Demografia, Economia i Moviment Obrer a Espanya (s. XIX)

Demografia de la Població Espanyola al Segle XIX

La població espanyola augmenta, però a un ritme molt més baix que la mitjana europea. L'augment és lent a causa d'una baixa natalitat i una alta mortalitat provocada per guerres, epidèmies i fams. En 25 anys, la població creix en 2 milions, un 9% a Espanya i un 11% a Catalunya. Es produeix una important emigració cap a Argentina, Brasil i Cuba. També hi ha una migració interna del camp a la ciutat i del centre a la perifèria.

Espanya continua sent un país predominantment agrari, amb un 60% de la població treballant al camp. A Catalunya, en canvi, el sector secundari guanya pes. El creixement vegetatiu és baix, però la població augmenta a Barcelona i al litoral a causa de l'arribada d'immigrants.

Prosperitat Econòmica i la Febre d'Or

Barcelona experimenta un creixement desmesurat, convertint-se en una ciutat macrocefàlica. L'economia de la Restauració es caracteritza per la prosperitat econòmica, impulsada per la Segona Revolució Industrial. La xarxa de ferrocarrils s'expandeix i la renda agrària augmenta gràcies a les innovacions. La industrialització continua a Catalunya i al País Basc.

Al camp, s'introdueixen nous conreus i s'especialitza la producció vitivinícola. Es manté el conreu d'oliva i cereals, tot i que el blat disminueix. L'economia de mercat es consolida al litoral català i valencià.

La crisi de la fil·loxera afecta greument el sector vitivinícola. Inicialment, els Pirineus actuen com a barrera natural, afavorint l'exportació de vi català a Europa. Aquesta època es coneix com la dècada de la febre d'or. No obstant això, la fil·loxera acaba entrant a Catalunya, provocant una davallada en la producció i la pèrdua de mercats. La recuperació de la vinya francesa, amb la plantació d'espècies americanes, i la fi del tractat comercial amb França agreugen la situació. Aquest context provoca el primer conflicte rabassaire, relacionat amb el contracte de rabassa morta.

Indústria Siderúrgica al País Basc

Al País Basc es desenvolupa la indústria siderúrgica gràcies a l'explotació de ferro d'alta qualitat. Els anglesos compren el ferro basc, i la burgesia emprenedora aprofita el capital acumulat per invertir. A més, s'utilitzen els vaixells anglesos per importar carbó de Cardiff.

Factors que Dificulten el Creixement Industrial

Diversos factors dificulten el creixement industrial a Espanya:

• Manca de fonts d'energia: el carbó s'havia d'importar i les mines catalanes eren de mala qualitat.
• La indústria siderúrgica es desenvolupa poc (La Maquinista).
• Poc mercat (península i Cuba).
• Productes poc competitius: baixa qualitat i preus elevats.

Indústria Tèxtil Catalana: Vapors i Colònies

La indústria tèxtil catalana es concentra en dos models:

• Vapors: situats a les ciutats litorals, prop dels ports. Utilitzen la màquina de vapor i concentren els habitatges dels obrers a les ciutats. Són influenciats pel moviment obrer.
• Colònies industrials: ubicades al llarg dels eixos fluvials del Llobregat i el Ter. Aprofiten l'energia hidràulica per reduir costos. Són de nova creació i empren mà d'obra dòcil amb sous baixos.

El Moviment Obrer

La classe obrera se sent decebuda després del Sexenni Revolucionari i rebutja les formes de poder i les organitzacions polítiques, inclosos els partits demòcrates i republicans.

Fundació i Dissolució de l'AIT

El 1864 es funda l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) amb l'objectiu d'unir els esforços de la classe obrera en la lluita contra el capitalisme. L'AIT es dissol a causa de la divisió entre marxistes i anarquistes.

Prohibició del Dret d'Associació (1875-1881)

Entre 1875 i 1881, el govern de la Restauració prohibeix el dret d'associació de les organitzacions obreres, mostrant intransigència i despreocupació per les qüestions socials. L'escolarització és molt baixa, amb un 71,5% de la població analfabeta. L'Església s'encarrega de l'educació de les classes altes. Les condicions laborals són precàries.

Excepcions a la Intransigència

Hi ha dues excepcions a la intransigència del govern:

• 1883: Es crea la Comissió de Reformes Socials, una iniciativa estatal per impulsar informes i propostes legislatives sobre problemes socials.
• 1876: Es funda la "Institución Libre de Enseñanza" per Giner de los Ríos, que promou un ensenyament lliure i de renovació pedagògica.

Condicions Laborals i de Vida dels Obrers

Les condicions laborals dels obrers són molt dures:

• Salaris baixos.
• Jornades laborals de 15-16 hores.
• Treball infantil (a partir dels 6-7 anys).
• Males condicions de treball.
• Acomiadament lliure.
• Manca de protecció social.
• Alts índexs d'accidents laborals.

Les condicions de vida també són precàries:

• Analfabetisme.
• Mala alimentació.
• Alta incidència de malalties.
• Habitatges en males condicions.
• Baixa esperança de vida.