La Democràcia a Espanya: Sistema Polític i Institucions

La Democràcia: Organització Política i Social

La democràcia és una forma d’organització política i social que comporta el dret de participació, la qual cosa suposa intervenir de manera activa en el millorament de l’organització social, política i econòmica, així com tenir llibertat per expressar la pròpia opinió.

Els partits polítics, mitjançant la cooperació i la col·laboració, canalitzen les diferents orientacions ideològiques. A les eleccions es mostra la ideologia de la ciutadania. En una democràcia perfecta, la sobirania la té el poble, que, votant, elegeix qui governarà i administrarà el país. El vot és secret i personal. Segons el nombre de vots, les formacions obtenen un nombre determinat de parlamentaris.

El Sistema Polític Espanyol

L'Espanya democràtica es basa en el constitucionalisme (sistema polític regulat per una constitució) i el parlamentarisme (sistema polític on el poder legislatiu resideix en el Parlament, davant del qual el govern és responsable).

Es defineix com una monarquia parlamentària amb sufragi universal com a base dels principis democràtics; el rei és el cap de l’Estat i el seu símbol, mentre que les lleis i el govern emanen del Parlament. Es tracta d'una democràcia representativa basada en el dret a vot.

La Constitució de 1978

La Constitució de 1978 és la llei fonamental de l’Estat; recull les normes que regulen el govern i garanteix els drets dels ciutadans. Estableix la sobirania en les persones majors d'edat (+18 anys) amb nacionalitat espanyola. Organitza un estat unitari no centralista, basat en principis d’autonomia.

Tipus de Convocatòries Electorals

• Parlament Europeu: format per 736 parlamentaris que constitueixen el Parlament Europeu, escollits pels ciutadans europeus.
• Corts Generals espanyoles (generals o legislatives): formades pel Congrés dels Diputats (350 escons) i el Senat.
• Parlaments autonòmics: el nombre de diputats varia segons cada comunitat autònoma.
• Ajuntaments (locals o municipals): elecció de l’alcalde i la resta de membres de la corporació municipal.

A més, els ciutadans també escullen representants sindicals, delegats a consells escolars, etc. Existeix també el referèndum, que és una consulta popular per decidir sobre aspectes que tinguin una transcendència especial.

Els Poders de l'Estat

• Poder legislatiu: El Congrés té el poder de legislar, aprovar i derogar lleis, així com aprovar els pressupostos generals de l’Estat. El Senat té la representació territorial, revisa propostes legislatives i autoritza o denega tractats internacionals.
• Poder executiu: el posseeix el Govern, format pel president i els ministres. Dirigeix la política d’Estat, administra recursos, estableix la defensa nacional i les relacions exteriors, executa lleis i promulga decrets.
• Poder judicial: el Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern de jutjats i tribunals. Hi estan subordinats el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional i els Tribunals Superiors de Justícia. Garanteix la independència dels jutges en l’exercici de la seva funció.

L'Estatut d'Autonomia i l'Organització Territorial

L'Estatut d’Autonomia és la norma institucional bàsica de cada comunitat. Catalunya va posseir els de 1932, 1979 i 2006. L'Estatut de 2006 defineix Catalunya com a nació, amplia les competències de la Generalitat i estableix un nou finançament autonòmic. El País Basc va aprovar el seu el 1979. Les Corts delegen sobirania a les comunitats autònomes, les quals posseeixen competències plenes i d’altres compartides amb l’Estat. Les comunitats es divideixen en províncies i municipis.

Institucions Autonòmiques

• Assemblea o Parlament: aprova lleis i pressupostos, i controla l’acció del govern autonòmic.
• President autonòmic: representa la seva comunitat autònoma i en forma el govern.
• Govern: format pel president i els consellers, executa i fa complir les lleis aprovades pel Parlament.

Catalunya posseeix el seu propi Parlament, el President de la Generalitat i el Consell Executiu. El territori de Catalunya s'organitza en comarques, que s'integren en províncies i aquestes, al seu torn, en municipis.