Demografia i geografia de la població

La demografia de la població és l'estudi de les poblacions humanes en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, les defuncions i els moviments migratoris.

La geografia de la població, a més, relaciona allò que estudia la demografia amb els llocs on passen els fenòmens demogràfics

1.1 La geografia de la població

La geografia de la població estudia les formes de relació entre els territoris i les variacions espacials dels fenòmens demogràfics

1.2 La població en el territori:

A l'hora d'estudiar la població són importants 2 conceptes

La població és un conjunt d'éssers humans que viuen en un territori que es presenta delimitat d'acord amb diversos criteris de pertinença i en relació amb un moment temporal determinat

Respecte al territori de referència, s'utilitzen entitats administratives com estats, provínies i municipis, perquè les dades demogràfiques provenen dels censos i dels registres civils que elaboren les diferents institucions

1.3 Les fonts demogràfiques més importants són:

El cens; és el recompte de la població d'un país en un moment determinat que ens aporta informació sobre el volum de la població, la composició per sexes i edats, l'estat civil, la grandària de les famílies, el nivell d'estudis, la professió, la renda, etc.

El padró municipal: és un registre de competència local que comptabilitza naixements, defuncions i canvis de residència en el municipi.

El registre civil; comptabilitza naixements, matrimonis i defuncions. Amb aquestes dades l'Institut Nacional d'Estadística fa les estadístiques del moviment natural de la població.

Evolució de la població espanyola

Règim demogràfic antic (fase 1)

Natalitat elevada (5 fills x dona), aquesta era necessària ja que la mortalitat infantil feia estralls durant el primer any de vida fins els 7 anys. L'esperança de vida era d'uns 35 anys a causa de les dures condicions de vida, la falta d'higiene i els escassos recursos mèdics.

Alta mortalitat producte de les epidèmies, males collites, guerres i catàstrofes naturals. La Pesta Negra va reduir la població de les zones afectades a 1/3 part en 1 any. La població amb prou feines augmentava i per això aquesta etapa s'anomena d'estabilitat demogràfica.

Creixement demogràfic (fase 2)

La natalitat va continuar sent alta, però la mortalitat va començar a davallar i hi va haver un notable creixement demogràfic. La reducció de la mortalitat va ser produïda per les millores de l'alimentació i de la higiene.

A la Gb els processos de l'agricultura van poder eradicar les fams catastròfiques, perquè es van introduir conreus i tècniques més eficients en les feines del camp; a més, la difusió de l'ús de sabó i la recollida d'escombraries va ajudar a evitar-hi epidèmies.

L'ajustament demogràfic (fase 3)

La mortalitat va continuar baixant a causa dels avenços de la higiene i la medicina (ús de vacunes), però la tendència més significativa va ser la disminució de les tasques de natalitat. Les causes d'aquesta reducció van ser:

Econòmiques: el control de la fertilitat se sol donar quan els fills deixen de representar una ajuda per a l'economia familiar i una assegurança de vellesa dels pares. També coincideix amb l'escolarització dels nens, la prohibició de treballar per als infants i l'establiment de les pensions per jubilació

Socials. La baixa mortalitat infantil, el creixement del consum. l'accés de les fondes a llocs de feina remunerada i el canvi de passar de la família rural extensa a l'estructura familiar en parella.