Demòcrit i Sòcrates: Atomisme, Ètica i Coneixement

Demòcrit i l'Atomisme

La realitat, segons Demòcrit, està composta per dues causes (o elements): el que és, representat pels àtoms homogenis i indivisibles, i el que no és, representat pel buit.

Aquest últim és un no-ser no-absolut, allò que no és àtom, l'element que permet la pluralitat de partícules diferenciades i l'espai en el qual es mouen.

Característiques dels Àtoms

Demòcrit pensava i postulava que els àtoms són indivisibles, i es distingeixen per:

• Forma
• Grandària
• Ordre
• Posició

Es creu que la distinció per pes va ser introduïda per Epicur anys més tard o que Demòcrit va esmentar aquesta qualitat sense desenvolupar-la massa.

Moviment i Formació de Cossos

Gràcies a la forma que té cada àtom és que poden ensamblar-se —encara que mai fusionar-se— i formar cossos, que tornaran a separar-se, quedant lliures els àtoms de nou fins que s'ajuntin amb uns altres.

Els àtoms d'un cos se separen quan col·lisionen amb un altre conjunt d'àtoms; els àtoms que queden lliures xoquen amb uns altres i s'ensamblen o segueixen desplaçant-se fins a tornar a trobar un altre cos.

Per a Demòcrit, els àtoms van estar i estaran sempre en moviment i són eterns. El moviment dels àtoms en el buit és un tret inherent a ells, un fet irreductible a la seva existència, infinit, etern i indestructible.

Atzar vs. Necessitat

Al formar els àtoms, per necessitat, les seves col·lisions, unions i separacions formen els diferents objectes i éssers i la realitat amb tota la seva diversitat.

Cada objecte que sorgeix en l'univers i cada succés que es produeix, seria el resultat de col·lisions o reaccions entre àtoms.

Encara que la cita "tot quant existeix és fruit de l'atzar i la necessitat" s'atribueix a Demòcrit, els seus escrits emfatitzen en la necessitat, al contrari d'Epicur que va emfatitzar en l'atzar.

Atomisme Materialista

El model atomista constitueix un clar exemple de model materialista, atès que l'atzar i les reaccions en cadena són les úniques formes d'interpretar-lo.

L'Ànima i el Cos

La psyché (ànima) de l'home estaria formada per àtoms esfèrics lleugers, suaus, refinats, i el soma (cos), per àtoms més pesats.

Percepcions i Coneixement

Les percepcions sensibles, tals com l'audició o la visió, són explicables per la interacció entre els àtoms dels efluvis que parteixen de la cosa percebuda i els àtoms del receptor. Això últim justifica la relativitat de les sensacions.

El coneixement veritable i profund és el dels àtoms i el buit, doncs són ells els quals generen les aparences, el que percebem, el superficial.

Sòcrates i la seva Filosofia

Sòcrates estava en contra dels sofistes. Ell participava en les seves idees i tenia molts admiradors.

Condemna a Mort

Va ser condemnat a mort. Es podia defensar, però es podia salvar i fugir, però ell va decidir que no, perquè com que ell acceptava les lleis, va dir que seria executat.

Els últims temps de la seva vida els va passar amb els seus deixebles perquè volia estar amb gent racional, però va aparèixer la seva dona i li va dir que sortís.

La Maièutica

Maièutica: Considerava que ell no posseïa el coneixement i, per tant, ell només tenia unes estratègies per ajudar a treure el saber que porten dins. Aquesta idea la va treure de la seva mare, que era comadrona.

Metodologia Socràtica

Argumentació Inductiva

Es basava en processos lògics, però partint de l'experiència.

Definició Universal

Volia que, a partir de totes les experiències, es pogués posar significat a les paraules.

Continguts: Intel·lectualisme

El seu pensament es basa en l'intel·lectualisme.

L'Areté (Virtut)

Areté (Virtut): És la capacitat de fer bé determinades coses.

Segons Sòcrates, hi ha altres elements per aconseguir l'areté:

• La capacitat innata
• L'aprenentatge
• La pràctica

Intel·lectualisme Moral

Segons Sòcrates, quan ens comportem bé és que tenim l'areté moral. Una persona es comporta bé perquè sap com s'ha de comportar, i si no sap fer les coses bé, és que no té l'areté moral. Això vol dir que una persona és ignorant.

Intel·lectualisme Polític

Areté política: Ell diu que ha de governar aquell que té l'areté política.