Democràcia participativa i xarxes socials: reptes i oportunitats
Enviado por Chuletator online y clasificado en Formación y Orientación Laboral
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,32 KB
2. És possible una nova política?
En l'origen de moltes de les reflexions dels filòsofs del segle XX hi ha hagut el desig de renovació de l'espai públic.
Aquesta reconstrucció passava per potenciar els vincles comunicatius dels ciutadans i atorgar a la deliberació dins de l'espai públic el suficient poder perquè la vida humana no estigui dominada per la necessitat.
Les noves tecnologies podrien ajudar a la democràcia participativa i a la transparència.
Coincidències entre el model de democràcia participativa i el nou model comunicatiu.
1. Ciutadà actiu/usuari actiu
2. Societat oberta/producte obert. Noves idees.
3. El bé comú/producte col·laboratiu.
És important que hi pugui haver deliberació.
La utilització de les noves tecnologies de la comunicació en la política ha estat creixent.
3 Les xarxes socials fan prescindible les mediacions?
El model xarxa, especialment a través de les xarxes socials, està provocant una gran seducció per la possibilitat de la participació directa.
En aquest model xarxa la mediació no es fa necessària.
Hi ha una devaluació de la figura de l'expert com autoritat, degut que la informació s'ha democratitzat. L'expert és vist com un mediador que també pot ser suprimit. La rapidesa de la xarxa, tota la informació està en un clic, ens fa creure que tot pot ser immediat.
Enlluerna la possibilitat que els ciutadans puguin parlar sense interferències ni filtres.
Aquest model xarxa trenca amb una forma d'entendre la política des de la modernitat (Hobbes, Spinoza, Kant,...) que entenia el poder polític com fruit d'un pacte, d'una mediació.
1. Els representants substitueixen als ciutadans, seran els seus portaveus. El problema que comporta aquesta manera d'entendre la representació política és que els representants són simples experts a sou dels ciutadans
2. Els representants governen sobre el poble. La representació en aquest sentit vol dir que els votants renuncien al seu poder, només l'exerceixen el dia de les eleccions.
Les institucions també han de regular i fer de mediadors del carrer, allunyant-se de la utopia de les desinmediació que per ella el carrer no necessita estar regulat. Les institucions democràtiques creen espais que fan possible la deliberació i la superació de la immediatesa dels interessos particulars del carrer.
En els últims esdeveniments socials les xarxes socials han tingut un gran protagonisme, han mostrat una gran eficàcia per mostrar un sentiment de rebuig contra determinades situacions, mobilitzar-se contra el poder, o de vegades fins i tot provocar canvis estructurals en les institucions. Però al mateix temps aquests moviments de la immediatesa han tingut una gran dificultat per una construcció de la voluntat general, per a construir un relat constructiu de futur.