebien les companyies, la necessitat de les inversions elevades que requeria el ferrocarril va facilitar l'entrada de capital estranger, els inversors autònoms van ser nombrosos a Catalunya i van connectar els centres industrials de Sabadell, Terrassa i Manresa.