Democràcia i Estat: Evolució, Conceptes i Principis Clau
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,72 KB
La Democràcia segons Robert Dahl: Evolució i Conceptes
La democràcia, segons Robert Dahl, és el resultat d’una amalgama de diferents discursos filosòfics i polítics que s’ha anat desenvolupant a través de la història. Inclou un conjunt d’experiències polítiques, institucions, valors i principis, que han anat evolucionant en el temps intentant adaptar-se a les diferents circumstàncies de cada societat concreta en cada moment històric.
Tres Moments Fonamentals de la Democràcia
La Ciutat-Estat (Polis)
La democràcia neix en les ciutats-estat gregues, que són territorialment reduïdes, poc extenses pel que fa a població i bastant homogènies culturalment.
L'Estat-Nació (Estat Modern)
Fa impossible l’aplicació d’un model de democràcia directa com l’atenesa. Són unitats polítiques molt extenses territorialment i que posseeixen molta població.
El Món Globalitzat (Comunitat Transnacional)
Els estats-nació moderns entren en crisi i els sistemes democràtics es troben davant de nous reptes plantejats per l’emergència d’una nova realitat política de caràcter global.
La Democràcia Directa
La democràcia directa va ser el resultat d’un conjunt de mesures polítiques que progressivament van anar aplicant un grup de reformadors polítics que se succeeixen en el govern d’Atenes.
Termes Grecs Fonamentals
- Isonomia: És la proporció en la qual tots els ciutadans poden intervenir en el govern de la polis.
- Isegoria: És la igualtat de tots els ciutadans en la possibilitat d’intervenir per parlar en l’assemblea.
- Parresia: És el dret a poder dir en l’assemblea tot allò que es pensa, és el que avui equivaldria a la nostra llibertat d’expressió.
Conceptes Clau de la Democràcia
- Deliberació: Quan es fa l’ús de la raó.
- Pluralisme: Exposar totes les idees que tinguin la possibilitat de ser argumentades racionalment i contrastades, assenyalant els avantatges i inconvenients de cadascuna de les alternatives disponibles.
La Democràcia Moderna
La democràcia moderna es construeix a partir dels principis teòrics del liberalisme democràtic. El seu tret distintiu davant de la democràcia clàssica és el govern representatiu popular.
Principis del Liberalisme Clàssic
Tot poder, per ser legítim, ha de sorgir del consentiment del poble. Per això existeix la idea del contracte, d’aquí surt el sentiment d’obligació política (els individus se sotmeten a l’estat i a les seves decisions). És el poder legislatiu qui exerceix de forma delegada, sotmès a controls (ha de governar tenint en compte el bé de la comunitat, respectant les lleis i drets naturals dels individus). Per tant, els seus principis bàsics són que el poder s’exerceixi de manera controlada i que respecti els drets naturals dels individus.
La Llibertat
La llibertat es fonamenta en un conjunt de drets civils i polítics.
La Democràcia Representativa
La democràcia representativa, per evitar-la, articula una forma de governs a través de tres elements:
Govern Representatiu
Els liberals consideren que la participació directa del poble en el govern és impossible, però si no ho fos, tampoc seria desitjable.
Divisió de Poders
Montesquieu considera que la concentració del poder en unes soles mans possibilita que es cometin abusos i es corrompi. Per evitar-ho, el poder ha de ser distribuït de forma que no siguin els mateixos els qui elaborin les lleis, els qui s’encarreguin de posar-les en pràctica o els qui en vigilin el correcte compliment.
L’Opinió Pública
Es concep com un mecanisme de control del poder.
L'Estat Actual
El que actualment anomenem Estat té els seus orígens en el segle XV, tot i que no adquireix els seus trets característics fins a les revolucions liberals dels segles XVII al XIX, que propiciaren la constitució de l’Estat de Dret. Designa un conjunt d’institucions on hi ha dipositat el poder polític, on es governa i controla un territori extens definit i delimitat geogràficament.
Definició d'Estat
És l’organització política d’un poble a l’interior d’un territori limitat per fronteres, que es caracteritza enfront d’altres institucions per posseir el monopoli de la violència física legítima, per dirigir i organitzar el funcionament de la societat i per assumir el paper de regulador de les relacions i canalitzador dels conflictes de la societat.