La demografia i l'economia a l'Antic Règim

PRIMERA X

Característiques demografia antic règim→ natalitat elevada, una mortalitat elevada i els efectes negatius de les crisis periòdiques o subsistència. / Les potències econòmiques més grans d’aquella època van ser ciutats que tenien ports importants des dels quals comerciar, com ara Venècia, Anvers, Lisboa, Sevilla, Londres i les ciutats de la Hansa. Casi bé totes portuàries./ La base de l’economia continuà sent l’agricultura. Els estaments eren els diferents grups socials, aquests estaments es divideixen en els privilegiats i en els no privilegiats./Classe social que va experimentar desenvolupament important al llarg de l’edat moderna → la burgesia, ja que es dediquen al comerç a gran escala i al món de les finances. El món dels bancs. /La monarquia autoritària és una forma de transició entre la monarquia feudal, amb uns monarques força dèbils, i la monarquia absoluta, que representa la concentració de tots els poders en mans dels reis.Característiques: Cada cop volen tenir més poder però l’han de compartir amb el parlament o les cors.

Regnes europeus van destacar sobre els altres durant el segle XV: França, Anglaterra, Espanya, Rússia. Els monarques autoritaris necessitaven augmentar els ingressos, ho van fer Augmentant els impostos / Estats península ibèrica 1492: La corona de Castella, la corona d’Aragó, el regne de Navarra, el regne de Portugal i el regne islàmic de Granada./Representació matrimoni Reis Catòlics:→Van dur a terme una política exterior expansiva. →Van fer de la unificació religiosa un dels objectius de la política interior. →Es van ampliar les possessions de la monarquia./Aspectes + importants política interior d’Isabel i Ferran: → Cada corona va mantenir-se independent, amb lleis i institucions pròpies. /Territoris que van incorporar: El regne de Granada, el regne de Navarra, Melilla i Orà, les illes Canàries , el regne de Nàpols./Comunitats religioses expulsades dels territoris dels Reis Catòlics:Van expulsar als Jueus i als Musulmans./Repercussions de la política d’unitat religiosa dels Reis Catòlics?Van patir una persecució inquisitorial molt dura./ Ordena cronològicament les incorporacions i conquestes fetes pels Reis Catòlics.

A península Ibèrica van conq regne Granada, últim territori en poder dels musulmans, que van incorporar a la corona de Castella el 1492. El 1512, un cop morta Isabel van conquerir el regne de Navarra. A l’Àfrica van conquerir diverses places, com ara Melilla i Orà, i a l’oceà Atlàntic les illes Canàries i van començar la conquesta d’Amèrica, territoris que van ser incorporats tots a la corona de Castella. A la corona d’Aragó van incorporar el regne de Nàpols (1504). / Objectius de la política matrimonial duta a terme per Isabel i Ferran→unificació religiosa Luteranisme, idees principals d’aquesta doctrina? Va sorgir perquè a Martí no li agradava com funcionava l’església catòlica, ja que era molt corrupte. Les principals idees: → Les persones se salven per la fe, i no pas per les obres que facin. →Els creients es relacionen directament amb Déu per l’oració, sense necessitat que els sacerdots exerceixin d’intermediaris. →  L’única font de veritat són els textos sagrats. Cada persona pot interpretar la Bíblia, sense que hagi d’acceptar la interpretació de l’Església. →Dels set sagraments, només dos són veritables: el baptisme i l’eucaristia. → El culte a la Verge i als sants ha de desaparèixer. / Quina va ser la reacció de la jerarquia catòlica? Indica el nom d’altres esglésies protestants: La reacció de la jerarquia catòlica va ser contraria, no els va agradar que hi hagués algú que protestés amb la seva

església. Això esdevindrà a la contrareforma.Nom d’altres esglésies protestants: →Església anglicana (d’Enric 8è) →El calvinisme (Joan Calví) →Luteranis →L’església catòlica. / Les guerres de religió noobeïen únicament a motius religiosos. Solien servir per apoderar-se de territoris. Quants més territoris, més poder. /

/Durant el segle xiv va començar a definir-se a Itàlia una nova època artística, el Renaixement. Els artistes del Renaixement rebutjaven l’estètica medieval i tenien com a models les obres i els cànons de bellesa de l’antiguitat grecollatina. L’estil renaixentista es va desenvolupar durant els segles xv (Quattrocento) i xvi (Cinquecento), i des d’Itàlia es va difondre a la resta d’Europa durant el segle xvi.

/ Conflicte internacional va desgastar la monarquia hispànica → La guerra dels 30 anys. / Zones d’influència de la branca austríaca de la casa d’Habsburg → La marca hispànica i el sacre imperic romanogermànic, les províncies unides, austria, regne d’ungria boenia, ungria. / evolució de la situació política a França durant els regnats d’Enric IV, Lluís XIII i Lluís XIV. / de què depenia l’estabilitat política d’Europa?

Depenia dels pactes entre les grans potències. / Què es dirimia en la guerra dels Trenta Anys? Quins països es van enfrontar?

conflicte bèl·lic que es va desenvolupar a Europa entre 1618 i 1648. Es tractava de diversos conflictes sota una mateixa denominació que aplegava qüestions polítiques, territorials i religioses (enfrontaments entre catòlics i protestants). En essència, va ser una confrontació armada on es dirimia l’hegemonia continental, i de la qual va sortir un nou ordre internacional basat en l’equilibri entre potències./

SEGONA X

Diferents models polítics: La monarquia absoluta→ El rei concentrava tots els poders de l’Estat (executiu, legislatiu i judicial) i els va consolidar a costa dels estaments privilegiats (la noblesa i l’Església) i de les prerrogatives dels parlaments. Va imposar la centralització política, va eliminar la dissidència religiosa, va controlar la noblesa, i va convertir la cort en el centre de l’administració de l’Estat. L’hegemonia francesa → Lluís XIV va accedir al tron de França el 1643 tenint tot just quatre anys. Fins al 1661 va governar el seu favorit, el cardenal Mazzarino, i més endavant el rei va assumir personalment el govern. Des del tractat de Westfàlia, de 1648, França s’havia convertit en la primera potència d’Europa. La política exterior de Lluís XIV es va dedicar a augmentar el poder del seu país: Ampliant les fronteres de França a costa dels estats veïns.  i Formant un imperi colonial .La resta de potències europees van formar diverses coalicions per frenar l’expansió francesa. , La monarquia parlamentària anglesa: Durant el segle XVII, Anglaterra es va veure sacsejada per diversos conflictes que enfrontaren la dinastia dels Stuart, que volia ampliar els poders de la monarquia, amb el Parlament, institució d’origen medieval en què estaven representats l’alta noblesa i el clergat (cambra dels Lords) i els representants de la noblesa menys important i de la burgesia (cambra dels Comuns).  La república de les Províncies Unides: A l’últim quart del segle XVI i després de la revolta contra la monarquia hispànica, les Províncies Unides van establir un sistema republicà de govern. L’Estat estava format per set províncies, cada una amb un parlament propi, que es reunien als Estats Generals per prendre decisions comunes. Les institucions centrals se superposaven a les locals i les ciutats gaudien d’un elevat nivell d’autonomia

Població i l’estructura social:  La demografia:La demografia del segle XVII, coneguda amb el nom de demografia de l’Antic Règim, es caracteritzava per una natalitat i una mortalitat elevades, i per la importància i la influència de les crisis demogràfiques, que provocaven un elevat increment de la mortalitat (mortalitat catastròfica).Durant aquest segle, la fam, la guerra i les epidèmies, o la combinació de tot plegat, multiplicaven per dos o per tres, i fins i tot més, la mortalitat habitual. Per raó de l’impacte de les diferents crisis demogràfiques, el XVII va ser un segle d’estancament de la població.  La pervivència de l’estructura estamental: a societat europea del segle XVII estava formada per ordres (estaments) i grups o classes dins de cada estament. El clergat i la noblesa no pagaven impostos directes, estaven protegits per un sistema jurídic particular i gaudien de la possibilitat d’accedir a càrrecs de govern i responsabilitat; eren els privilegiats. Aquests estaments es dividien internament en grups en funció de la seva importància: alta i baixa noblesa, i alt i baix clergat. Al llarg del segle XVII, però, aquests estaments van anar perdent poder i independència respecte a l’autoritat reial.

L’economia:es caracteritza pel predomini de l’agricultura, a la qual es dedicava entre un 80  % i un 90  % de la població, segons els països. Es tractava d’una agricultura majoritàriament cerealista (blat, blat de moro, sègol, arròs...) i de rendiments baixos. → L’agricultura: Els mals resultats generals s’expliquen per l’ampliació dels cultius a terres de qualitat més dolenta i per l’esgotament de molts terrenys sotmesos a sobreexplotació. Mala qualitat de les llavors, falta de fems i utilització d’instruments rudimentaris, expliquen el perquè de uns resultats tan deficients. La manca de fertilitzants era una conseqüència directa de l’escassetat de ramat, cosa que abocava a la utilització d’escombraries, excrements humans i altres residus o a fer servir la tècnica del guaret, que obligava a deixar una part dels camps incultes durant un o més anys, amb l’objectiu que les terres recuperessin la fertilitat.Cal tenir en compte la influència de les condicions climatològiques, que al llarg del segle provoquen pèrdues de collites. Aquest fet es veia agreujat pels problemes de transport i l’escassa integració dels mercats, suma de circumstàncies que expliquen el desencadenament de les temudes crisis de subsistència, que van afectar de forma desigual els països europeus. També s’han de valorar els efectes negatius sobre l’agricultura dels llargs conflictes bèl·lics. Els exèrcits vivien sobre el territori i moltes vegades practicaven la política de la terra cremada. Cal precisar, però, que l’impacte del factor bèl·lic, a diferència del meteorològic, no era tan general, però podia tenir efectes molt devastadors sobre el ramat dels territoris afectats, ja que repercutia directament sobre la disponibilitat de carn, animals de tir i càrrega, i fems.

l’humanisme: →Les idees i els valors d’una època nova: Les transformacions artístiques i culturals dels segles xv i xvi van tenir com a referent la cultura clàssica grecollatina. Per això aquesta època nova rep el nom de Renaixement, que significa, literalment, ‘tornar a néixer’. Un dels trets essencials d’aquest període va ser l'Humanisme, un corrent cultural que es va caracteritzar per: →Situar l’ésser humà en el centre de l’interès in-tel·lectual i científic, en oposició amb la mentalitat medieval, que convertia Déu en el centre de tot. → Recuperar la literatura, la filosofia i l’art de l’antiguitat. Els humanistes van estudiar els textos originals, en llatí i en grec, sense traduccions ni interpretacions medievals. →Defensar la recerca de la veritat a través de la raó i l’experiència. →Una profunda curiositat. Els humanistes aspiraven a un coneixement integral; no s’especialitzaven en una sola matèria o camp del coneixement. Els principals pensadors d’aquest corrent van ser Erasme de Rotterdam, Thomas More i Joan Lluís Vives./ La difusió de l’Humanisme:Les obres dels humanistes es van difondre fonamentalment a través de la impremta i dels contactes entre pensadors i científics. La invenció de la impremta de tipus mòbils per part de Gutenberg, el 1440, va permetre publicar una quantitat de llibres inimaginable anteriorment i les reunions d’humanistes van permetre desenvolupar i difondre les idees i les aportacions noves. En aquest sentit, va destacar l’Acadèmia Platònica de Florència. Les universitats van mantenir els mètodes d’estudi medievals, però algunes, com ara les de Bolonya, Florència, Salamanca o Lovaina, van incorporar els principis de l’Humanisme renaixentista./El desenvolupament científic:El desig d’investigar i de saber fomentat per l’Humanisme va ser també un incentiu per al desenvolupament de les ciències. En el segle xvi, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l’univers, mentre que la Terra i la resta de planetes giraven al seu voltant. L’Església, però, va negar la teoria de Copèrnic per raons teològiques. També es va avançar en el coneixement del cos humà, gràcies als estudis d’anatomia d’Andreas Vesal i de la circulació sanguínia de Miquel Servet, condemnat a la foguera acusat d’heretgia.