Demografia de Catalunya: Evolució, Factors i Distribució

Dinàmica i estructura de la població

La dinàmica ens indica de quina manera evoluciona la població al llarg del temps. Els fets demogràfics que fan variar la població són el creixement vegetatiu, que és la diferència entre la natalitat i la mortalitat, i el creixement migratori, el qual és la diferència entre l'emigració i la immigració.

L'estructura ens indica quina és la seva composició. Els criteris més utilitzats per estudiar-la fan referència a l'edat, el sexe o aspectes socials.

Població absoluta de Catalunya i factors que han incidit en l'evolució

Catalunya el 2008 tenia una tendència a augmentar d'habitants. Des de fa 300 anys, la població catalana augmenta, però no de manera regular: ràpid, lent i estancament. Al llarg del segle XVIII i XIX la població catalana va augmentar gràcies al creixement vegetatiu. L'augment de la població del segle XX es va produir pel creixement migratori i continua actualment. Mentre que en 100 anys la població d'Europa s'ha doblat, la població catalana s'ha multiplicat per tres.

3 grans processos immigratoris que es van produir a Catalunya

1. Es va produir entre 1920 i 1930 amb l'arribada de mig milió d'immigrants procedents d'Aragó i València, molts dels quals eren de llengua catalana. Aquesta immigració impulsa la població catalana dels 2 als 3 milions d'habitants.
2. Es va produir entre 1950 i 1975. Aquesta, d'un milió i mig de persones, procedia de la zona meridional de la península Ibèrica, sobretot d'Andalusia, però també d'Extremadura i Galícia, i va fer passar la població dels 3 als 6 milions.
3. A finals del segle XX s'inicia un altre corrent immigratori que procedeix de diverses parts del món: Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l'Est. La població va passar dels 6 als 8 milions d'habitants, que és la població que es calcula que tindrà Catalunya el 2020.

Distribució desigual: Barcelona i rodalies va ser la principal destinació per als immigrants a principis del segle XX. A mitjans d'aquest segle es concentra en comarques costaneres. La immigració actual es distribueix per la comarca del Barcelonès, l'àrea de Girona, la zona costanera sud i comarques de l'interior.

Evolució del creixement vegetatiu i causes

El creixement vegetatiu de Catalunya va arribar al mínim entre 1990 i 1999. Des d'aleshores hi ha hagut una remuntada gràcies a la immigració. Aquest escàs creixement vegetatiu és causat per:

• Manteniment d'unes fecunditats femenines baixes des de 1980.
• Envelliment de la població amb una elevada esperança de vida de 77 anys per als homes i 83 per a les dones.
• Augment de l'edat mitjana de la maternitat, que se situa als 31 anys.
• Manteniment d'una mortalitat una mica elevada a causa de l'envelliment de la població.

Diferència entre natalitat i fecunditat, causes del creixement de la natalitat i actual creixement vegetatiu, països comparables, comarques amb major i menor creixement

La població jove procedent de l'actual immigració, l'arribada a l'edat adulta de les generacions de catalans nascuts entre 1970 i 1980 i un increment de la fecunditat de les dones en edat madura han fet augmentar la natalitat catalana fins a un 11,7 per mil i la fecunditat (nombre de fills per dona) fins a 1,46 fills per dona. Com que la mortalitat és d'un 8,3 per mil, el creixement vegetatiu resultant és d'un 3,4 per mil.

La nostra fecunditat se situa en un terme mitjà dins d'Europa, per damunt de la d'Europa oriental i de la majoria dels països d'Europa mediterrània. El creixement vegetatiu actual de Catalunya està situat entre els més elevats d'Europa.

Hi ha una dotzena de comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu. Són comarques situades a l'interior del país, amb una població inferior a 40.000 habitants i força envellida. En canvi, les comarques amb més vitalitat demogràfica són les de la regió metropolitana de Barcelona, el Tarragonès i el Gironès.

Anàlisi de l'estructura de la població catalana actual indicant causes i distribució territorial

La piràmide de població de Catalunya té una estructura envellida amb una petita tendència a evolucionar cap a una piràmide intermèdia per l'eixamplament de la base. Es considera com a jove la població de 0 a 14 anys, com a adulta la de 15 a 64 anys i com a vella la de 65 anys i més.

L'any 2001 Catalunya era un dels països més envellits del món després de quinze anys d'estancament demogràfic i baixa natalitat. A aquest envelliment també hi ha contribuït l'esperança de vida de Catalunya, que se situa en el 5è lloc del món. L'arribada d'immigrants ha fet disminuir aquest envelliment i, de moment, es manté amb un índex d'envelliment estable.

L'envelliment es reparteix de manera desigual. Les comarques més envellides estan situades a l'interior, la zona pirinenca i comarques muntanyoses. Les comarques més joves se situen a la depressió prelitoral i litoral.

Des del punt de vista biològic, neixen més nens que nenes. Això s'equilibra perquè l'esperança de vida femenina és superior. L'índex de masculinitat és lleugerament més alt, perquè hi ha més immigració masculina que femenina.

Evolució i característiques de l'actual procés immigratori

Pel que fa a la immigració actual, el seu creixement ha estat ràpid: el 2001 només representava el 6% de la població total, mentre que el 2008 era el 15%. Els llocs de procedència de les persones que la formen són força diversos, però hi predominen les procedents del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l'Est. Altres països de procedència amb xifres elevades d'immigrants són la Xina, Itàlia i França.

La tendència majoritària d'aquesta immigració és arrelar-se al país. Moltes persones opten per engegar el procés de reagrupament familiar, amb la qual cosa tota la família passa a residir a Catalunya.

Què és el poblament i la densitat de població, com es calcula, com està distribuïda

La manera com s'ubica la població en el territori s'anomena poblament. Una dada útil per conèixer la distribució de la població en una zona concreta és la densitat de població, que es calcula dividint el nombre d'habitants per la unitat de superfície, normalment quilòmetres quadrats.

La densitat de població més elevada de Catalunya es troba localitzada a la zona litoral i prelitoral, amb una concentració màxima a l'àrea metropolitana de Barcelona. Fora d'aquestes zones, només trobem densitats elevades al regadiu del Segrià i a les valls dels rius Llobregat, Ter-Congost i Anoia.

Per què avui dia el poblament urbà i rural presenten límits difusos, causes i concepte nou de ciutat

La diferència entre poblament urbà i poblament rural ha quedat limitada i obsoleta als països desenvolupats. El creixement de la població, el desenvolupament econòmic i la modernització social han portat a formes de poblament que no es corresponen amb cap de les categories esmentades. Cada vegada és més freqüent trobar espais que són rurals, però que estan dedicats a usos urbans o industrials. Els límits són cada vegada més imprecisos i cal definir noves categories tant en la forma com en la població que ocupa el territori i en les diverses formes d'ús que se'n fa.